El CGPJ recolza les reivindicacions dels jutges i portarà a Llop una proposta per actualitzar els salaris

Per reclamar millors salaris no hi ha fissures en el Consell General del Poder Judicial. El Ple de l’òrgan ha acordat aquest dijous de manera unànime portar a la Mesa convocada pel Ministeri de Justícia del 3 de maig una proposta per revisar i actualitzar el sistema de retribucions de jutges i magistrats, en línia amb les reclamacions que condicionen la vaga convocada a partir del dia 16 per les associacions que representen tant la carrera judicial com la fiscal.

En un comunicat fet públic a l’acabar el Ple, els vocals remarquen la necessitat d’adequar els salaris dels jutges als principis «quantitatius i qualitatius», tal com recull la llei. L’acord no inclou encara les quantitats concretes amb què segons el parer dels vocals s’han de completar els salaris.

Si la Mesa no es desenvolupa satisfactòriament per als membres de la carrera, les organitzacions de sensibilitat més progressista –Jutges i Jutgesses per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals– també s’uniran a la convocatòria d’aturades fixada per la resta d’associacions professionals a partir de mitjans del mes vinent.

Els jutges s’afegiran així a les aturades que ja han començat els funcionaris, una situació sense precedents en els jutjats espanyols, que ja ha sigut qualificada de «preocupant» per altres operadors jurídics com els advocats. Adverteixen que els òrgans judicials encara no han tingut temps de recuperar-se de la vaga de dos mesos que entre el gener i el març van protagonitzar els lletrats de l’administració de justícia, que va produir grans retards en el repartiment i la resolució d’assumptes.

Independència judicial, lligada a l’econòmica

Segons l’acord del Consell del Poder Judicial, el règim retributiu dels membres de la carrera judicial «constitueix un element vertebrador de la seva independència econòmica, íntimament vinculada a la independència en l’exercici de la potestat jurisdiccional» que consagra la Constitució.

En aquest punt, l’acord al·ludeix a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per recordar al Govern que els estats membres tenen el deure de garantir la independència dels membres del poder judicial també en la dimensió econòmica. «El fet que percebin un nivell de retribucions d’acord amb la importància de les funcions que exerceixen constitueix una garantia inherent a la independència judicial», n’assenyala una de dictada pel TJUE el febrer del 2018 en resposta a una demanda presentada per una associació de jutges portuguesos.

Els vocals designats per participar en la reunió de dimecres vinent són José Antonio Ballestero, Gerardo Martínez Tristán i Juan Martínez Moya, tots pertanyents al sector conservador de l’òrgan. 

Funcionaris i advocats d’ofici

La negociació de Justícia amb els jutges coincidirà en el temps amb el calendari de protestes anunciat pels sindicats de funcionaris de justícia, que inclou set jornades d’aturades el mes de maig com a mesura de pressió en vista de la negativa del ministeri a presentar una proposta econòmica per augmentar el seu sou

Aquests treballadors busquen una pujada salarial «en línia» amb la dels Lletrats de l’Administració (LAJ) –de fins a 450 euros al mes– i la paralització de la llei orgànica d’eficiència organitzativa que, segons denuncien, imposa noves condicions laborals sense negociació prèvia.

L’advocacia també té reclamacions per a la ministra Pilar Llop. Advocats del torn d’ofici de tot el país s’han manifestat aquest dijous des del Col·legi de l’Advocacia fins al Congrés dels Diputats, abillats amb togues i cantant «som advocats, no som esclaus», per reclamar una bateria de millores laborals, que inclou l’actualització dels barems, «més conciliació», «desconnexió digital» i «jubilació digna». Han advertit que si no es resol la situació actual organitzaran aturades centrals i mobilitzacions, informa Europa Press.

«Per primera vegada diverses associacions ens hem unit contra el maltractament endèmic que patim per part de les administracions», ha assenyalat en declaracions a la premsa Virginia de la Cruz, presidenta de l’Associació de Lletrats per un Torn d’Ofici Digne (Altodo), i ha recordat que des del gremi ja fa «uns quants anys» que denuncien els greuges que diuen que pateixen per part del ministeri i de les comunitats autònomes amb competències transferides en matèria de justícia.

Notícies relacionades

Sánchez confia en un triomf d’Illa que tregui del Govern l’independentisme

¿Segur que està en risc la majoria independentista?

De la Cruz ha incidit en el fet que «moltes de les actuacions» que fan, prop d’«un 20%», no se’ls retribueixen, amb referència als recursos i execucions que per llei estan obligats a presentar en els procediments que porten. «No podem continuar consentint que treballem i no se’ns pagui», ha dit De la Cruz.

També ha reclamat que es modifiqui la llei perquè es retribueixi als advocats del torn d’ofici els serveis prestats a les persones jurídiques, ja que com que no està previst en la llei no cobren ni un euro per aquesta mena de representacions. La situació afecta causes en curs a l’Audiència Nacional i en un futur no gaire llunyà incidirà en assumptes que en el dia d’avui investiga la Fiscalia Europea.