La seguretat de les eleccions, a punt de la Fase Crítica

Policies, guàrdies civils i agents de les forces de seguretat autonòmiques intensifiquen les seves missions de vigilància del procés electoral segons avança la Fase d’Alerta de la campanya del 23J cap a l’anomenada Fase Crítica, la tercera i més intensa de les contemplades en el pla dissenyat pel Ministeri de l’Interior, i que comença aquest divendres.

El tràfec d’informes i notes classificades d’intel·ligència creix, i s’intensifiquen les patrulles policials. A les vuit de la tarda d’aquest divendres s’activa aquesta fase crítica, que durarà, segons preveu una instrucció emesa per la Secretaria d’Estat de Seguretat el 26 de juny, «fins al tancament dels col·legis electorals, trasllat de la documentació i finalització de l’activitat electoral de la jornada de votació».

Un pla d’intel·ligència i ciberintel·ligència ha entrat també en la fase final. Alhora, Interior activa l’‘app’ i les webs de les eleccions després de nombroses proves de seguretat de tot el sistema informàtic del 23J, que compten amb supervisió, de nou, del Centre Criptològic Nacional, dependent del CNI.

Serveis crítics

Serveis críticsLes instruccions de la Secretaria d’Estat de Seguretat reforcen la vigilància de totes les instal·lacions clau per a les eleccions, fins i tot no sent en el Catàleg Nacional d’Infraestructures Crítiques. Això implica especial cura entorn dels serveis, torres, ‘racks’ i grans instal·lacions de telecomunicacions, però també punts variats com la seu del ‘Butlletí Oficial de l’Estat’, vies de trànsit rodat –la DGT planeja que part de l’operació Tornada de juliol s’avanci per efecte de la data electoral–, certes distribuïdores d’alimentació o centres de proveïment de combustible, que hauran de ser tractades, per ordre d’Interior, «amb la mateixa criticitat», ja que la seva «pertorbació, atac o destrucció pogués afectar el normal funcionament del procés electoral».

Entre les mesures contemplades per a la fase crítica, «s’intensificarà igualment la vigilància del ciberespai a fi de detectar moviments encaminats a alterar el normal desenvolupament de les eleccions», mana la instrucció d’Interior.

La fase crítica de seguretat del procés electoral comprèn una activació dels equips de resposta a incidents de seguretat informàtica, els CSIRT de referència a Espanya, la majoria a la xarxa que controla l’Institut Nacional de Ciberseguretat.

Aquesta vigilància està associada a una altra de prèvia, sobre fonts obertes i ‘deep web’, en la qual es busca tota mena d’informació sobre possibles «accions contra els actors del sistema», amb referència als atacs informàtics, «accions contra el mateix sistema tecnològic que proveeixi serveis per a les eleccions» o campanyes de desinformació «per alterar la voluntat del votant durant les eleccions».

Intel·ligència

Intel·ligènciaTot aquest desplegament es mou entorn del Pla Permanent d’Informació d’Intel·ligència, que està activat des d’una fase prèvia que va arrencar a la precampanya.

Per aquest pla d’intel·ligència es recullen notes dels serveis d’informació de la Policia, Mossos i Guàrdia Civil, a més de les que passen el CNI i el Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS). Les notes d’informació classificada que estan arribant als diferents cossos implicats versen sobre terrorisme, amenaces de grups radicals, perills de ciberseguretat, actes greus de delinqüència comuna... així com el que l’ordre de la Secretaria d’Estat preveu com a «circumstàncies o notícies que puguin afectar la seguretat o normal desenvolupament del procés electoral».

Des del 26 de juny, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que coordina aquesta part del dispositiu, elabora cada setmana un informe general de situació destinat a les autoritats implicades.

En previsió deciberatacs, el dispositiu ha estat elaborant informes setmanals que s’han entregat els dies 29 de juny, 6 i 13 de juliol. Aquest dijous s’ha emès l’últim d’aquests informes setmanals de ciberintel·ligència, que són xifrats. A partir d’aquest divendres, l’informe serà diari.

Els informes de ciberintel·ligència contenen cinc epígrafs: ciberseguretat, campanyes de desinformació i repercussió a les xarxes socials en són els principals capítols. L’informe es tanca amb un altre de conclusions i un de final d’annexos.

Un comissari al capdavant

Un comissari al capdavantEl dispositiu policial desplegat per a aquests comicis –amb 28.792 policies nacionals, 41.054 guàrdies civils, 4.055 mossos d’esquadra, 217 ‘ertzaines’, 23 policies forals navarresos, 67 policies canaris i 14.768 agents de les policies municipals– està ja passant de la custòdia de la campanya electoral a la missió de protecció de les votacions.

La vigilància es fa encara més intensiva entorn dels col·legis, magatzems d’urnes i paperetes i seus de partits polítics, així com els punts de celebració de mítings de final de campanya i llocs sensibles de què han pogut informar els serveis de seguretat de cada partit. Per al cas dels col·legis, sent tan nombrosos es preveuen no només punts de vigilància estàtica, sinó també la costòdia mitjançant patrulles mòbils

A primera hora del dia 23 de juliol es constituirà el CECOSE, o Centre de Coordinació de Seguretat de les Eleccions, al pavelló 14 del recinte d’Ifema, la fira de Madrid. El CECOSE serà sota el comandament del comissari de policia José Antonio Rodríguez González, director general de Coordinació i Estudis del Ministeri de l’Interior.

Des del CECOSE, entre altres punts de màxima atenció, se supervisarà també un dispositiu de seguretat específic per al Centre de Difusió Nacional de Dades de les eleccions.

Alerta

Interior ha establert també un Sistema d’Alerta Primerenca d’incidències. Els ciberincidents que poguessin registrar-se es classificaran en les categories d’impacte ‘alt’, ‘molt alt’ o ‘crític’.

Notícies relacionades

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

El PSOE, a la baixa en plena crisi i el PP s’estanca, segons el CIS

Tots els incidents del dia decisiu de les eleccions tindran, a més, una recollida especial. Un programa informàtic d’Interior, anomenat Gestor de Eventos, transmet i grava totes les incidències catalogades com a «d’interès» del dia de les eleccions. Són 33 hores d’activació, des de les 0 hores del 23J fins a les 9 del matí del dia 24.

El dispositiu de les Forces i Cossos de la Seguretat de l’Estat ha d’estar en contacte a cada província amb les juntes electorals de zona. En el cas de Catalunya, són 9.108 agents en alerta, gairebé la meitat d’ells mossos. Andalusia és la comunitat que més forces atrau del desplegament, amb 18.636 efectius. Per sobre de 9.000 agents es mouen també al País Valencià (9.083) i Madrid (10.775).