Àngels Pont «Les enquestes assenyalen el camí i el que deien s’ha donat»

 -Fa la sensació, després d’unes eleccions, que amb les enquestes passa una mica com amb els partits polítics. Tots els partits han guanyat i tots els enquestadors diuen que l’han encertat. Però la sensació entre els electors és que al final les enquestes no van encertar i que van errar en més o menys proporció. ¿Vostè podria dir en què va encertar i en què no GESOP?

-La veritat és que nosaltres estem contents de com ens han anat les enquestes, però crec que no només GESOP, sinó també altres empreses han fet una bona predicció dels resultats. Hem de tenir en compte que les enquestes no són la realitat, ens ajuden a explicar la realitat i ens ajuden a explicar quines són les tendències més importants. I tot el que deien les enquestes s’ha donat: el PP ha tingut un increment important de vots i ha guanyat les eleccions. Era un dels titulars de les enquestes. Un altre titular de les enquestes era que el PSOE aguantava bé els resultats que tenia i la majoria fins i tot li donaven una mica millor del que havia tingut el 2019. El que ha passat és que ha sigut encara millor de què preveien les enquestes, però no n’hi havia cap o pràcticament cap que preveiés una baixada molt important del PSOE. Vox i Sumar, amb percentatges diferents, sortien més o menys empatats en la majoria de les enquestes. Per tant, era un bon reflex de què ha passat finalment.

-¿On rau, doncs, aquesta sensació com de fracàs entre la ciutadania?

-M’atreviria a dir que aquesta sensació rau, fins i tot dins del sector, que després de les eleccions municipals es va crear un marc mental de gran victòria del PP i de gran derrota del PSOE que ha marcat la percepció general de la població, però fins i tot també dels especialistes del mateix sector. I havia calat molt fort que la dreta tindria una majoria molt àmplia. I llavors es donava per descomptat que arribarien a la majoria absoluta i, per tant, com que no hi han arribat, sembla que hi ha aquesta sensació de fracàs. Vull recordar que les eleccions les ha guanyat la dreta. La dreta sumada, Vox i PP, té 169 escons. Nosaltres la nit electoral vam donar que sumats traurien entre 167 i 173 o 174. El PSOE va treure el 28% dels vots l’última vegada i nosaltres li vam donar a l’última enquesta 29%. Efectivament, està per sota del que va treure, però estava per sobre del que havia tret.

-Defensi’m vostè llavors les enquestes davant els descreguts

- Bé, les enquestes serveixen per assenyalar el camí, les tendències per on van les coses i en aquest cas s’han assenyalat. Vull deixar-ho molt clar. És veritat que potser algunes empreses s’han desviat molt del que ha acabat sent. Però insisteixo, el que ha acabat passant estava marcat per les enquestes. I potser no es va posar prou èmfasi en dir que bé que aguanta el PSOE perquè això sí que ho deien totes les enquestes i, en canvi, posàvem l’èmfasi en si Feijóo acabava tenint la majoria absoluta amb Vox o no.

-Diu que assenyalen el camí, però sembla que el que se’ls demana és que anticipin el resultat.

-Vull repetir que una enquesta no serveix per saber exactament la realitat. Entre altres coses, perquè és molt difícil fer una enquesta a Espanya amb 52 circumscripcions. Fins i tot des del punt de vista estadístic, és pràcticament impossible perquè en estadística hi ha uns marges d’error. I en el cas del PSOE és veritat que cap enquesta li va donar tan bon resultat com el que ha acabat tenint. Bé, el CIS li va donar molt bon resultat. El CIS va dir que guanyava el PSOE. No ha guanyat el PSOE. I ara surten titulars dient que l’única enquesta que l’ha encertat era el CIS, però el CIS deia que guanyava el PSOE. És una mica el món al revés.  La va encertar, o en tot cas es va acostar al resultat del PSOE, però no dels altres. A mi a més, no m’agrada entrar en debat d’aquesta empresa o institució perquè crec que tothom ho vol fer honestament. Al final no estem en una ciència exacta, estem fent estadística, estem treballant amb l’opinió pública. Estem treballant amb els comportaments electorals de les persones. Sabem que hi ha persones que ja saben el seu vot abans de començar les eleccions. Però sabem que hi ha persones que tenen dubtes. En aquestes eleccions hem vist que el PSOE ha tingut un vot útil molt important contra la dreta que en certa manera pot haver perjudicat Sumar.

 Pel que han vist, aquest vot útil, ¿es va decidir l’última setmana?

-Jo crec que va ser no només l’última setmana, sinó fins i tot molt l’últim dia. De fet, nosaltres a l’última enquesta que vam fer, els blocs pràcticament els vam donar a la dècima. La dreta sumava a la dècima i a l’esquerra hi havia sis dècimes de diferència. I les diferències venien perquè havíem sobreestimat Sumar i subestimat el PSOE, però la suma de l’esquerra era la dada que estàvem donant. A més, quan els preguntàvem als electors de Sumar i del PSOE majoritàriament, els de Sumar dubtaven amb votar el PSOE i els del PSOE dubtaven amb votar Sumar. És a dir, no hi ha hagut gaires transferències de vot entre blocs, hi ha hagut transferències de vot dins dels blocs.

-Si com vostè diu, bona part del vot es mou a última hora, ¿quina opinió li mereix que en l’última setmana de campanya no es facin públiques les enquestes?

- Jo crec que s’haurien que continuar publicant, entre d’altres coses perquè s’estan fent i de fet s’estan publicant, per tant, no té cap raó de ser. Hi ha altres coses de la llei electoral juntament amb aquesta que segurament s’haurien d’actualitzar. Les enquestes són una font d’informació que ens va explicant el que les persones opinen en els diferents moments. Crec que sí, que és important que la gent pugui anar tenint aquesta informació.

-¿És més difícil ara fer enquestes que fa uns anys?

- És diferent, tampoc molt diferent. Però bé, van canviant les maneres de fer-les. Primer eren presencials, després per telèfon, posteriorment per internet. Hem d’anar combinant mètodes i des del punt de vista polític, doncs sí que és més complicat perquè hi ha més rebuig, en general. Hem viscut una època de molt cansament polític i això ens fa una mica més difícil connectar amb les persones. Des de punt de vista i de l’anàlisi, cada vegada existeix més mobilitat, més volatilitat de vot. És a dir, com més gran ets, i això és lògic i continuarà sent així, doncs també més fidel ets a una marca, a una manera de pensar. Entre els joves o com menys gran ets, va creixent aquesta volatilitat de vot, però fins i tot aquesta ja està bastant estesa. I això, doncs fa també la nostra feina més difícil perquè realment quan estàs fent estimacions, hi ha un nombre de persones que pot acabar votant a més d’una formació.

-¿La gent sol mentir als enquestadors, sobretot si vota extrems?

-Mentir no, no seria la paraula. També depèn d’entorns. Per exemple, a Catalunya, el vot al PP, més que el de Vox, és més difícil d’exterioritzar. Pel motiu que sigui. I això és històric i en el cas del PP i Catalunya és sempre un vot infravalorat, de persones que diuen que no saben, no contesten. No ens passa tant amb Vox perquè el de Vox és un vot amb un perfil molt més jove. I normalment les persones més joves tenen una certa tendència a expressar el que fan. Ens passa també amb Sumar.  Però en el cas dels partits tradicionals, doncs de vegades a la decisió final d’una part de l’electorat es pren al final i se sap que es pren el final. Al PSOE, és molt característic. Si veiem els 10 últims anys, gairebé sempre acaba tenint millor resultat que les estimacions i en part és perquè hi ha una part important del seu electorat que durant el procés ja et diu que simpatitza, però que no et diu que el votarà, o es decideix una mica més tard.

¿Observen molts impactes en els comportaments electorals? Per exemple, els debats

-Tenen un impacte sobretot momentani, en cas d’animar o desanimar la tropa. El que hem vist nosaltres l’última setmana és que va servir per mobilitzar les persones que tenien dubtes, no tant per canviar vots. De fet, a les enquestes publicades de cada dia, anem veient que cada vegada hi ha més gent que es va decidint. Però la nostra estimació dels vots del PP del primer dia a l’últim pràcticament no va canviar, una mica més els del PSOE, que va anar cap amunt, però tampoc hi ha hagut excessives variacions. El que sí que es va notar moltíssim va ser l’impacte de la convocatòria electoral. En les enquestes que teníem abans de la convocatòria de les eleccions, en intenció directa de vot, el PP anava al davant.  El dia que es convoquen les eleccions, el PSOE es va posar al davant. En intenció directa de vot a les nostres enquestes realitzades per a Prensa Ibérica, des de la convocatòria de les eleccions, el PSOE sempre ha anat primer en intenció directa de vot. El mateix va passar en la preferència pel president. Fins a la convocatòria, Feijóo era el president preferit. Des del dia de la convocatòria, Pedro Sánchez comença a ser el candidat preferit. Surt sempre en primera posició a totes les enquestes que vam fer des de la convocatòria fins a les eleccions. Des del mateix dia de la convocatòria, l’esquerra va començar a mobilitzar.

-¿Els preocupa molt als partits polítics les enquestes?

- Estan esperant que surtin les enquestes per veure com els situen, per tant, és un tema que els preocupa perquè efectivament és una font d’informació de l’electorat. Per a les seves estratègies electorals, ells han de conèixer, fins i tot estan obligats a conèixer quina és la sensibilitat general de la població, els seus comportaments i al final, les seves preocupacions.

-¿Ja està treballant el GESOP en alguna enquesta sobre les preferències de govern dels espanyols?

-No. (rialles). Suposo que sí, que algú ha d’estar treballant ja en això. Realment és una època complicada també per fer enquestes, però crec que fins al setembre no farem cap altra enquesta política.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?