La legislatura arrenca amb la incertesa de saber si hi haurà un govern estable

A 24 hores que es produeixi la constitució de les Corts, només hi ha una cosa segura: el nom que el PSOE ha proposat per presidir la tercera autoritat de l’Estat, l’expresidenta de les Balears Francina Armengol. Un perfil triat per atraure’s el favor dels nacionalistes. No obstant, caldrà continuar esperant fins que l’equip de Carles Puigdemont decideixi si li val la pena recolzar la candidata socialista. La incertesa que genera en el PSOE que el líder independentista no anunciï el seu vot fins al mateix matí de dijous, així com la dependència futura d’un partit imprevisible com Junts, marca l’inici d’una legislatura amb un parlament en el qual la plurinacionalitat serà molt present. És precisament la quantitat de variables i interessos creuats de les diferents formacions nacionalistes i independentistes, que miren més al seu electorat autonòmic que al nacional, el que augura que de la votació del Congrés pugui sortir investit un president, però no necessàriament un govern estable.

L’aritmètica és tossuda i els números assenyalen que les possibilitats que Alberto Núñez Feijóo pugui nomenar aquest dijous algú del seu partit com a president del Congrés i posteriorment aconseguir els vots si el Rei finalment el proposa per a la investidura són pràcticament nul·les. El PP vol que la data per al debat d’investidura sigui abans que finalitzi el mes d’agost, però això dependrà de la pressa que vulgui imprimir la nova presidència del Congrés, que és qui ha de fixar el dia. Sobre la confiança que té el PP perquè es produeixi alguna sorpresa amb aquests «endimoniats» números, es pronunciava aquest dimarts l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, que evitava dir que Feijóo estigués «esperançat» i es limitava a apuntar que el veia «responsabilitzat» per complir les seves obligacions i intentar-ho fins al final.

Pedro Sánchez no té tampoc encara els suports tancats. Tot i que la decisió de Coalició Canària, partit regionalista amb un únic diputat al Congrés, serà clau, tots els ulls recauran sobre Junts aquest dijous. A la seva mà està concedir la presidència de la taula a Sánchez i atorgar-li així una pròrroga per continuar la negociació d’una investidura o prémer el botó que el faci saltar pels aires i Espanya es dirigeixi a una nova convocatòria electoral.

Reunions de grup

Aquest dimecres el PP i el PSOE reuneixen els seus respectius òrgans directius i posteriorment els membres dels seus grups parlamentaris. La proposta socialista per dirigir la Mesa del Congrés, l’expresidenta del Govern de les Balears Francina Armengol, que té el suport de Sumar, és clarament un gest cap als nacionalistes. Una manera de facilitar-los la votació secreta en urna atesa la sensibilitat que ha mostrat Armengol cap a les qüestions identitàries durant la seva trajectòria al capdavant de l’Executiu de les illes.

Al PP diferents fonts reconeixen que Alberto Núñez Feijóo «és l’únic» que sap qui és a la seva llista de candidats a presidir el Congrés i el Senat, on tenen majoria i tenen garantida la presidència. El líder del PP mantindrà reunions amb el seu equip dur aquest dimecres al matí però no serà fins a la tarda que informarà el seu grup parlamentari a qui han de votar. És a dir, que s’ha reservat fer pública la seva elecció fins a conèixer qui era la candidata del PSOE, amb totes les lectures que s’extreuen d’aquest anunci i de les possibilitats que pot generar en el vot Junts.

Desempat clau

Quan es produeixi aquesta trobada del grup parlamentari popular, a Génova confien a saber ja cap a quin costat aboca la balança Coalició Canària. Fins aquest cap de setmana, a la seu del PP donaven per fet l’acord, gairebé per descomptat que podrien sumar al seu bloc el diputat de CC i tenir així 172 diputats (137 PP, 33 Vox, un UPN i un CC). Però aquest dimarts, el president canari Fernado Clavijo, que presideix l’arxipèlag gràcies a un acord amb el PP, s’ha posat de perfil. La seva aposta continua sent trencar els blocs, amb la idea que no només hi ha «dues Espanyes, no tot és blaus i vermells, hi ha una tercera Espanya, una Espanya nacionalista». I en aquest tercer bloc situa CC i el PNB, precisament dos partits que en el passat han pactat amb el PP i el PSOE i que no necessàriament se senten còmodes amb les polítiques que promouen Sumar i les esquerres nacionalistes, però que per sobre d’això estableixen rebuig de pactar amb Feijóo per la seva vinculació amb Vox en fins a cinc comunitats autònomes.

Amb la premissa que el PNB manté els seus diputats del costat de Pedro Sánchez després dels dos sonats cops de porta al PP, el vot de Coalició Canària es torna decisiu. Si finalment aposta pel PSOE, Sánchez es garantiria 172 escons, de manera que seria suficient una abstenció de Junts, un vot que facilitaria la investidura del dirigent socialista i que políticament compromet menys Puigdemont.

Senyals per a l’estabilitat

Fonts del PSOE reconeixen que no n’hi ha prou a tirar endavant la investidura sinó que és necessari que això es tradueixi en una certa garantia d’estabilitat. Admeten que en la legislatura passada hi va haver votacions que es van portar al límit, com la reforma laboral que va tirar endavant per l’error d’un diputat del PP, de manera que creuen que té experiència en la gestió de sumes complicades, però que el millor seria aconseguir «un acord programàtic de mínims» que permetés treballar amb una orientació concreta.

Notícies relacionades

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

En qualsevol cas, assumeixen que la inestabilitat pot ser present durant tota la legislatura si finalment Sánchez és investit president, i fixen la vista en el que pugui passar en les eleccions autonòmiques del País Basc el 2023 i de Catalunya el 2024 en cas d’avançament electoral (toca el 2025). La correlació de forces entre el PNB i Bildu i entre Junts i ERC i al seu torn la de tots aquessts amb el Partit Socialista de cadascuna de les comunitats pot fer trontollar el tauler parlamentari en un futur pròxim.

Del que passi al Congrés aquest dijous estarà pendent Carles Puigdemont des del seu refugi a Waterloo i Iñigo Urkullu des de Pamplona. El ‘lehendakari’ assistirà a la presa de possessió de María Chivite com a presidenta del Govern de Navarra, principalment en suport a Geroa Bai, coalició en la qual el PNB té un pes preferent i que finalment entrarà en l’executiu navarrès després d’unes dures negociacions que van estar a punt de descarrilar donant més protagonisme a Bildu.