El jutge va autoritzar el registre de la seu fiscal de Samaranch al detectar que s’«obstruïa» la inspecció d’Hisenda

El Jutjat Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona va autoritzar el juliol del 2010 registrar la seu de la societat JAS SL, l’empresa patrimonial de Juan Antonio Samaranch (finat el 21 d’abril d’aquell mateix any), al comprovar que es mantenia una actitud «obstruccionista» davant la inspecció oberta per Hisenda. Aquesta falta de col·laboració es va produir per la negativa a aportar dades rellevants per a la Inspecció, segons s’apunta en una sentència dictada el 15 de març del 2023 per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica.

L’esmentada decisió, recurrible davant el Tribunal Suprem, assenyala que la família Samaranch i els seus representants no van aportar la informació requerida per ajudar a concloure on residia realment l’expresident del COI, una dada clau a l’hora de determinar les seves obligacions fiscals quan se l’estava investigant des d’Hisenda i, posteriorment, des dels tribunals. Per descobrir si es mantenia o no habitualment a Espanya en el període revisat per Hisenda –del 2004 al 2007–, es van arribar a utilitzar factures de roba, complements o decoració de casa seva, així com tiquets de restaurants, factures mèdiques o els informes del seu escorta policial que provaven, entre altres coses, la seva «assistència habitual a serveis religiosos els diumenges en parròquies concretes de Barcelona».

El Tribunal Econòmic Administratiu Central, dependent del Ministeri d’Hisenda, que condemna els Samaranch a pagar 255.197 euros per l’impagament de l’impost sobre patrimoni del 2007, retreu també a la família que no entregués informació sobre les seves rendes procedents de l’estranger ni sobre els béns situats tant dins com fora d’Espanya, especialment les obres d’art i antiguitats, «negant falsament la seva existència». En total, el que fos president del COI durant 21 anys hauria ocultat al fisc un patrimoni de més de 12 milions d’euros entre obres d’art i diners en comptes de Suïssa i Andorra.

Investigació

Els fets es remunten al 30 de juny del 2009, quan Hisenda va obrir una investigació contra Samaranch, que va morir un any després, en relació amb l’impost sobre la renda i l’impost sobre el patrimoni dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007, després de detectar indicis que mantenia un patrimoni ocult, com ara nombroses peces d’art. Samaranch i els seus col·laboradors van assegurar al principi del procediment, no obstant, que només disposava d’«una escultura d’alabastre de l’Aràbia Saudita, valorada en 3.500 euros i un quadro de Pere Pruna valorat en 23.000 euros» susceptibles d’incloure’s en la declaració fiscal durant els anys investigats.

El 26 de març del 2010, gairebé un any després d’iniciar les seves indagacions, no obstant, la Inspecció va seguir en aquesta línia i va remetre a Samaranch un correu electrònic en el qual se li demanava que, «en una pròxima visita», havia d’aportar una «relació detallada de tots els béns mobles de valor, objectes d’art (quadros, dibuixos, etc.) i antiguitats».

Samaranch i els seus representants, «malgrat l’existència de publicacions especialitzades que atribuïen» a l’expresident del COI «una notabilíssima (i vaja si ho era) col·lecció privada» –indica de manera textual el TSJ català–, van tornar a argumentar que la seva col·lecció se circumscrivia a una escultura i una pintura de valor conjunt inferior als 30.000 euros.

El 8 d’abril, la Inspecció va reiterar per correu electrònic el requeriment, que va ser contestat de nou per la defensa de Samaranch amb els mateixos arguments: que no era titular de cap bé més susceptible de pagar impostos. Aquestes contestacions evasives de l’entorn de l’impulsor de l’olimpisme modern eren, segons remarca el TSJ català en la seva sentència, «tota una declaració de les intencions de col·laboració».

Enmig de la inspecció, el 21 d’abril del 2010, va morir Samaranch. No obstant, Hisenda va prosseguir les indagacions, però en aquest cas es va centrar en l’«herència jacent» de l’expresident del COI.

Obres d’art

Les explicacions donades per la defensa de Samaranch no van convèncer els funcionaris d’Hisenda, que havien tingut accés a «proves» que evidenciaven que era titular d’«altres béns d’important valor, com serien obres d’art i antiguitats, atesa la seva pública i coneguda afició per l’art i el col·leccionisme; de tots aquests també se n’ha negat l’existència davant la Inspecció».

Per això, el delegat especial de l’Agència Tributària va demanar el juliol del 2010 una autorització judicial per registrar la seu social de l’empresa de l’expresident del COI per descobrir «tots aquells béns i rendes» que Samaranch «ha ocultat al fisc». La finalitat d’aquesta actuació era, explica aquest funcionari en la seva petició al jutge, obligar els integrants d’aquesta família que regularitzessin els seus pagaments a l’IRPF i a l’impost sobre el patrimoni, però també «evitar que la situació de defraudació es perpetuï en els seus hereus».

Entrada sense previ avís 

«Els indicis de defraudació fiscal que han sigut obtinguts per l’Administració, units a l’actitud com a mínim evasiva de l’afectat directament o dels seus col·laboradors més directes, justifiquen que l’Administració Tributària no tingui cap altra solució que entrar sense previ avís al domicili social d’una entitat que es presumeix com de cobertura», especificava el delegat especial de l’Agència Tributària, la investigació de la qual ha ratificat el TSJ català.

D’aquesta manera, aquest funcionari reclamava al Jutjat l’autorització per registrar els dies 7, 8 i 9 de juliol del 2010 la seu de l’empresa JAS SL, la firma patrimonial dels Samaranch, per determinar si ocultaven amb aquesta el seu patrimoni.

El registre va posar de manifest que la realitat era ben diferent a com la presentava l’expresident del COI i el seu entorn més pròxim. Davant les «dues obres d’un valor de 26.500 euros», hi havia un catàleg amb més de 1.600 obres d’art, dibuixos i pintura, alguns d’artistes molt coneguts. Segons va estimar l’Agència Tributària, Samaranch havia d’haver tributat en els anys investigats, del 2004 al 2007, per almenys 58 d’aquestes obres, el valor total de les quals ascendiria 2.890.600 euros. Els inspectors també van concloure que hauria d’haver pagat impostos per la col·lecció de segells, valorada en 19.900 euros, i la d’«icones», estimada en 69.600 euros. 

El TSJC arriba fins i tot en la seva sentència a qualificar com a «pueril» l’explicació dels fills de Samaranch després que Hisenda descobrís que disposaven d’un catàleg de les seves obres d’art: «El que aquí es tracta és de la troballa d’un inventari (no d’un simple catàleg artístic innominat), ja sigui en suport físic, ja electrònic, de centenars d’objectes artístics, al domicili de la societat patrimonial, en relació amb el qual va negociar préstecs el finat, per qui, malgrat l’evidència en publicacions especialitzades, negava la titularitat d’objectes d’art, al marge dels dos residuals esmentats», prossegueix el TSJ català.

Descobriment arqueològic

Nombrosos dels objectes de l’inventari van ser trobats a l’immoble registrat; una tasca, segons expliquen els jutges, que va ser «pròpia d’un descobriment arqueològic», per la qual cosa es va haver de prorrogar la diligència d’entrada «davant la falta material de temps per fer fotografies dels objectes trobats».

La defensa dels Samaranch va argüir que el catàleg s’havia confeccionat el 2001, per la qual cosa era «molt anterior» al període de comprovació 2004-2007, i matisava que englobava obres de tota la família. De fet, en algunes de les fitxes de quadros, reconeix la Inspecció, s’«assenyala com a la seva ubicació la casa del seu fill o de la seva filla, ja que eren de la seva propietat».

La falta de col·laboració dels Samaranch no va finalitzar després que Hisenda trobés les obres d’art que aquesta família havia negat tenir. També van negar que el progenitor finat disposés de comptes oberts fora de territori espanyol: «Després del referit registre, van passar a guardar un silenci absolut als requeriments i preguntes de la Inspecció», destaquen els jutges, que recorden que els fons ocults a Suïssa i Andorra van superar els set milions d’euros. 

Hisenda va assegurar, a més, que la versió dels Samaranch que no havien pogut regularitzar la situació per la mort de l’expresident del COI és una «molt pobra excusa», perquè la Inspecció també va informar els seus successors de les seves activitats. «El Tribunal Econòmic Administratiu Central descriu amb minuciositat un quadro d’evident mala fe i abús a l’aportació de prova en seu de revisió economicoadministrativa», recorda el TSJ català en la seva sentència del mes de març passat.

Els magistrats són també molt crítics amb les al·legacions dels Samaranch, que qualifiquen com a «buides» i que «no tenen, com tants altres extrems de la present controvèrsia, oportuns qualificatius». Com, per exemple, que arribessin a demanar a un notari «la teòrica comprovació de fotografies familiars (amb diverses escenes quotidianes, en les quals el que menys importa és el teòric quadro) a fi de constatar si en aquestes apareixen algunes de les obres de referència, presumint que aquell té coneixements i mitjans bastants per concloure la identitat d’obres milionàries amb tan rudimentaris (per no dir lamentables) elements».

En relació amb els extractes bancaris descoberts en el registre, els jutges també posen de manifest que aquests van ser trobats en una caixa forta, i que s’hi constaten les posicions d’una cartera d’inversions: «Hi apareixen convenientment mutilats exactament els apartats que podrien revelar la titularitat, circumstància en absolut agitada o accidental».

«Sepulcral silenci»

I els magistrats recorden que des d’un principi els Samaranch van mantenir «un sepulcral silenci» sobre els comptes, al mateix temps que es van nafrar a «manipular» –sense saber per part de qui– els documents bancaris «per dificultar la identificació dels titulars».

Sobre l’atribució de dos comptes suïssos, sobre l’autoria dels quals no han col·laborat les autoritats helvètiques, el TSJ català posa de manifest que Hisenda va descobrir en el registre «correus electrònics reveladors de la titularitat pel finat (en vida) de comptes a l’entitat UBS, ordres de transferència i ingressos amb origen i destí en comptes de la mateixa entitat». 

Però també una «proposta de reestructuració (a futur, en efecte, posteriorment a la mort de l’obligat)» una evidència que per als magistrats «demostra que l’herència jacent i els seus successors mantenen ben viu el llegat crematístic del finat, i no es mantenen aliens a ell –ni als seus silencis–, com s’intenta de fer creure a aquesta Sala».

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

«Finalment», prossegueix la sentència, «arriba a negar-se la titularitat del segon compte suís quan obren ordres d’operativa amb aquest directes del mateix finat, rubricades per ell, de 50.000 en 50.000 euros, tal era el seu nivell de vida, i a un ingrés corresponent a la venda de la segona residència gironina, per compte intermedi, a fi de no revelar si més no a la compradora la titularitat del compte suís al·ludit, bon exemple de l’opacitat davant el fisc espanyol».

Aquest diari s’ha dirigit en diverses ocasions a l’empresa de Juan Antonio Samaranch, GBS Finance, per traslladar de manera oral i per escrit les preguntes sobre la sentència i l’actuació dels hereus de l’expresident del Comitè Olímpic Internacional. Aquesta redacció no ha rebut cap resposta de la família Samaranch sobre les preguntes enviades. No ho ha fet tampoc des del gabinet de premsa del Comitè Olímpic Internacional, amb seu a Lausana.