Inés Arrimadas abandona la política: «Tot comença i acaba. He tingut encerts i errors»

Inés Arrimadas deixa la política. L’actual portaveu al Congrés dels Diputats de Ciutadans, anterior presidenta del partit i gran actiu polític de la formació que va fundar Albert Rivera fa un pas al costat. En una compareixença sense preguntes i molt emocionada ho va explicar amb les seves pròpies paraules: «He decidit posar fi a la meva etapa política i iniciar una etapa al seu marge. Totes les etapes comencen i acaben. Han sigut els millors anys de la meva vida perquè no hi ha més gran honor que representar els espanyols».

L’encara portaveu del partit està valorant diferents opcions en l’empresa privada i tenia la decisió presa de temps enrere, però la convocatòria del 23 de juliol l’ha precipitat. «He comès errors i encerts però sempre he pensat en el que creia que era millor per al nostre país», va assegurar. Va agrair «l’oportunitat» a Albert Rivera i va tenir paraules per als membres del seu gabinet i del diputat Guillermo Díaz, al qual es va referir com «el millor parlamentari del Congrés». 

I sens dubte, la major part de la seva intervenció va estar dedicada a Catalunya, «aquesta terra on he desenvolupat la major part de la meva carrera política, representant el partit que va vèncer el nacionalisme». «Vam demostrar que l’única via per fer-ho és sense complexos, desmuntant els seus mantres. Gràcies a tots els catalans que em van votar aquella ocasió», va dir, recordant la històrica nit del 21 de desembre del 2017.

Va afirmar que Ciutadans ha de continuar sent la referència constitucionalista a Catalunya malgrat els últims cops electorals (ara a penes mantenen cinc diputats al Parlament) i va desitjar «molt encert als governants» després del 23 de juliol, i va afirmar que aquestes eleccions «se celebraran en un moment crucial per al futur d’Espanya».

Va defensar que Ciutadans no anés al 23J

La dirigent que va guanyar les eleccions catalanes fa sis anys, amb tot el que va significar per al seu partit, que precisament va néixer en aquesta comunitat autònoma, no seguirà en la vida pública. Just fa dos dies va rebutjar encapçalar la candidatura de Ciutadans a les eleccions generals. Així els hi va traslladar als principals càrrecs i ho va confirmar en el comitè nacional d’aquest dimarts, després del qual els actuals líders van confirmar que per primera vegada des del 2015 les sigles taronges no es presentaran a uns comicis nacionals.

La marxa d’Arrimadas és una conseqüència més del que va passar diumenge. Les eleccions autonòmiques i municipals van expulsar Ciutadans dels parlaments i ajuntaments. I l’avanç electoral anunciat per Pedro Sánchez per al 23 de juliol va acabar deixant fora de joc els taronges. En cap cas tenien temps per recompondre’s.

Llums i ombres

El final de Ciutadans està sent agònic. A la decisió de no presentar-se li han sortit veus crítiques com la d’Edmundo Bal, que fins i tot diu «covards» als actuals dirigents per «deixar a l’estacada els 300.000 votants» que van continuar triant la papereta taronja.

Arrimadas, no obstant, feia molt temps que estava allunyada de les qüestions del partit i de l’orgànic. Al gener va deixar la presidència oficialment, quan en un congrés extraordinari el partit va culminar el procés de refundació i va elegir nous líders.

La trajectòria de la dirigent al capdavant de la formació va tenir bastantes més ombres que punts de llum. Va heretar un partit destrossat després de la debacle electoral de novembre del 2019. Només hi era ella. Tot el partit va dirigir la mirada a la de Jerez quan Albert Rivera va dir adeu.

Molts dirigents reconeixien temps després que potser no va ser una bona idea. Arrimadas, insistien, «és la millor portaveu possible», però no la veien amb capacitat de liderar l’estratègia del partit. Va quedar clar, van acreditar temps després alguns d’ells, amb operacions com la moció de censura a Múrcia. Això va ser el principi del final per a molts i va tenir efectes desastrosos: des de la desaparició a la Comunitat de Madrid a l’extinció a Andalusia. I no només això. La seva pròpia popularitat va començar a caure en picat després d’haver arribat a cotes amb poques comparacions.

Les llums, en canvi, van dominar la seva trajectòria el 2017 amb una victòria històrica a Catalunya. Ciutadans va guanyar les eleccions a l’independentisme, tot i que la suma d’escons dels sobiranistes els va permetre seguir al Govern. Ella es va erigir com el símbol més gran del constitucionalisme durant aquells anys, però la seva marxa de Catalunya no va caure gens bé.

Ho va fer per a les generals del 2019 de la mà de Rivera, quan els taronges van apostar per fer el sorpasso al PP posant tota la carn a la graella. Però les crítiques van créixer pel que part de l’electorat va considerar «un abandonament» després d’haver aconseguit aquesta victòria tan desitjada i inèdita.

La relació amb el PP

No han sigut poques les ocasions en què s’ha obert un debat sobre el possible salt d’Arrimadas al PP. La de Jerez, no obstant, sempre ho ha negat. En temps de Pablo Casado i també després amb Alberto Núñez Feijóo, dirigents populars han insistit a «obrir les portes» a alguns noms de Ciutadans. El d’Arrimadas sempre va ser a sobre de la taula.

Notícies relacionades

Ciutadans no es presentarà a les eleccions generals per primera vegada des del 2015

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

El que sí que va fer a l’accedir a la presidència del seu partit (en realitat abans del congrés que la va consagrar el 2020) va ser afavorir acords preelectorals amb el PP per presentar-se junts al País Basc a les autonòmiques. Va tendir la mà per fer-ho també a Catalunya però l’operació no va tirar endavant, com tampoc a Galícia perquè Feijóo, llavors president de la Xunta, s’hi va negar.

Després de la moció de censura a Múrcia les relacions dels dos partits es van deteriorar moltíssim, fins al punt que la desconfiança es va tornar absoluta i mai es va recuperar.