Ponsatí intenta que el jutjat que li va negar l’‘habeas corpus’ ignori el Suprem i es dirigeixi a Europa

La defensa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, no deixa resolució per recórrer. En aquesta ocasió ha sigut el torn del rebuig a l’‘habeas corpus’ amb què l’eurodiputada va intentar reduir el seu arrest del 28 de març, malgrat que només va durar el temps necessari per conduir-la als jutjats de guàrdia de Barcelona, on es va regularitzar la seva situació judicial i se li va comunicar que havia de comparèixer el 24 de març al Suprem per la seva responsabilitat en el procés.

El recurs, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, es presenta davant el Jutjat d’Instrucció número 4 de Barcelona, que és on Ponsatí va ser conduïda perquè era el que estava de guàrdia el dia que va decidir visitar Barcelona després d’haver estat cinc anys fugida. Afirma que tenint en compte la seva condició d’aforada, el jutge no era el competent per resoldre l’‘habeas corpus’, la nul·litat del qual sol·licita.

Argumenta que té immunitat parlamentària des que va aconseguir l’escó després del Brexit, el gener del 2020, segons va establir la sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar en relació amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, un punt que considera que el jutge ha de consultar amb la justícia europea a través de diverses qüestions prejudicials.

Afegeix que per procedir al seu arrest era imprescindible tramitar el corresponent suplicatori davant el Parlament Europeu, i considera que això hauria de comportar la nul·litat de les actuacions. El jutge de Barcelona va rebutjar l’‘habeas corpus’ presentat per Ponsatí, perquè aquest mecanisme està pensat per evitar les detencions il·legals i obliga a conduir l’arrestat al jutjat el més aviat possible per revisar els motius de la detenció.

L’eurodiputada ja era als passadissos del jutjat, però tampoc hi havia cap dubte que el seu arrest era legal, perquè es va retransmetre i es devia a una ordre nacional de detenció cursada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, circumstància que era àmpliament coneguda i eliminava qualsevol possibilitat d’il·legalitat al portar-la als jutjats de la Ciutat de la Justícia.

Preguntar a Europa

La defensa afirma que la immunitat parlamentària ha d’imperar sobre aquesta ordre i que el jutge que va rebutjar l’‘habeas corpus’ ha de dirigir-se a la justícia europea per determinar l’abast d’aquesta prerrogativa amb què es protegeix el funcionament de les cambres parlamentàries.

El mateix Puigdemont va plantejar davant el Tribunal Suprem la necessitat de preguntar a Europa. En el seu últim recurs contra el seu processament per desobediència i malversació en la seva modalitat més greu planteja al jutge Llarena que dirigeixi fins a set preguntes a Europa.

Ponsatí, en aquesta mateixa línia, també planteja que s’elevin qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però en el seu cas fer-ho suposaria que el jutge davant de qui va comparèixer durant l’arrest dubta de la competència del Tribunal Suprem per investigar i jutjar els fugits del procés, com va fer amb els que van ser condemnats.

Es dona la circumstància que el Tribunal General de la Unió Europea, amb unes decisions que són revisades pel TJUE, té pendent de resolució una demanda interposada per Puigdemont contra el Parlament Europeu amb què es determinarà l’abast de la seva immunitat parlamentària.

Notícies relacionades

Ponsatí qualifica de «lamentable» que la presidenta del Parlament Europeu no actuï per defensar la seva immunitat

Llarena es reafirma: processa Puigdemont per desobediència i malversació, no per desordres

L’expresident considera que la Cambra no el va protegir prou quan va autoritzar el suplicatori cursat per Llarena per investigar-lo i jutjar-lo. I en la vista, celebrada el novembre passat, es va debatre si la prerrogativa el protegeix també d’una ordre nacional de detenció: la defensa va assegurar que sí i el Regne d’Espanya, a través de l’Advocacia de l’Estat, que no.

Llarena sempre ha argumentat que el privilegi de la immunitat és per protegir el funcionament de la Cambra no per deslliurar de procediments judicials els europarlamentaris que accedeixen a l’escó després del seu processament, com passa amb tots els implicats en el procés. Assegura que no s’ha de cursar cap suplicatori perquè estigui en vigor una ordre nacional de detenció.