ERC i Junts negocien amb Sánchez amb estratègies diferents i sense aparences d’unitat

Junts es desviu per relatar que ells han aconseguit en cinc minuts de negociació cara a cara amb el PSOE coses que els republicans ni s’havien atrevit. I és que, davant la possibilitat que es repeteixin les eleccions, és a dir, davant l’oportunitat de desfer l’empat independentista a set escons, sembla que el camí triat pels dos partits consisteix a abocar esforços més per demostrar la inutilitat de l’adversari que l’encert propi.

El pacte per a la Mesa del Congrés ha insuflat aire a una ERC que en tot just dos mesos havia patit dues serioses patacades. Els republicans es feliciten pel pacte que van subscriure amb el PSOE per l’amnistia, una qüestió que, políticament, consideren liquidada i que es troba ja en la fase tècnica, en la recerca de l’encaix legal. Esquerra es considera la gran vencedora en la competició amb Junts per veure qui en treia més profit a canvi dels seus vots en l’elecció de la Mesa del Congrés, que va obtenir la petició de l’Estat la UE perquè incloguin el català com a llengua oficial de la unió.

Els republicans observen entre l’admiració i el ressentiment que una qüestió com la del català a la UE, que cal veure si acaba quallant, es pugui comparar amb l’assoliment de l’amnistia. Un ítem que, per acabar-ho d’adobar, ha anat apareixent i desapareixent de l’agenda política, com el riu Guadiana, i que hi ha estat sempre de manera aïllada i mai amb continuïtat. «Si hagués sigut al revés, allò del català no ho celebra ni el Tato», comenta un republicà.

L’arribada de Junts al món de la política, com defineix amb sorna una veu d’ERC, no modificarà en el substancial el full de ruta que s’ha preparat per a la negociació amb Sánchez. Tres punts. Un que és pur dia a dia i que afecta milions de catalans, sense mirar adscripcions polítiques, com Rodalies; un altre que és una reivindicació històrica del catalanisme, posar fi al dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya, que compta fins i tot amb el suport de l’empresariat català, sobretot en el que fa referència a l’escassa inversió en infraestructures i el tercer, la reactivació de la taula de diàleg, que és pur procés cap a la independència. ¿I l’amnistia? «Està pactada» reitera aquesta veu que llegeix en veu alta la frase clau del pacte de la Mesa del Congrés: «Desjudicialització definitiva per totes les vies possibles».

¿I l’autodeterminació? Amb l’assumpte de l’amnistia en via de solució, sempre des de la visió republicana, la reactivació de la taula és sinònim de negociació per l’autodeterminació. Si el PSOE es torna a asseure, calcula ERC, no en té cap altra opció que abordar el tema. I, a més, en un context formal «molt més potent» que el que pretén Junts, és a dir, una negociació no entre partits, sinó entre governs.

Envit d’inici

Amnistia i autodeterminació, aquests són els dos objectius de màxims de Junts, àmpliament coneguts, amb què encara la negociació de la investidura. Però a l’hora de desgranar-los, es detecta quina és la tàctica amb què s’encara aquesta decisiva fase. La clau, i la diferència amb ERC, és l’amnistia.

Puigdemont i els seus pressionen el PSOE amb dos arguments. El primer és que és una opció perfectament constitucional –hi ha una sentència del Constitucional de 1986 que diferencia amnistia d’indult i una d’interlocutòria del 2021 que donen carta de naturalesa a l’amnistia de 1977, per exemple– i acotada als casos que han entrat en la fase penal, que són molts menys dels 4.200 «represaliats» que Òmnium Cultural ha detallat als seus informes. Segurament, la xifra és menys d’un 10% d’aquesta xifra global.

En segon lloc, Sánchez té el terreny orgànic i demoscòpic espaiós: ni els barons estan en condició de qüestionar la seva decisió ni ho pagaria electoralment. Els sondejos posteriors als indults van constatar que el desgast per al PSOE era inexistent.

Però a Junts són conscients que, malgrat els seus arguments, serà d’extrema dificultat aconseguir l’amnistia (o una mesura equivalent) perquè Puigdemont reclamarà al respecte el mateix que va fer amb la demanda del català a la UE: cobrar per endavant per poder donar els seus set vots a Sánchez.

Agenda sectorial

A partir d’allà, l’autodeterminació no serà una exigència per votar la investidura. És a dir, no es reclamarà a Sánchez que recolzi un referèndum ja. Es tractaria de crear un marc, un camí, per a la legislatura, al respecte. Tant sobre autodeterminació com sobre l’agenda sectorial, relacionada amb les reivindicacions ja clàssiques: millora del finançament, les infraestructures i les competències pròpies en àrees com les polítiques socials o les beques, entre d’altres.

Sobre tot això, Junts manté un silenci total perquè la seva premissa és preservar el clima de confiança que s’ha començat a teixir amb un partit, el PSOE, del qual el separa un abisme a tots els fronts, tant en el fons com en la forma.

El mètode

Notícies relacionades

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

Tot el poder al PSOE

L’equip negociador probablement continuarà actuant com en la primera fase: presidenta, secretari general, vicepresidents i portaveus a les cambres –Parlament, Congrés i Senat– treballant al servei de Puigdemont, sense conèixer cadascun d’ells tots els detalls per preservar la discreció.

I l’expresident guardant silenci i només llançant algun missatge a la xarxa social X (abans Twitter) o en actes com el de Prada de Conflent, on va remarcar una idea clau (important per a Junts per desmarcar-se d’ERC, la qual cosa és sempre una obsessió de la formació) consistent que l’amnistia no és una mesura per afavorir-lo a ell o als seus, sinó al conjunt de l’independentisme amb causes pendents.