Feijóo proposarà una dona a la presidència del Senat

Quan Feijóo va agafar les regnes del PP després de la precipitada caiguda de Pablo Casado, el febrer del 2022, no tenia escó al Congrés per fer oposició a l’Executiu. Es va haver de buscar el forat a la Cambra alta. El Parlament gallec el va designar senador autonòmic i durant 13 mesos ha tingut l’oportunitat de conèixer en profunditat les tasques a l’hemicicle.

Ara, aquest mes d’agost que se li ha fet costa amunt després de la seva victòria amarga el 23J, Feijóo ha de prendre algunes decisions rellevants abans d’acabar de concretar si li convé o no anar a una investidura fallida i sense saber si Sánchez aconseguirà prou aliats per a la seva o si, finalment, hi haurà repetició electoral. El 17 d’aquest mes es constitueixen les Corts: els diputats i senadors prenen possessió dels seus escons i es conformen les Meses de les dues Cambres, les encarregades d’organitzar la feina dels parlamentaris. Feijóo haurà de decidir quins diputats i senadors vol en aquests llocs rellevants. En el cas del Senat, a més, la majoria absoluta que va treure el seu partit li permetrà ostentar la presidència de la Mesa. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, el polític gallec vol que sigui una dona la que ocupi el principal lloc de la Mesa i es converteixi en la quarta autoritat de l’Estat (per darrere del Rei, el president del Govern i el president o presidenta del Congrés).

Les travesses ja corren entre els senadors del PP i el nom que més s’hi repeteix per ara és el de Paloma Martín, exconsellera de Medi Ambient, Vivenda i Agricultura de la Comunitat de Madrid. Llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctora per la Rei Joan Carles, va començar en política el 2011 després d’uns anys treballant a la consultora Deloitte. Ha ocupat diversos càrrecs en el Govern regional i també va estar uns mesos en el Ministeri d’Administracions Públiques.

La importància del Senat

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

La persona elegida tindrà un paper preponderant si la legislatura va endavant amb Sánchez a la Moncloa, perquè el Senat pot allargar el procés d’aprovació de les lleis i, a més, té una prerrogativa que li dona la norma d’estabilitat pressupostària (del 2012) i que li permet posar condicions als Pressupostos Generals de l’Estat. L’article 15.6 dona marge a la Cambra alta per vetar el camí d’estabilitat (el dèficit i el deute públic) que presenti el Govern central. Aquest camí és un pas clau per a l’elaboració dels comptes públics. De fet, el PP ja va aplicar aquest article el desembre del 2018 per tombar els números que va presentar Sánchez, que havia arribat sis mesos abans a la Moncloa després de guanyar la moció de censura.

En aquesta legislatura que ha acabat, el PSOE va redactar una proposició de llei per anul·lar aquest veto però es va quedar en un calaix a causa de les urgències de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. La convocatòria de les eleccions generals avançades va fer decaure totes les iniciatives que estaven a mig tramitar i el PP, ara amb majoria absoluta al Senat, manté aquest poder per a la pròxima legislatura.