Absolt un independentista per cremar una bandera espanyola el 12 d’octubre

Un jutge ha absolt un independentista acusat d’un delicte d’ultratge als símbols per cremar una bandera d’Espanya en una protesta contra la celebració del 12 d’octubre a Barcelona el 2021, a l’entendre que aquesta acció s’emmarca en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió.

El ministeri públic demanava per a aquest jove una multa de 3.000 euros o una pena de presó de cinc mesos per cremar una bandera d’Espanya i una altra de la Unió Europea durant una manifestació contrària a la celebració del Dia de la Hispanitat, fets que el mateix acusat va reconèixer durant el judici, acollint-se al dret a la llibertat d’expressió.

En una sentència, el jutjat penal número 23 de Barcelona absol aquest jove independentista, representat pel col·lectiu d’advocats Alerta Solidària, al considerar que l’acció de cremar una bandera d’Espanya queda emparada pel dret fonamental a la llibertat d’expressió.

El jutge fonamenta la resolució absolutòria en la nombrosa jurisprudència tant del Tribunal Constitucional com del Suprem i del Tribunal Europeu de Drets Humans.

En aquest sentit, el magistrat esgrimeix que l’acusat va cremar aquesta bandera espanyola en el «curs d’una manifestació pacífica», lícitament convocada, en contra de la celebració del Dia de la Hispanitat.

«No s’ha demostrat que es portessin a terme actes violents» i la conducta del jove processat «es va desenvolupar en el marc d’un espai de crítica a una qüestió d’interès públic», de manera que això permet protegir la seva llibertat d’expressió, raona el jutge en la sentència.

Notícies relacionades

Quatre comunitats accepten cedir fons de la UE a València

La declaració d’Antuñano

A més, remarca que l’acusat va cremar una bandera d’Espanya que li havien entregat altres manifestants i que no va ser arrabassada a cap altra persona per mitjà de la coacció, cosa que sí que podria haver suposat una condemna penal.

La sentència diu que tampoc queda demostrat que l’acció de l’acusat pugui encaixar en el «discurs de l’odi», ja que es va produir en una manifestació que es va desenvolupar amb «normalitat», de manera que va ser «més aviat» una «provocació per cridar l’atenció dels mitjans de comunicació».