L’ANC votarà si es presenta a les eleccions quan ERC i Junts decideixin si investeixen Sánchez

La proposta, no obstant, encara necessita ser avalada pels socis. Tal com consta en el full de ruta de l’entitat –que va ser aprovat per un 76% dels socis al maig–, s’hauria de celebrar una consulta a les bases durant l’últim trimestre d’aquest any. No obstant, la data concreta encara no està fixada, i fonts de l’entitat reconeixen que podria retardar-se a principis del 2024, si així ho acorda en una reunió el secretariat nacional, per esperar que s’aclareixi el context polític i veure si, finalment, ERC i Junts arriben (o no) a un acord amb el PSOE per reelegir Sánchez.

Aquest punt és important perquè, segons sostenen les mateixes fonts, l’ANC entén aquesta ‘llista cívica’ com una «eina» a desplegar «si els partits no viren i aposten per la independència». I, ara, consideren que hi ha una «oportunitat» de «bloquejar la investidura i posar-se d’acord amb una estratègia per fer efectiva la independència». «Si els partits fan el que han de fer i el que es van comprometre a fer, la ‘llista cívica’ no tindria sentit», reconeixen. És a dir, consideren que si hi ha bloqueig a la investidura de Sánchez, i es repeteixen les eleccions, té menys sentit activar aquesta opció electoral que si hi ha acord.

Els més partidaris de construir aquesta alternativa electoral tenen poques esperances que hi hagi el canvi de rumb que reclamen, però hi ha un cert consens a esperar que es resolgui la investidura de Sánchez primer perquè la incertesa sobre si hi haurà pacte o repetició electoral no condicioni o impacti en el resultat. Tot i que la decisió d’ajornar la consulta sempre haurà de ser ratificada per una majoria del secretariat.

La llista de la discòrdia

La posada en marxa d’aquesta ‘llista cívica’, no obstant, no genera unanimitat dins de l’entitat i, de fet, ja va provocar fa uns mesos una forta divisió interna, que va acabar amb la dimissió de 13 secretaris i la renúncia del llavors vicepresident Jordi Pesarrodona. Els crítics van acusar Feliu d’imposar el seu propi pla i de fer-ho des de l’«autoritarisme» i l’«abús de poder». A més, demanaven un debat més a fons sobre l’entrada de l’ANC com a actor electoral, ja que consideraven que entrava en coalició amb els estatuts. Tot això va acabar debatent-se a l’Assemblea General Ordinària (AGO) de maig, que –a través d’esmenes– va introduir una consulta a les bases sobre la necessitat de crear aquesta nova candidatura electoral. El text final va obtenir l’aval d’un 76% dels 2.523 socis participants.

Feliu ja va impulsar –i va perdre– una consulta sobre si l’ANC havia de demanar l’abstenció a les eleccions generals del 23J. Un 59,71% dels socis que van participar en la consulta ho van rebutjar, davant un 38,67% que hi estava a favor.

El quart espai

Més enllà de l’ANC, hi ha altres actors que també es plantegen presentar-se a unes eventuals noves eleccions al Parlament de Catalunya encapçalant la via unilateral. Una d’aquestes és Clara Ponsatí, encara eurodiputada per Junts per Catalunya, però cada vegada més distanciada del seu partit i sobretot dels seus companys Carles Puigdemont i Toni Comín, per les seves crítiques sobre la seva estratègia a l’estranger.

Notícies relacionades

Junts demana al PSOE relegar el debat sobre la via unilateral per facilitar un acord

L’oportunitat

També l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, líder del partit d’ultradreta Aliança Catalana, és una de les figures emergents de l’independentisme unilateralista que amenaça de presentar-se al Parlament de Catalunya. I encara queda el duo format per veus crítiques amb els actuals partits independentistes com els exdiputats Albano Dante Fachín i Josep Costa, entre altres veus.

Però encara cal veure si hi ha aliances d’alguna manera entre tota aquesta amalgama d’ideologies i de si hi ha espai per a ells en la cursa electoral.