Negociacions arran del 23J

Junts decidirà la seva posició sobre la Mesa del Congrés en una executiva dimecres vinent

Junts decidirà la seva posició sobre la Mesa del Congrés en una executiva dimecres vinent

Nico Tomás / ACN

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha convocat una reunió telemàtica de la direcció del partit, la comissió executiva, aquest dimecres a primera hora del matí, per decidir la posició del partit en la votació de la Mesa del Congrés dels Diputats. Fins aleshores, el dirigent de la formació independentista demana a tots els dirigents que mantinguin el silenci total sobre les negociacions i sobre aquestes només els indica que «tot està per fer i tot és possible».

La convocatòria de la reunió es fa de mutu acord amb la presidenta del partit, Laura Borràs, la candidata a Madrid, Míriam Nogueras, i el portaveu al Senat, Jaume Cleries. La consigna interna és clara: «Ser amos dels nostres silencis i no esclaus de les nostres paraules (o tuits)» segons Turull.

L’estratègia passa per una combinació d’«humilitat i coratge» per no «defraudar» els electors. Turull també descriu el moment com a transcendent i agraeix als seus l’actitud discreta d’aquests dies de negociacions. La cita de dimecres serà doncs la que servirà per a una presa conjunta de posició partint del que s’hagi negociat fins aleshores.

Els motius del silenci

L’estratègia de silenci decretada a Junts obeeix a la decisió del líder de la formació, l’expresident Carles Puigdemont, d’agafar les regnes de les negociacions. I no patir interferències internes. És conegut que una part del partit, la de perfil més pactista i moderat, aposta per negociar una investidura de Pedro Sánchez a canvi d’avenços en l’autogovern però sense posar sobre la taula el bloqueig de la legislatura ni condicions inassumibles. En canvi, tant la candidata, Míriam Nogueras, com, sobretot, Puigdemont i Laura Borràs i el seu entorn són partidaris d’una exigència màxima basada a reclamar amnistia per als processats en relació amb el procés i també l’accés al dret d’autodeterminació.

Per aconseguir unitat total, el silenci mediàtic és una condició necessària. Condició que, a més, és una eina negociadora ja que pot generar tensió en altres files polítiques en vista de la incertesa i falta d’informació sobre el que farà Junts. Amb el silenci s’administren també els temps d’una negociació que, si es porta a terme quant a la investidura, no serà ni fàcil ni ràpida en cap cas atesa la magnitud de les diferències existents entre el PSOE i Puigdemont. Diferències d’estil, de fons, ideològiques i també diferències alimentades per l’especial situació de l’expresident, desplaçat a Bèlgica per eludir la justícia espanyola des del 2017.

Per ordre de Puigdemont

Notícies relacionades

És, per tant, una certa guerra de nervis i l’administració unificada dels missatges, la que motiva l’entossudiment informatiu a Junts, de la mà i per ordre de Puigdemont, de comú acord amb Turull i Borràs. Per això l’expresident recepta «paciència, perseverança i perspectiva», en un recent tuit, i constata que a mesura que creix el nerviosisme «puja la subhasta». En aquest sentit, el silenci de Junts també es contraposa a la posició d’ERC, que ha fixat condicions per a la negociació de la Mesa del Congrés i la investidura i ha constatat que no hi haurà posició conjunta amb JxCat en aquestes converses.

Respecte a les votacions del Congrés, Junts ha suggerit en algun tuit que no es mourà a canvi de promeses concretes com l’ús del català a les Corts i la predisposició del PSOE a concedir a JxCat i ERC grup parlamentari tot i que no es donin les condicions legals per fer-ho. Disposar de grup al Congrés representa tenir molta més quota d’intervencions en les sessions i, a més, un increment notable d’ingressos respecte a si es forma part del grup mixt. Però Junts mira de mantenir unaposició de màxims i jugar totes les possibles cartes per fer-se valer davant ERC i també respecte als electors i els sectors més radicals de l’independentisme, reticents a qualsevol tipus de pacte amb el PSOE.