Brussel·les torna a estirar les orelles Espanya per no renovar el CGPJ

Quan falten dos dies per a l’inici de la campanya electoral de les eleccions legislatives del 23J, la Comissió Europea torna a estirar les orelles a Espanya i ho fa amb contundència. Malgrat la urgència, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) continua sense renovar-se i no s’han fet passos per modificar el procediment de nomenament dels seus jutges, fet que planteja «serioses preocupacions» i repercuteix «en els nomenaments del Tribunal Suprem i el sistema judicial en el seu conjunt». Tampoc hi ha hagut avenços per separar el mandat del fiscal general i del govern i el règim d’incompatibilitats dels jutges amb altres professions com a nomenaments polítics continua generant «preocupació». 

L’informe anual sobre l’Estat de dret a Espanya, el quart que presenta des que va començar aquest exercici, publicat aquest dimecres per la Comissió Europea en un exercici que repeteix amb tots els estats membre, torna a ser alarmant. «No s’ha avançat en la renovació del CGPJ amb qüestió prioritària ni s’ha iniciat, immediatament després de la renovació, el procés per adaptar el nomenament dels seus magistrats, tenint en compte les normes europees», avisa l’informe que han presentat la vicepresidenta responsable de valors, Vera Jourova, i el comissari de justícia, Didier Reynders. En aquest informe s’alerta que «la falta de renovació està repercutint en el treball del Tribunal Suprem i en el sistema judicial en el seu conjunt, i això suscita inquietud en relació amb el nombre d’assumptes jutjats pel Tribunal Suprem i la seva durada».

«Procedir a la renovació del CGPJ amb caràcter prioritari i iniciar, immediatament després de la renovació, un procés per adaptar el nomenament dels seus jutges membres, tenint en compte les normes europees sobre els Consells de la Magistratura», reclama la Comissió, que adverteix en les seves recomanacions del 2023 que «la falta de renovació està tenint un impacte en el treball del Tribunal Suprem i el sistema de justícia en el seu conjunt».

Fiscal general

Brussel·les tampoc veu «cap avenç» quant al reforç de l’estatut del fiscal general tenint en compte les normes europees sobre independència i autonomia de la fiscalia ni constata progressos «en la resolució dels problemes relacionats amb la durada de les investigacions i els enjudiciaments per augmentar l’eficiència en la tramitació dels casos de corrupció d’alt nivell». En aquest terreny, Brussel·les torna a encomanar a Espanya que reforci l’estatut del fiscal general de l’Estat, «en particular pel que fa a la separació dels mandats del fiscal general de l’Estat i del Govern, tenint en compte els estàndards europeus sobre independència i autonomia de la fiscalia». També demana a les autoritats espanyoles que redoblin «els esforços per fer front als reptes relacionats amb la durada de les investigacions i els enjudiciaments» amb l’objectiu d’«augmentar l’eficàcia en la tramitació dels casos de corrupció d’alt nivell, i concretament finalitzant la reforma de la llei d’enjudiciament criminal».

Alguns avenços

Notícies relacionades

La crida de Brussel·les pel CGPJ no fa efecte en el Govern i el PP

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Els únics avenços es refereixen al reforç en l’accés a la informació, en particular mitjançant la revisió de la llei de secrets oficials, a la presentació de legislació sobre grups de pressió, inclosa la creació d’un registre públic obligatori de grups de pressió, sobre la qual Brussel·les constata «avenços significatius», i l’assignació de recursos adequats perquè l’autoritat nacional reguladora dels mitjans audiovisuals reforci les seves operacions, tenint en compte les normes europees sobre la independència dels reguladors dels mitjans de comunicació. Un àmbit en el qual, segons la Comissió, Espanya ha aplicat plenament la recomanació.

En aquest terreny, Brussel·les demana a Espanya que culmini les reformes adoptant la legislació sobre grups de pressió, inclosa la creació d’un registre públic obligatori de grups de pressió, reforçant les normes sobre conflictes d’interessos i declaracions de béns de les persones amb funcions executives d’alt nivell, reforçant el poder sancionador de l’Oficina de Conflictes d’Interessos, i millorant també l’accés a la informació, en particular mitjançant la revisió de la llei de secrets oficials.