El Govern veu «dificultats» en l’«aplicació pràctica» de les llengües cooficials al Congrés

Yolanda Díaz va reobrir aquest dimecres el debat sobre l’ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats. Després que fa un any el PSOE i el PP tombessin una proposició de llei per modificar el reglament de la Cambra baixa i permetre que es fes servir el català, l’eusquera i el gallec en els debats, la líder de Sumar ho ha tornat a posar sobre la taula com un element de negociació més. Sense arribar a tancar la porta del tot a aquesta proposta, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha assegurat aquest dijous que cal ser conscients de la «dificultat» de l’«aplicació pràctica» d’aquesta mesura.

Al passadís del Congrés, on ha acudit per recollir la seva credencial de diputada, Rodríguez ha assegurat que els socialistes estaran sempre «en la defensa de totes les llengües oficials», les quals, ha dit, «han de protegir-se, emparar-se i cuidar-se». No obstant, ha evitat en tot moment posicionar-se de manera clara a favor o en contra de la proposta de Díaz. L’únic que ha assenyalat és la complexitat d’implementar l’ús d’aquestes llengües al Congrés.

«Les llengües s’han d’utilitzar en qualsevol espai sabent les dificultats que després té la seva aplicació pràctica», ha assenyalat per, segons després, insistir que el Govern ha treballat per integrar les llengües cooficials en «diferents institucions sabent que després la pràctica és una cosa més complexa per la intendència». Una d’aquestes «dificultats» que solen al·legar els partits que s’oposen a aquesta mesura és la necessitat de posar en marxa un sistema de traducció simultània, amb el cost que comportaria.

Els antecedents

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

El juny de l’any passat, el PSOE, junt amb el PP, va tombar una proposició per reformar el reglament del Congrés que buscava que els diputats poguessin fer ús de les diferents llengües cooficials que estan recollides en els estatuts d’autonomia. El diputat socialista Guillermo Antonio Meijón Couselo va al·legar que actualment l’ús del català, l’eusquera i el gallec està acotat al Congrés a «citacions i frases immerses en les diferents intervencions», i que al Senat el seu ús era més ampli. «Per tant, en el Grup Parlamentari Socialista entenem que existeix un equilibri raonable en l’ús de les llengües pròpies a les Corts Generals», va resumir.

Un mes més tard, la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat va acordar afavorir «una perspectiva lingüística en les polítiques públiques, la legislació i les institucions», i en aquest sentit es va apuntar a l’«ampliació del dret dels representants polítics a dur a terme la seva tasca en totes les llengües de l’Estat», tot i que només al Senat, on actualment ja es poden fer servir per defensar mocions. Finalment, van pactar sol·licitar al Parlament Europeu la consideració del català com a llengua d’ús en el ple.