El TC empara el director d’una sucursal d’un banc marroquí acomiadat per anar a una manifestació

Des que Cándido Conde-Pumpido va assumir la presidència del Tribunal Constitucional no és habitual que les sentències es produeixin per unanimitat, però hi ha certs casos en els quals tot i així no hi ha lloc per a la discrepància. La Sala Segona del Tribunal Constitucional ha emparat el que era director de la sucursal a Madrid del Banque Chaabi du Maroc fins que va ser acomiadat per participar activament en una manifestació pública en defensa dels ciutadans de la Vall del Rif en la qual es denunciava la situació política en què es trobava la regió dins del Regne del Marroc.

La sentència considera que el seu acomiadament va vulnerar el seu dret a la llibertat ideològica en connexió amb els drets a la llibertat d’expressió i de reunió. L’acomiadament va ser qualificat inicialment com a nul pel Jutjat Social número 27 de Madrid, decisió revocada després per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va declarar la procedència de l’acomiadament al considerar concurrent la causa esgrimida a la carta d’acomiadament, com era, la transgressió de la bona fe contractual i l’abús de confiança, a l’haver fet el treballador un ús indegut de la imatge i mitjans de l’empresa a les xarxes socials mitjançant la publicació de fotografies fetes al seu despatx amb missatges polítics superposats.

El Constitucional no comparteix aquest criteri i anul·la la sentència al considerar que és raonable la sospita que l’acomiadament del recurrent pogués haver tingut per causa real l’exercici del seu dret a poder expressar lliurement la seva ideologia en defensa dels drets dels ciutadans del Rif (contrària a la de la seva ocupadora) en la manifestació que va tenir lloc el dia 2 de juny del 2017, i no el motiu indicat a la carta d’acomiadament (ús d’imatges corporatives a la xarxa social), que només va ser descobert en el curs de la investigació després de la seva participació en la controvertida manifestació. Per arribar a aquesta conclusió el tribunal de garanties valora que una altra empleada també va ser acomiadada de forma immediata després de participar en la mateixa manifestació.

Vetllar per l’equilibri

La sentència assenyala, a més, que l’entitat bancària demandada no va complir la càrrega probatòria que sobre ella pesava, al no demostrar que les raons reals de la seva decisió fossin alienes al mòbil discriminatori denunciat. I recorda que és necessari que els òrgans judicials preservin el necessari equilibri entre les obligacions del treballador demanants del contracte de treball i l’àmbit dels seus drets i llibertats constitucionals, ja que atesa la posició preeminent d’aquests en l’ordenament jurídic, la «modulació» que el contracte de treball pot produir en el seu exercici «ha de ser l’estrictament imprescindible per a l’assoliment dels legítims interessos empresarials, i proporcional i adequada a la consecució d’aquesta finalitat».

El Constitucional aprecia que la llibertat ideològica pot patir restriccions quan el treballador presta serveis en empreses de certa tendència ideològica, com passa en el cas dels centres educatius privats que compten amb un ideari definit. De manera que, quan es fa una «activitat docent hostil o contrària a l’ideari d’un centre docent», pot estar justificat l’acomiadament del treballador a qui se li imputi aquesta conducta si resulta provat «l’atac obert o encavalcat» a aquest ideari.

Notícies relacionades

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

El jutjat respon a Sánchez que Peinado l’interrogarà a la Moncloa

Fins i tot en els casos en els quals pot estar justificada la ingerència empresarial en el gaudi del dret, la llibertat ideològica no pot ser il·limitada, ja que la simple disconformitat d’un treballador respecte a aquest ideari no pot ser causa d’acomiadament «si no s’ha exterioritzat o posat de manifest en algunes de les activitats educatives del centre».

La Sala Segona del Constitucional remarca que la sentència del TSJ de Madrid impugnada no va complir les exigències de la doctrina constitucional sobre la distribució de la càrrega de la prova en els supòsits en què s’invoca i acredita l’existència d’indicis de lesió de drets fonamentals pel treballador en l’actuació empresarial i, per tant, no només no va reparar sinó que també va lesionar el dret del recurrent a la llibertat ideològica en connexió amb aquells altres drets que també són curs del principi democràtic participatiu, com són els de llibertat d’expressió i de reunió.