La peça que mai encaixa: el PSOE s’aproxima a una nova derrota a Madrid

Es tracta d’un símptoma indiscutible de per on transiten els ànims del PSOE en aquest 28M: el partit s’aproxima de nou a una derrota a Madrid. Tenint en compte les enquestes i el guió que ha seguit la campanya, són molt pocs, gairebé cap, els dirigents que encara confien que els resultats de diumenge acabin portant Lobato a la presidència autonòmica i a Maroto a l’alcaldia. En tots dos casos, sobretot a la comunitat, es dona per pràcticament segur que els conservadors Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida mantindran el poder. 

Madrid és la peça que mai encaixa. El PSOE no governa ni l’autonomia ni l’ajuntament des de fa més de tres dècades. S’han fet tota mena d’experiments durant els últims temps: des de traumàtiques destitucions del lideratge orgànic, com la de Tomás Gómez el 2015, fins a sorprenents fitxatges de figures alienes a la política, com el de l’entrenador de bàsquet Pepu Hernández el 2019 per a l’alcaldia. Gairebé sempre han acabat donant mals resultats. Aquest cop, l’aposta és més ortodoxa, amb un exalcalde per a la comunitat i una exministra d’Indústria per a l’ajuntament, però sembla que poca cosa canviarà. 

Els arguments oposats

El més curiós és que els socialistes madrilenys fan servir ara per a les seves crítiques arguments diametralment oposats als de fa dos anys, quan Díaz Ayuso va decidir avançar les autonòmiques i per poc aconsegueix majoria absoluta. Llavors, al PSOE-M es desesperaven perquè la campanya estigués dirigida completament per la Moncloa (en especial, pel llavors cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, que aquí va començar a perdre la confiança del president) i la seva trajectòria fos erràtica. Ángel Gabilondo, actual Defensor del Poble i candidat en aquest moment, va començar amb un perfil molt de centre, i va rebutjar els pactes amb Podem per atraure l’antic votant de Ciutadans, i va acabar darrere de Pablo Iglesias, aspirant dels morats, afirmant que el que estava en joc era la lluita entre la «democràcia» i el «feixisme». Va acabar tercer, per darrere de Díaz Ayuso i de Mónica García (Més Madrid).

Ara passa just el contrari. Els socialistes madrilenys lamenten l’escassa implicació per part de la Moncloa i de la cúpula del PSOE. Lobato i Maroto, recorden fonts d’aquesta federació, són apostes personals de Sánchez i ara el cap de l’Executiu «gairebé se n’ha desentès». Sense comptar el d’aquest dijous, el secretari general només ha protagonitzat un míting a Madrid durant aquesta campanya. Va ser el 16 de maig a Alcalá de Henares, sense Maroto, perquè no es presenta en aquesta localitat, i sense Lobato, perquè tenia el debat a Telemadrid amb la resta de candidats a la comunitat. 

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Fonts de la direcció nacional del PSOE es defensen. Insisteixen que han buscat tractar tots els territoris «de la mateixa manera», però admeten que s’han bolcat més en els territoris on ja governen. «Tant de bo hi hagi una sorpresa a Madrid diumenge. La hi pot haver. Però és difícil», expliquen a Ferraz. Les enquestes alimenten aquesta falta d’entusiasme. A la capital, anticipen una pujada dels socialistes (el 2019 van quedar en quart lloc), però al tercer lloc, per darrere del PP i Més Madrid, i amb poques possibilitats que l’esquerra sumi per desallotjar Martínez-Almeida. A la comunitat, Lobato lluita per la tercera plaça amb García, però la incògnita, segons els sondejos, rau en si Díaz Ayuso necessitarà o no Vox per continuar en el poder.

En qualsevol cas, si es confirmen els mals auguris, els plans de Sánchez no passen per provocar un nou terratrèmol en el socialisme madrileny, expliquen els col·laboradors del president del Govern. L’aposta per Maroto i Lobato «no acaba aquest diumenge».