L’adeu d’Espinosa: «Abascal no volia ningú que li cantés les veritats»

«Les eleccions que ara afrontem són una enorme oportunitat... però no exempta de risc». El 31 de maig, en plena ressaca del triomf de la dreta en les eleccions municipals i autonòmiques del 28M, mentre Vox celebrava que es consolidava com el tercer partit nacional, triplicava regidors i es convertia en determinant a sis comunitats autònomes, Iván Espinosa de los Monteros va escriure en el seu perfil de Twitter un fil que va ser una sonora bufetada sense mans a la cúpula del seu partit. Llavors, algú que ja estava fora de Vox però coneix molt bé la dinàmica interna va avisar que s’expressava allà perquè «dins ja no pintava res». «És el seu avís perquè no l’escolten», va afegir. «En Santi [Abascal] no vol ningú que li canti les veritats», assenyala algú que va formar part del nucli dur temps enrere.

Espinosa, avui ja fora de la política, de la cúpula de Vox i del Congrés dels Diputats, va avisar després de l’avanç electoral de Pedro Sánchez que s’estava llegint «malament» el que havia passat aquell diumenge, que la patacada del PSOE no va ser tant en vots i que fer una anàlisi amb biaix podia ser «letal». Les seves reflexions, després de la caiguda de Vox el 23J, són avui una profecia, però va picar ferro fred. No el van deixar opinar ni sobre l’estratègia electoral ni en la formació de les llistes electorals, de les quals han sortit alguns dels perfils estridents i ‘ultres’ que han ocupat llocs de responsabilitat en els governs amb el PP i que a Espinosa li grinyolaven. El PP el va trobar a faltar en les negociacions per als governs autonòmics. «Amb ell a Andalusia tot va ser més fàcil», diu algú de l’actual direcció de Génova.

Vosotros sois muy jóvenes y no lo recordaréis, pero el domingo pasad hubo elecciones municipales y autonómicas, cuyo resultado disparó la convocatoria de elecciones generales anticipadas.

Las elecciones que ahora afrontamos son una enorme OPORTUNIDAD... pero no exenta de riesgo

— Iván Espinosa de los Monteros (@ivanedlm) 31 de mayo de 2023

A canvi d’apartar-lo de la presa de decisions, a Espinosa li van garantir un escó a l’anar com a número tres per Madrid el 23J, que continuaria en la representació i que la seva parella, la candidata per Madrid Rocío Monasterio, que ja estava en caiguda lliure i va intentar sense èxit el seu salt al Congrés, seguiria al seu lloc. La seva incomoditat era evident des de feia mesos, confirmen els que han parlat amb ell en els últims temps. Potser un ministeri podria haver canviat el seu destí, però l’horitzó que se li presentava no el convencia. Feia un mes llarg que intentava parlar cara a cara amb Santiago Abascal i no havia sigut possible. La nit abans del seu comiat sí que es van asseure una estona llarga, però la decisió d’Espinosa era ja irreversible.

Fora del nucli

El ja exportaveu al Congrés feia temps que era fora del nucli dur que xiuxiueja en l’oïda d’Abascal. Feia més d’un any que Jorge Buxadé, Ignacio Garriga i Ignacio Hoces, que es postula amb més possibilitats per ocupar la butaca d’Espinosa, havien ocupat tot l’espai. A l’ombra, sempre Kiko Méndez-Monasterio. Ells formaven l’ala de Vox vinculada a les posicions més ultraconservadores, amb arrels a l’Opus Dei i la Falange Española, pròxima a formacions ultracatòliques com Hazte Oír. Davant, Espinosa de los Monteros sempre ha defensat posicions ultraliberals, sobretot en l'aspecte econòmic.

«Hem passat de pegar pallisses als homosexuals  que ara aquests col·lectius imposin la seva llei», va dir el 2020 en defensa del veto parental a les escoles que ha lluitat Vox. Les seves tesis liberals no han de distreure de les seves posicions catòliques i molt conservadores que mai ha ocultat, perquè el seu gran adversari ha sigut «el progre», exercint com a gran activista en aquesta guerra cultural que ideològicament alimenta Vox. Casat el 2001 a l’església de La Moraleja, amb benedicció del papa Joan Pau II i celebració exclusiva a l’elitista Club Puerta del Hierro, el que va ser el matrimoni de moda a Vox, amb quatre fills en comú, feia temps que havia caigut en desgràcia dins del partit. «El que no m’agrada, siguin espanyoles o estrangeres, són les pel·lícules en les quals un capellà viola una monja, es queda embarassada de trigèmins i tot acaba malament. O les contínues i pesadíssimes referències a la Guerra Civil», va dir en una entrevista a ‘El Mundo’.

Els purgats

Un altre purgat en aquesta guerra, Víctor Sánchez del Real, parella política d’Espinosa durant anys, que va sortir de les llistes per a les generals, va donar la seva benedicció («Així és») a un missatge que advertia Abascal que s’havia envoltat d’«aduladors» que li acabarien fent mal. La cortesia en el comiat d’Espinosa no apaivaga que Vox ha esclatat. La pugna interna no és nova, però ja té definitivament un bàndol guanyador i és el més ultra. «No podem ser ultraliberals i franquistes alhora», va deixar escrit l’exdirigent de Vox en les seves xarxes al comentar una informació sobre el programa electoral del partit d’extrema dreta publicada a ‘El País’.

Entre Espinosa de los Monteros i Abascal no hi ha hagut un enfrontament, però la relació es va anar extingint. Els que coneixen Vox des de dins asseguren que va ser exactament el mateix que li va passar a Macarena Olona, que fa just un any va anunciar la marxa de Vox «per motius de salut» per acabar en una guerra oberta contra el seu partit per sentir-se perseguida i assetjada.

Asseguren que Espinosa no seguirà els mateixos passos. Destaquen la seva «distinció» i des de Vox es mostren convençuts que mai tindrà una mala paraula per al seu partit en públic. El temps ho dirà. «Ell no és Macarena Olona», diu un dirigent de Vox. La que va ser candidata a Andalusia va avisar en un tuit que no callaria si hi havia «assetjament» a Espinosa: «Recordeu-ho quan estigueu destapant l’ampolla: 19», va escriure amb referència als diputats que va perdre Vox al Congrés el 23 de juliol.

Hoy sólo diré algo. El silencio que he mantenido por mi no lo mantendré si el acoso lo sufre él. Porque en la salida todo son buenas palabras. El acoso organizado llega después. Recordadlo cuando estéis descorchando la botella: 19. https://t.co/tkA4jz7feH pic.twitter.com/IOvHk0gSb7

— Macarena Olona (@Macarena_Olona) 8 de agosto de 2023

Contra «el progre».

«Progre és a progrés el que carterista a cartera», aquesta frase desacomplexada i irònica que Espinosa utilitza de carta de presentació en les seves xarxes dona bona compte de la seva personalitat. El polític del verb fàcil i els cognoms nobles, quart marquès de Valtierra, va néixer a Madrid el 1971 emparentat amb una saga llargament relacionada amb la política. Va tenir un rebesavi ministre d’Alfons XIII. El seu pare va ser, a més de directiu d’importants empreses (Iberia, Mercedes Benz o Inditex), president del Cercle d’Empresaris i alt comissionat per a la Marca Espanya en el Govern de Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Espinosa va estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials a Icade i, després d’obtenir un MBA en finances als Estats Units, va començar una trajectòria empresarial esquitxada de negocis propis i inversions variades que ell sintetitza presentant-se en el seu currículum com a promotor immobiliari i consultor. La seva trajectòria professional s’ha vist escorcollada després de denúncies de suposades irregularitats en l’últim negoci del matrimoni: la compra d’immobles per convertir-los en residències de luxe.

Espinosa va tenir vincles amb la publicitat, la indústria de la televisió o la restauració. Ara assegura que té «una oportunitat en l’empresa privada amb projecció internacional». Els negocis van quedar enrere quan es va ficar de ple en la fundació de Vox cap al 2013. Sempre en el nucli dur d’Abascal va ocupar la secretària general fins al 2016 i després la vicesecretaria de Relacions Internacionals. Parla amb facilitat anglès i francès i això li va permetre exercir de portaveu per als mitjans i corresponsals estrangers amb una desimboltura poc habitual a les portes del judici del procés, en el qual Vox era acusació particular. Per a molts, el capítol que el va sentenciar es va escriure quan va ser apartat de les gires internacionals malgrat la seva vicesecretaria de Relacions Internacionals. Abascal va encomanar Europa directament a Buxadé i a la Fundación Disenso, el ‘think tank’ ideològic de Vox. «Allò va ser el principi del final», diuen en el seu entorn.