L’exdirectora de l’Institut de la Dona confirma que els actes amb la Gürtel els proposava la consellera Alicia de Miguel

Es tracta de l’última peça valenciana que es jutja des del 23 de gener a batzegades a causa de problemes amb les sales i les vagues dels funcionaris de justícia, que afecta sobretot Madrid. De fet, la previsió inicial és que el judici acabés ahir, 23 de maig, tot i que les sessions s’han prorrogat fins al 31 de juliol. En la vista es jutja l’expresident de la Generalitat Francisco Camps i 25 persones més pels 1,8 milions pagats a la trama Gürtel per quatre conselleries i cinc empreses públiques en contractes inferiors a 12.000 euros entre el 2004 i el 2009.

Abellán no va ocultar el seu malestar davant el Tribunal de l’Audiència Nacional amb la «fundació Tolerància Zero», suposada organitzadora dels dos esdeveniments organitzats per Orange Market per a la Conselleria de Benestar Social.  «N m’agrada que estigués la fundació perquè em superposava la feina. Estava disgustada», va admetre. 

De fet la direcció general de la Dona no va organitzar però sí que va pagar l’acte Tolerància Zero celebrat el 6 de març del 2006 per presentar el pla de mesures de la Generalitat per combatre la violència de gènere, amb un import abonat en dues factures d’11.560 euros i 9.392 euros. I l’acte Punt Final celebrat el 25 de gener del 2007, que va costar 11.985 euros més 11.774,11 euros (la xifra és rellevant perquè els contracte menors llavors eren els inferiors a 12.000 euros).

«Feien tots els actes, no em deixaven participar en res. Sorgia de la conselleria, d’Alicia de Miguel i el seu gabinet» I, tot i que es pagava amb càrrec als pressupostos de la direcció general de la Dona, «hi ha actes als quals ni em convidaven. En el del 6 de març, que estava ingressada a l’hospital, ni em van mencionar. I en el del gener no tenia ni lloc. Es va aixecar una persona d’una associació de dones perquè no m’havien guardat ni lloc». Abans que entrés en acció Orange Market, l’exdirectora general de la Dona va assegurar que «no fèiem actes grans. Eren més senzills. Fèiem xerrades. I el 8 de març, uns premis que només costaven el desplaçament dels premiats». No obstant, a preguntes de l’advocada d’Alicia de Miguel, la lletrada Asunción Quinzá, la testimoni Clara Abellán va declara que «mai» va rebre ordre de contractar «algú en concret».

Més declaracions

Un altre funcionari de la Conselleria de Benestar Social, J. J. M. V., que treballava en coordinació administrativa els anys 2006 i 2007 i continua treballant en la direcció general de la Dona, va confirmar que les quatre factures pagades a Orange Market «van arribar després de l’esdeveniment» i per empreses que mai havien treballat per al departament. El treballador públic va confirmar que la tramitació i el pagament d’aquestes quatre factures va ser «una irregularitat administrativa» que ell va tramitar per ordre de la directora general. «Em va dir: ‘prepara-ho i ho firmaré jo’. Si ho hagués hagut de firmar jo, no ho hauria firmat», va declarar. Tot i que el funcionari desconeixia qui va ordenar a la directora general tramitar el pagament de les quatre factures, malgrat que no havia participat en l’organització dels esdeveniments.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

També va declarar M. R. S. P., gerent de la fundació Tolerància Zero, creada el 2006, i que es va desmarcar completament de l’organització dels dos actes. «No hi vaig tenir res a veure. Vaig conèixer Alvaro Pérez (‘el Bigotes’) en una reunió a la Conselleria de Benestar Social, a la qual em va convocar el cap de gabinet». Sobre els dos esdeveniments, va assegurar que «no hi vaig intervenir ni hi vaig tenir res a veure. Sé que amb Orange Market no vam tenir cap contracte ni vam organitzar res», va declarar. Tampoc recordava de qui va ser la idea de contractar Orange Market per organitzar els esdeveniments. «No sé de qui va ser la idea, si d’ella [la consellera Alicia de Miguel] o del seu gabinet. Qui es va posar en contacte amb mi va ser el seu cap de gabinet», jutjat en aquesta causa i que ha reconegut els fets.

Finalment, l’advocat i excol·laborador de la trama Gürtel, condemnat en una altra peça separada del cas, César M. M., va confirmar en la seva declaració com a testimoni que l’empresari Francisco Correa li va dir en diverses ocasions que havia enviat Álvaro Pérez a València per aprofitar la relació d’«amistat» que tenia amb Francisco Camps i introduir-se en l’Administració valenciana, la tesi que defensa la Fiscalia Anticorrupció.