Albares demana que no es polititzi la presidència de la Unió Europea perquè és una «qüestió d’Estat»

El ministre d’Exteriors ha demanat a l’oposició que no polititzi la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, que comença l’1 de juliol. José Manuel Albares ha respost a les crítiques del PP per la falta de comunicació amb el Govern central sobre l’organització de la presidència, i ha recordat que ha presentat les prioritats de la presidència davant diputats i senadors de la Comissió Mixta per a la UE, o que va convocar els europarlamentaris a Estrasburg. «¿Per què hi van acudir tots menys els eurodiputats del PP? ¿Per què el PP no vol participar en una política d’Estat en una cosa com la presidència europea, que a més és un projecte de país?», ha afirmat.

A preguntes dels periodistes sobre l’impacte que pugui tenir en l’esdeveniment la inestabilitat política dels pròxims mesos (campanya, intents de formació de Govern o canvi d’Executiu), José Manuel Albares ha dit que la Unió Europea està acostumada a aquest tipus de situacions. Ha recordat que el semestre de França va ser un èxit i van votar tres vegades, en les presidencials i en les legislatives, i que n’hi ha hagut d’altres en les quals la presidència l’ha exercit un país amb el Govern en funcions durant tot la presidència.

«No és una cosa que preocupi ningú. Ningú des d’Europa ha plantejat cap dubte. Els fets demostren que es poden tenir presidències exitoses amb cicles electorals», ha dit el cap de la diplomàcia espanyola en roda de premsa després del Consell de Ministres.

El ministre també s’ha referit a les declaracions de Pedro Sánchez alertant sobre la possible retirada de fons europeus si un eventual Govern de dretes retirés algunes de les mesures implementades pel seu Executiu. «No és que el president plantegi una hipòtesi, és com funcionen els fons: quan es pacten amb la UE, qualsevol eliminació o marxa enrere en les condicions acordades porten a procediments sancionatoris i a una paralització dels desemborsaments», ha argumentat.

De forma indirecta ha apuntat a la possible presència de Vox en un Executiu: «El meu desig és que Espanya tingui al capdavant del Govern sempre forces polítiques que vagin d’acord amb les polítiques europees, de competitivitat, el pacte verd, l’Europa social.

Sánchez presenta les prioritats

Aquest dijous, Pedro Sánchez presentarà les prioritats de la presidència espanyola de la Unió Europea. Albares ha fet un petit avanç de les línies generals. Dels més de 300 dossiers oberts que l’actual presidència sueca li ha passat a Espanya, Sánchez n’ha escollit 120 que s’han de prioritzar per tirar davant abans que acabi la legislatura europea, a principis de l’any vinent: la reforma del mercat elèctric, la reforma del sistema de govern de la UE, el Pacte de Migració i Asil (Espanya, ha dit, té en aquest sentit molt a dir-hi perquè presenta, «de lluny», les millors xifres de canalització de flux de migrants).

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

En campanya caurà una de les cites més rellevants de la presidència: la cimera amb els països d’Amèrica Llatina UE-Celac del 17 i 18 de juliol. Albares ha confirmat que serà Sánchez el que acudirà a la cita, tot i que reserva l’anunci formal a la Moncloa. El mateix passarà amb la de la cimera de l’OTAN, l’11 i 12 de juliol, poc després del començament de la campanya electoral. Algunes de les cites han hagut de ser retardades per evitar coincidir amb els mítings i debats previs a la cita electoral, com la compareixença davant el Parlament Europeu de Sánchez o la visita del Col·legi de Comissaris o dels representants parlamentaris.

El cap de la diplomàcia espanyola ha insistit que ha intentat que la presidència espanyola sigui un projecte de país, i que per això ha parlat amb els agents socials i els parlamentaris. «Totes les comunitats autònomes tindran almenys una de les cites dels consells temàtics», ha dit. Dues dotzenes de trobades informals de ministres dels diferents rams dels països dels 27 que s’escamparan per la geografia espanyola, de Santiago de Compostel·la a Albacete, de Barcelona a Madrid.