Anàlisi | Aragonès eleva el preu de Puigdemont a Sánchez

El cap del Govern s’ha reivindicat davant la connexió Waterloo-Madrid: si la negociació d’una investidura es dona entre partits, la resolució del conflicte polític s’ha de gestar entre governs. Puigdemont no ostenta el Palau de la Generalitat i difícilment, d’acord amb el ritme de la negociació i la tramitació al Congrés, podrà ‘cobrar per avançat’ l’amnistia.

Així que aquest dimarts, aprofitant els focus del debat de política general al Parlament i les dues hores d’avantatge respecte al discurs d’Alberto Núñez Feijóo al Congrés, Aragonès s’ha dirigit al president en funcions per apujar el preu en plenes converses i per fer-se valer davant Puigdemont, que va passar de puntetes per l’autodeterminació en l’exposició de les seves exigències el 5 de setembre a Brussel·les.

Aragonès ha posat deures tant a ERC com a Junts, una cosa que ha fet enfadar –i molt– la postconvergència i que confirma que la investidura de Sánchez està lluny de ser una oportunitat per a la reconciliació. El divorci entre els dos grans partits independentistes es va consumar fa un any, amb la sortida de JxCat del Govern, a causa de l’aposta per un Consell de la República que ara implosiona i de la falta de coordinació al Congrés.

Dotze mesos enrere, Junts (amb quatre parlamentaris després de trencar amb el PDECat) demanava a ERC (amb 13 representants) remar junts a Madrid, però l’avanç electoral va provocar un empat a set escons. Així que ara la postconvergència llueix ser imprescindible, malgrat ser-ho tant com Esquerra, advoca per negociar sense tuteles negant fins i tot que Aragonès tingui cap autoritat en la negociació amb el PSOE i dispara la competició per ser el referent independentista a la Cambra baixa amb la mirada posada en unes eleccions catalanes que, a tot tardar, se celebraran el febrer del 2025.

De la unilateralitat a la claredat

La coincidència en objectius no aplana el pacte estratègic, però el gir de Junts cap al pactisme implica una renúncia a la unilateralitat. Esquerra ja va assumir de manera implícita, en l’última taula de diàleg del juliol del 2022, els estralls d’aquesta via i va apostar pel pragmatisme. Aragonès li va donar el cop de porta definitiu en el mateix escenari que aquest dimarts, apostant per la confecció d’un acord de claredat, una guia per resoldre el conflicte polític amb la celebració d’un referèndum pactat amb el Govern espanyol.

El consell acadèmic encarregat de desbrossar el camí va rebre l’encàrrec, en el qual no constava la possibilitat de trencar la legalitat. Més aviat el contrari, es tracta de trobar escletxes legals per acomodar la votació. Les conclusions estaran llestes els pròxims dies, així que el president no ha volgut entrar en quines han de ser les condicions per a la consulta, sinó que s’ha centrat en la manera de negociar-la. Això és, blindant un espai de diàleg per acordar allà les bases que permetin la votació per tenir lligat el beneplàcit de la comunitat internacional.

El president ha acotat l’exigència als anys que tindrà Sánchez al davant com a president si és reelegit, fins al 2027. Un calendari que, a priori, no ofega. Encara menys si es té en compte que el pacte no és per votar, sinó per plantejar com fer-ho.

Aragonès ha volgut exhibir un pla per a la independència, perquè, tot i que no convenci l’hemicicle, és l’únic que s’ha exposat públicament.

Li falten suports: la iniciativa va ser tombada pel Parlament, només els Comuns li van donar suport, i Junts no té interès a canviar d’opinió, perquè continua considerant que la negociació amb el PSOE es juga sent indispensable aritmèticament, no en una taula que donen per acabada i que va néixer d’un pacte d’Esquerra, no seu.

El repte d’esgotar el mandat

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

El cap del Govern també ha insistit en la seva voluntat d’arribar fins al final. En el Govern monocolor d’ERC ja no hi ha les tensions incessants entre els republicans i els postconvergents, però la minoria de 33 de 135 diputats posa fre a l’obra legislativa i lliga Aragonès a Junts o al PSC per als pressupostos.

Del desenllaç del nou Govern espanyol dependrà també el seu propi futur, perquè les dues potes del seu mandat –la gestió del dia a dia i l’avenç cap a la independència– podran tremolar si no és Sánchez el que ocupa la Moncloa. Per això les pròximes setmanes ERC continuarà intentant acaparar el focus i començarà a negociar partides econòmiques concretes en l’avenç cap al final del dèficit fiscal.