Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya 2023

El tauler electoral continua demostrant que és molt propens als sotracs que proporciona l’economia i a les ensopegades de Govern i oposició i la volatilitat continua marcant l’evolució de les tendències de vot. L’últim mes, la divisió a l’Executiu de coalició per la llei del ‘només sí és sí’ i l’esclat del cas Mediador, que esquitxa el PSOE, ha fet efecte en les expectatives dels dos socis del Govern i del conjunt de les esquerres, que han cedit terreny davant el PP.

La mitjana de totes les enquestes sobre les eleccions generals publicades des del setembre del 2022 manté el PP en primera posició amb 3,4 punts d’avantatge sobre el PSOE, una dècima més a finals de febrer. Aquesta dècima és la que ha sumat l’últim mes Feijóo, que ara aconseguiria el 30,6% dels vots. Per la seva banda, Sánchez obtindria el 27,2% dels sufragis, el mateix percentatge que fa un mes.

Convertida aquesta mitjana en escons, la diferència a favor dels conservadors s’ha ampliat a 29, sis més que a finals de febrer perquè el PP li ha arrabassat tres diputats al PSOE l’últim mes. Els populars aconseguirien avui 133 diputats i el PSOE, 104. En un mes, Feijóo ha perdut tres escons i Sánchez n’ha guanyat tres. A l’abril, quan l’expresident gallec va assumir el lideratge del partit, el president del Govern estava 17 escons per davant del PP. Des d’aleshores, els conservadors han guanyat 27 diputats i el PSOE n’ha perdut dos.

Els càlculs fets per EL PERIÓDICO a partir d’una fórmula emprada per Ivan Serrano, investigador de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC, corresponen a la mitjana ponderada dels principals sondejos publicats. La ponderació es fa, com en altres fórmules d’aquesta mena, en funció de la mida de la mostra (com més gran, més valor) i de la data del treball de camp (com més recent, més significativa).

Els respectius vasos comunicants de PP i PSOE (Vox i Unides Podem) segueixen l’estela de populars i socialistes. En paral·lel al creixement de Feijóo, l’extrema dreta de Santiago Abascal també creix un escó, fins als 44 diputats, i se situa en el 13,9% dels vots, una dècima menys que al febrer. Des del revés en les eleccions andaluses, Vox ha perdut cinc punts i mig i 15 escons, però podria blindar sense problemes la condició de tercera força política del Congrés i tindria (gairebé) en exclusiva la clau perquè Feijóo arribés a la Moncloa.

Mentre continuen els xocs interns al Govern i la incertesa al voltant del projecte de Yolanda Díaz, Unides Podem és la força que surt més malparada d’aquest últim mes i perd tres dècimes, fins al 10,6% dels vots, i retrocedeix un escó, fins als 26 diputats.

Notícies relacionades

El PP i Vox, vasos comunicants

Radiografia del declivi de Vox en les enquestes

La resta de formacions es mouen, de moment, en xifres similars a les del gener: ERC obtindria 11 parlamentaris; Junts per Catalunya, 7; PNB, 6; Més País, 3; i Espanya Buidada, 1. Minat per les fractures internes, les enquestes continuen deixant Ciutadans fora del Congrés. Els 15 escons restants del Congrés se'ls repartirien altres forces polítiques.

Aquestes mitjanes permetrien a Feijóo arribar a la Moncloa només amb el suport de Vox, ja que les dues forces obtindrien 177 escons, quatre més que al febrer i dos per sobre de la majoria absoluta. Les dretes continuen molt per sobre dels 141 diputats que van aconseguir en les eleccions del 2019 i el líder popular, si opta per pactar amb la ultradreta, no necessitaria un tercer suport ni diverses abstencions per desbancar l’esquerra. Per contra, la suma dels actuals socis del Govern (130 escons) ha perdut els quatre diputats que va perdre durant el gener i el febrer, però continua molt per sota dels 155 representants actuals.