La dreta grega acaricia el poder després de doblar Syriza en les eleccions

Nova Democràcia (ND), el partit conservador del primer ministre sortint de Grècia Kyriakos Mitsotakis, ha obtingut una contundent victòria en les eleccions generals del país, celebrades aquest diumenge. Amb un escrutini ja molt avançat, per sobre del 80%, ND supera el 40% de suport i obté 145 seients al Parlament grec, que consta de 300 escons. És un triomf superior al que pronosticaven les enquestes, i que deixa la dreta grega a un pas de revalidar el poder i a prop de la majoria absoluta.

El principal oponent de ND, la Syriza de l’ex primer ministre Alexis Tsipras, no ha complert les expectatives i amb prou feines obté el 20% de suport dels grecs, i poc més de 70 diputats. El rival electoral de Mitsotakis perd així més de 10 punts respecte a les eleccions del 2019, quan va obtenir 86 escons.

L’esquerra no aconsegueix la majoria ni tan sols sumant el renascut Pasok –l’històric Partit Socialista ha millorat els resultats que li pronosticaven les enquestes, i arriba al 12% de suport i 42 diputats– i els comunistes, que es queden en un 7% i 25 seients al Parlament. Tsipras s’ha passat la campanya cridant els socialistes a un acord per frenar la dreta, però aquest escenari ja no és possible amb els números a la mà. El cinquè i últim partit amb representació és l’ultradretà Solució Grega: els hereus de l’il·legalitzat Alba Daurada –sota l’acusació de ser una organització criminal– obtenen 16 diputats.

La prima de 50 diputats, decisiva

Abans de la jornada, tots els analistes donaven per fet que a Grècia hi haurà una repetició electoral a l’estiu. Aquest continua sent un dels escenaris més probables, ja que el sistema electoral variarà entre uns comicis i els altres. En els d’aquest diumenge no s’aplica l’actual bo –de fins a 50 diputats– al partit guanyador que facilitava els executius en solitaris; en el cas d’unes segones eleccions el vencedor sí que podrà comptar amb aquesta prima. Així que ND té pocs al·licients per buscar un acord de govern, perquè el seu botí seria molt més gran: en cas de repetir resultat tindria assegurada la majoria absoluta. El partit ja parlava aquest diumenge a la nit de finals de juny com la data més probable per a la nova votació.

Durant la campanya s’ha vist poca predisposició a pactar per part de tots els partits. La reforma legal, que va impulsar Syriza durant la seva etapa al Govern, buscava precisament obligar els partits a arribar a acords entre ells.

Mitsotakis es va dirigir als grecs poc després de les 22.00 hores. El líder de Nova Democràcia va assegurar que els resultats mostren que té l’aprovació popular per encapçalar un govern monocolor, segons recull Al Jazeera.

«Terratrèmol polític»

Després de rebre la trucada de felicitació de Tsipras, el primer ministre va descriure la seva victòria com un «terratrèmol polític» i va agrair el suport dels votants. «Grècia necessita un govern que cregui en les reformes, i això no es pot fer amb un govern feble», va dir.

Notícies relacionades

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

Mitsotakis, amb unes expectatives de victòria per la recuperació econòmica del país –que l’any passat va créixer més del 6%– que es van posar en dubte després de les protestes que va provocar l’accident de tren que va costar la vida de 57 grecs al febrer, es consolida com un dels principals pilars del Partit Popular Europeu. El resultat reforça la seva política de mà dura amb els immigrants –Grècia és una de les principals portes d’entrada a Europa– i remarca l’acceptació de la pujada del salari mínim, fins als 780 euros, que va impulsar al març.

El líder conservador ha centrat tota la seva campanya en l’economia. Tsipras, per la seva banda, va combinar les reivindicacions que les classes menys afavorides es beneficiessin de la recuperació del país amb les acusacions al Govern per la gestió ferroviària i d’altres escàndols de corrupció. Per exemple, per espiar rivals polítics i periodistes amb dispositius d’escolta ocults.