¿Què passa amb la justícia? Les claus de la vaga de jutges, lletrats i funcionaris

Però que aconseguissin el seu objectiu va servir de revulsiu per a tots els cossos, que han començat la seva particular reclamació salarial amb què esperen veure compensades les pèrdues salarials que la pujada de preus implica per a tots els ciutadans. Aquestes són les reclamacions de cada col·lectiu i el motiu pel qual una convocatòria de vaga en succeeix una altra.

Dos mesos van estar de vaga els lletrats de l’Administració de Justícia per aconseguir una pujada salarial de més de 400 euros bruts. Durant el temps que van durar les vagues, es calcula que es van suspendre més de 350.000 judicis a tot Espanya i unes 424.000 demandes van quedar aturades a l’espera que se’ls donés entrada als jutjats. També xifraven en 1.280 els milions d’euros paralitzats als comptes de consignació judicial (els dipòsits des dels quals es paguen les multes, indemnitzacions, pensions d’aliments etc.). Tot això deixa un escenari que serà difícil de recuperar aquest any.

L’acord al qual han arribat amb el Ministeri de Justícia, que en un primer moment va optar per la confrontació directa amb el col·lectiu i els va qualificar de «privilegiats» declarant que la seva vaga era «política», va ser recolzat pel 76% de la carrera.

Quan es va saber que els ministeris de Justícia i d’Hisenda i Funció Pública havien acceptat l’increment salarial per als LAJ, els funcionaris judicials van convocar també aturades en les hores que suposarien la suspensió de judicis i tota mena de diligències. Entre els judicis suspesos figuren el que se celebrava a l’Audiència Nacional contra l’expresident valencià Francisco Camps i el que estava previst que comencés el 24 de maig contra dos exconsellers madrilenys durant la presidència d’Alberto Ruiz-Gallardón.

Els funcionaris al·leguen que fa 20 anys que assumeixen competències que no els corresponen i per les quals no se’ls paga, però que han quedat més patents durant la vaga dels lletrats. El comitè de vaga dels funcionaris sosté que dues disposicions finals de la llei de retribucions de la carrera judicial i fiscal firmada el 2003, quan es va posar en marxa l’oficina judicial, suposa l’equiparació de complements i de qualsevol pujada salarial que es faci a algun dels col·lectius implicats en el seu funcionament. Apujar el sou als LAJ i no a la resta trenca l’equilibri existent.

Després que la ministra Pilar Llop justifiqués que no es faci cap oferta als funcionaris des de la Fira d’Abril, aquests van substituir les aturades per set dies de vaga, que començaran el 4 de maig, i van reclamar la dimissió de la responsable de Justícia.

Notícies relacionades

El PSOE es posa en tensió territorial

Sánchez converteix el cicle electoral del 2026 en un plebiscit intern

Dilluns passat, les associacions de jutges i fiscals, a través d’un comunicat conjunt, van anunciar que a partir del 16 de maig faran vaga si no reben una pujada de les seves retribucions. Divendres, els primers van comunicar la convocatòria de les aturades al Consell General del Poder Judicial. Malgrat la contundència dels manifestos de les associacions majoritàries de les dues carreres, els jutges consultats per EL PERIÓDICO confien que no s’arribi a produir cap jornada de vaga. Afirmen que els jutges, com a poder de l’Estat, poden parar per sol·licitar més mitjans o millores en el sempre millorable servei públic que es presta en la justícia, però no per una millora retributiva, i més amb el retard ocasionat amb la vaga dels lletrats.

Al tornar del pont, pel dimecres 3 de maig, hi ha convocada una reunió de la taula de retribucions. Les associacions progressistes de jutges i fiscals esperen l’opinió del ministeri abans d’anunciar si s’adhereixen a la convocatòria de mobilitzacions dels seus companys. Veient el que ha passat amb els funcionaris, no sembla que trobin cap oferta de millora salarial sobre la taula.