Mazón s’envolta d’excàrrecs del PP en el segon esglaó del Govern valencià i premia fugats de Cs

El ple del Govern del País Valencià va aprovar aquest dimarts el nomenament de poc més de la meitat del segon esglaó del nou Executiu, on Carlos Mazón s’ha envoltat de persones de la seva màxima confiança per a la presidència i ha recorregut a vells coneguts del PP valencià que ja van ser alts càrrecs dels governs d’Eduardo Zaplana, Francisco Camps i Alberto Fabra. També integra excàrrecs de Ciutadans. Dels 14 anunciats ahir –encara en queden 12 pendents–, 13 són de la quota del PP i només un de Vox, que sembla una mica encallat en el procés.

Com va avançar aquest diari, es confirma la incorporació de l’exregidor del PP a València i exsecretari autonòmic d’Hisenda amb Fabra, Eusebio Monzó. Serà secretari autonòmic d’Hisenda i Economia, amb comandament a la plaça per dissenyar els pressupostos i per controlar les delicades finances de la Generalitat.

Igualment, Mazón recupera Vicente Dómine, director general de Transports en l’accident del metro de València, i Asunción Quinzá, número dos en Governació amb Serafín Castellano. Es compleix també la quota zaplanista amb Sebastián Ferández Miralles (Vivenda) i no falten picades d’ullet a Alacant, com pot llegir-se amb la incorporació de Daniel McEvoy, exregidor del ram a Elx fins al 2015. Va acabar malament la legislatura i el 2018 es va afiliar a Cs, tot i que es va donar de baixa als quatre mesos. Des del 2019 estava desvinculat de la política. 

El conseller José Antonio Rovira s’envolta d’un altre alacantí ex alt càrrec en governs del PP com Antonio Galván, nou secretari autonòmic d’Ocupació (que abans depenia d’Economia).

No falten excàrrecs de Ciutadans, com Emilio Argüeso o Carlos Gracia, des d’avui secretari autonòmic de Sistema Sociosanitari i sotssecretari d’Hisenda, respectivament. El cas d’Argüeso és el més cridaner, ja que l’exsenador de Cs és a qui se li atribueix l’organització des de l’ombra de la fuga de Cs cap al PP. Gracia, per la seva banda, va deixar la seva acta de diputat a setmanes del final de legislatura, ja en plena opa de Mazón als liberals.

El retard de Vox

Dels 14 secretaris autonòmics nomenats, 13 corresponen al PP i només un a Vox, a qui se li podria estar entravessant l’elecció de les úniques quatre secretaries autonòmiques que li han quedat en el repartiment. Només ha designat Eduardo Luis Ruiz Navarro, diputat al Congrés la legislatura passada i que no va revalidar la seva acta el 23J. Vox el recol·loca ara com a secretari autonòmic de Justícia.

En l’apartat de Presidència, Mazón ha anat a les coses segures i s’ha envoltat del seu nucli de màxima confiança. Santiago Lumbreras serà secretari autonòmic de Relacions Institucionals i Transparència; José Manuel Cuenca, secretari autonòmic del Gabinet del president, i Cayetano García serà secretari autonòmic de Presidència. Completa l’equip Joaquín Vañó com a sotssecretari.

El PP domina l’estructura

«Reduir despesa política és una prioritat». Amb aquest mantra es va estrenar ahir Ruth Merino com a portaveu del Govern del País Valencià. La també consellera d’Hisenda i Economia va informar del nou decret aprovat ahir per l’Executiu de Mazón i que estableix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i les conselleries de la Generalitat. Segons va informar, aquestes baixen de les 85 que hi havia amb l’Acord del Botànic a 75, fet que permet un estalvi anual de 842.000 euros i que, sumat als 800.000 ja eliminats amb la rebaixa de consellers i secretaries i sotssecretaries autonòmiques, suposa un total d’1,6 milions d’euros a l’any, gairebé 6,5 en una legislatura, segons Merino. És a dir, un 0,005% del pressupost autonòmic de la Generalitat.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

«Tot això suposarà una reducció de més de 842.000 euros anuals, només això d’avui, cosa que, sumada als 800.000 euros anuals de reducció a les conselleries, permetrà estalviar més d’1,6 milions a l’any», va detallar la consellera, que va assegurar que els plans del Consell de reduir despesa continuaran pel sector públic instrumental fusionant entitats o integrant els seus serveis a conselleries però «sense suprimir» les seves competències.

El nou Consell també va distribuir l’organigrama de cada conselleria amb les seves corresponents direccions generals. De nou, el PP en surt molt reforçat, i després de quedar-se amb el 95% del pressupost i el 85% de les secretaries i sotssecretaries, també reté 63 de les 75 direccions generals, incloses l’Advocacia i Intervenció. La més nombrosa és Presidència amb 13, seguida d’Igualtat i Hisenda (10), Educació (9) i Sanitat (8). La més forta de Vox és Agricultura, amb cinc. El vicepresident Barrera en tindrà només tres a Cultura.