Echenique deixa la política i tornarà al CSIC: «Me’n vaig orgullós d’haver fet molt soroll»

«No deixeu que ningú us digui que no es pot». Amb aquestes paraules ha acabat Pablo Echenique la seva última intervenció al Congrés dels Diputats abans de retirar-se de la política i tornar al seu lloc de treball com a investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Després de ser eurodiputat, parlamentari a les Corts d’Aragó, secretari d’Organització de Podem, un dels principals negociadors en la conformació del Govern de coalició i portaveu a la Cambra baixa, l’encara diputat aragonès –nascut a Rosario, Argentina– ha donat per tancada la seva etapa política.

«Avui és la meva última intervenció aquí i s’acaba el meu viatge. En uns dies sol·licitaré tornar al servei actiu en el CSIC per continuar en la meva feina com a científic», ha dit el diputat permanent del Congrés, una institució en la qual va entrar el maig del 2019. Echenique, que es va quedar fora de les llistes electorals conformades per Yolanda Díaz, ha assegurat que va arribar al Congrés fa més de quatre anys «com un intrús, com un representant dels ningú» i que té la sensació de marxar gairebé un lustre després sent encara un «intrús».

Notícies relacionades

Echenique assegura que «va salvar Espanya» a l’evitar que Iglesias dimitís pel pols amb Errejón

Pablo Iglesias, «whisky i cigarret de picadura» per acomiadar la política

El dirigent de Podem ha sigut un dels que més polèmiques ha generat en els últims anys, tant amb declaracions incendiàries a la sala de premsa del Congrés com a cop de tuit, alguna cosa de la qual ha dit sentir-se molt orgullós: «Me’n vaig orgullós d’haver fet molt soroll perquè és que davant el discurs d’extrem centre el soroll és l’única manera que tenim els de baix perquè se’ns escolti». En aquesta mateixa línia, ha reivindicat els èxits d’Unides Podem i l’haver dit «algunes veritats que d’altres no s’atreveixen a dir».

«He aconseguit no deixar-me seduir pels oripells de la cort, no deixar-me entabanar per ‘sa senyoria’ per aquí, ‘sa senyoria’ per allà i no deixar que se m’enganxi la moqueta de palau als peus, tot i que és veritat que, com que no la trepitjo directament, tinc una mica d’avantatge en aquesta matèria», ha dit, tirant d’una ironia que ha deixat veure al llarg d’aquests anys en què no ha escapat a fer bromes sobre el seu propi estat físic. Això sí, ha aprofitat aquestes paraules per remarcar que és una «vergonya» que el Congrés no hagi sigut capaç d’adaptar l’hemicicle perquè pogués accedir al seu escó de portaveu després de més de quatre anys.