El jutge processa per terrorisme el jubilat que va enviar cartes amb explosiu a l’Ambaixada d’Ucraïna i a Pedro Sánchez

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha processat per delictes de terrorisme i fabricació i manipulació d’artefactes explosius amb finalitat terrorista Pompeyo González Pascual, el jubilat de 74 anys detingut a Burgos per haver enviat sis cartes amb artefactes explosius, el novembre de l’any passat, al president del Govern, Pedro Sánchez, a la ministra de Defensa, Margarita Robles, a les instal·lacions de l’empresa Instalaza a Saragossa, a les ambaixades dels Estats Units i d’Ucraïna a Madrid i al centre de satèl·lits de la Base Aèria de Torrejón de Ardoz.

En la interlocutòria, el magistrat atribueix el delicte de terrorisme a Pompeyo González Pascual perquè, si bé no hi ha indicis que pertanyi ni col·labori amb banda o grup terrorista organitzat, les accions que se l’imputen, el context en què es produeix (la guerra d’Ucraïna), la possibilitat que els artefactes esclatessin (com va passar en el cas de l’Ambaixada d’Ucraïna) i els destinataris de les seves accions «evidencien que en l’ànim del processat està present tant l’objectiu d’alterar la pau pública –transmetent el missatge que ens trobem davant unes accions efectuades per persones vinculades a Rússia com a repressió cap als interessos d’Espanya i els Estats Units com a conseqüència del seu suport a Ucraïna davant l’ocupació russa– com obligar els poders públics del nostre país a abstenir-se del suport mostrat a favor d’Ucraïna davant l’agressió russa».

En la seva resolució, el magistrat detalla tots els indicis que situen l’investigat com a autor de l’enviament dels explosius, entre ells l’entrada i registre a casa seva, on es van trobar diverses barnilles cilíndriques que poden correspondre amb els cilindres que portava a dins el pistó incendiari dels artefactes explosius casolans; diferents cargols i molles similars al «percussor» que va utilitzar per als artefactes incendiaris i trepants amb broques de precisió similars a les que va utilitzar per elaborar-los.

L’ADN coincideix

Una altra de les proves, indica la interlocutòria, assenyala que a les restes d’ADN trobades als artefactes apareix un mateix perfil genètic corresponent a un home. Establert un dispositiu de vigilància sobre Pompeyo González Pascual, es va recollir una bossa de residus que l’acusat havia dipositat en un contenidor a prop de casa seva i que va ser traslladada a les dependències de la Comissaria General de Policia Científica, on es va realitzar una anàlisi de les mostres d’ADN trobades al seu interior. «L’informe d’ADN de la Comissaria General de Policia Científica [...] constata que l’ADN extret de les restes abandonades per Pompeyo González Pascual coincideix amb el perfil genètic recollit als segells i a les diferents parts internes dels artefactes explosius», assegura.

A més, precisa el jutge, els sobres de cartró dirigits al Ministeri de Presidència, a l’Ambaixada dels EUA i a Torrejón, que no van explotar, estaven parcialment marcats amb mata-segells pel Centre de Tractament Automatitzat (CTA) de Valladolid. Les imatges captades per les càmeres de seguretat d’aquest centre van posar de manifest que els següents artefactes havien sigut processats allà.

Notícies relacionades

El Govern d’Illa insisteix que l’ordinalitat i la gestió de l’IRPF són «fonamentals» en el nou finançament a l’espera de Montero

El Govern rebaixa l’alça de quotes als autònoms arran del rebuig del pla inicial

Un cop efectuada la traçabilitat d’aquests sobres en sentit invers fins als camions de repartiment, prossegueix la interlocutòria, les rutes seguides han permès constatar que els anteriors enviaments podrien haver sortit de diferents bústies exteriors de la localitat de Burgos. A més, l’anàlisi dels segells estampats ha determinat que les dues úniques expenedories on es van poder comprar eren dos estancs, situats als carrers San Pablo i Barreteria de l’esmentada ciutat.

Un altre dels indicis apunta que les característiques dels sobres utilitzats condueixen a una pàgina web que els comercialitza de manera ‘online’ (www.sobres.es). De la informació sol·licitada a aquesta empresa comercialitzadora sobre totes aquelles persones físiques.