Rodrigo Rato: «No soc un delinqüent. He comès errors amb conseqüències que no preveia»

Titula el seu llibre ‘Hasta aquí hemos llegado’. ¿Es fa l’ofès?

No. Té dues lectures: la que t'animes i la que arribes esgotat. Tria la que vulguis.

Diu que es considera boc expiatori de la crisi financera. De la Fiscalia Anticorrupció. I dels fiscals. I dels jutges. I encara més del seu expartit. ¿Què li ha fet vostè a l’Univers?

No soc boc expiatori de ningú. Tinc les meves responsabilitats i els meus errors, i crec que el llibre n’enumera bastants. Però alhora descric com actuen els altres. Si se’m vol veure com un pupes, sí, però també hi ha hagut molta gent comprensiva i solidària amb mi, i tinc amics nous. La meva no és la història única del Comte de Montecristo, sinó la d’un ciutadà espanyol que de sobte es troba que cada vegada que la Fiscalia Anticorrupció apareix en la seva vida es filtren els documents, ja deu ser mala sort; que tens una causa secreta i te n’assabentes quatre anys més tard; que li donen instruccions a l’UCO perquè investigui en tot el que pugui portar a convertir-te en un presumpte delinqüent... Però això li passa a moltíssima gent.  

¿Està amb Giulio Andreotti que hi ha amics, enemics i companys de partit?

Bé [riu], sí, sí, alguns companys de partit, no tots. El Govern amb el qual jo vaig haver de lidiar com a ciutadà té altres causes: Rita Barberá, Eduardo Zaplana, Pedro Gómez de la Serna, Kitchen, el Banc de Madrid... Això és un model de comportament.

Diu que en moltes coses era un subordinat. Per exemple, a la sortida de Bankia a la Borsa. ¡Qui li va manar tocar la campaneta! 

[Riu] Sí. Tocar la campaneta teòricament és un gest d’èxit, ¿no? Però va resultar ser una bomba. Hi ha un moment en la meva vida que la pregunta de qui et va manar fer tal o tal altre és constant. Jo he passat gairebé 10 anys de la meva vida en això: que qui m’ho va manar tot.

Vostè és un submís.

No. Mai he sigut un submís. També portava 30 anys abans que no em podia queixar. 

Tot i que va fer una regularització fiscal el 2012, amb l’amnistia fiscal, li deu haver quedat una guardioleta, ¿no?

Bé, però la meva guardioleta, tot el meu patrimoni i les meves rendes estan embargats des del 2015. I a més estic en plena baralla perquè no em paguen ni els impostos. Hi ha una cosa molt dolenta, que es diu la impunitat. Mentre hi hagi persones amb molt poder que sàpiguen que mai li passarà res per abusar o per equivocar-se, hi haurà molta gent a qui li passin coses tremendes.

¿I d’aquestes maldats i impunitats no se n’adonava quan era al Govern? Perquè potser ho podria haver aturat. 

Bé, em defensaré. Soc el primer vicepresident econòmic i ministre d’Hisenda que redueix a un any el temps d’una inspecció fiscal; i el primer ministre d’Hisenda que va aprovar un Estatut del Contribuent, que, per cert, el meu successor, Montoro, i el seu president, Rajoy, van anul·lar el 2015. Vaig poder fer moltes més coses. Però mai havia estat al Ministeri de Justícia i no sabia que els fiscals no podien ser condemnats a costes. No entenc per què l’Estat no pot ser condemnat a costes.

Segueix classes de meditació amb el lama Rinchen, el seu director espiritual. També cita el pare Paulino, de la presó. 

Meravellós. La millor explicació dels Evangelis, especialment el de San Lucas, que he sentit en la meva vida.

Si s’hagués entregat molt abans a tan espirituals digressions, i no a altres de menys pròximes a l’ànima, ¿no li hauria anat millor?

Segurament sí. No hi ha res com mirar-se a l’interior. El que he après en aquests anys de costa amunt és que el teu interior és molt important. 

¿Com té ara mateix el karma positiu?

Doncs miro de fabricar-lo tan com puc. Per exemple, em passa qualsevol cosa i m’enfado; si no m’enfado, genero karma positiu. El karma és la bondat. Si generes bondat generes bon interior. Si generes ira, enveja, enuig, generes mal interior.

El veig a punt d’arribar a la il·luminació.

No. La veig molt, molt lluny. En aquesta vida no arribo. En aquesta vida només m’he assabentat que existeix.

¿I ha aconseguit domar el que anomena el seu «ego enfurismat»?

Hi ha moments en què sí i d’altres en què no. Per exemple, conduint per Madrid no solc domar-lo, tot i que miro de fer-ho.

¿Què és el que més lamenta de la seva vida política i financera? ¿Haver conegut la parella Rajoy-De Guindos?

Prefereixo no entrar-hi. Estic cuidant el meu karma.

A la presó va rebre classes sobre la Bíblia. Benaventurats els que pateixen persecució per la Justícia, perquè d’ells és el regne del Cel. Això el consolarà.

No sé si m’ho aplico, perquè jo crec que aquí es refereix als creients. Paulino [el capellà de la presó] m’ho podria explicar. No et consola gaire ningú al ser a la presó. I no vaig pensar que la meva persecució fos aquella a la qual es referia l’Evangeli. Aquesta persecució per la Justícia seria per coses religioses o morals, però per accions privades...  

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

¿Vostè és un delinqüent?

No, no crec que ho sigui. Vaig ser condemnat pel Tribunal Suprem per fets que no he sabut calcular. I he comès errors amb conseqüències més o menys exagerades que no preveia.