Les eleccions del 28-M

Ada Colau posa la seva cara per tercera vegada a la papereta de les municipals de Barcelona

L’excalcalde Trias, que es presenta com el seu principal adversari, també ho farà

  • Llista de BComú per a les eleccions municipals de Barcelona 2023: candidatura d’Ada Colau

Ada Colau posa la seva cara per tercera vegada a la papereta de les municipals de Barcelona
2
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Ada Colau es presenta per tercera vegada a les eleccions municipals de Barcelona i per tercera vegada els votants que acudeixin als col·legis electorals trobaran la seva cara a la papereta de Barcelona en Comú. La primera vegada, el 2015, la decisió tenia un motiu clar: que ningú es confongués, en vista que les sigles del partit no eren conegudes.

Hi havia un antecedent: la candidatura de Podem a les europees, que portava la cara de Pablo Iglesias. El 2019, Colau va repetir, i aquesta vegada ho farà, però no serà única entre els principals candidats a Barcelona.

Els que posen la cara a les seves paperetes en aquestes eleccions municipals són Colau i Xavier Trias. No és una metàfora, és literal. L’alcaldable de Junts ha optat per estampar el seu rostre i no les sigles del seu partit a la papereta, l’alcaldessa de Barcelona també torna a estampar-hi la seva foto, com en els dos comicis anteriors.

Es tracta d’una fórmula per esprémer la figura candidat, que ajuda a destacar entre les altres opcions per incorporar una imatge i que busca que l’elector identifiqui fàcilment a qui vol votar. A més, és coherent amb el projecte de Barcelona en Comú, que es basa de forma evident en la figura de Colau, fins al punt que costa imaginar el partit sense l’alcaldessa.

Precedents

Des de la seva irrupció en el panorama polític barceloní, la confluència de Barcelona en Comú va optar per seguir l’estela de Pablo Iglesias, una estratègia electoral que va contribuir a popularitzar la seva imatge. Llavors, era una marca nova que necessitava quallar en l’imaginari electoral. I ho va fer. Va aconseguir llavors arrabassar-li l’alcaldia a Trias. Quatre anys després, malgrat haver apuntalat la seva popularitat, l’alcaldessa va tornar a repetir la papereta amb la seva foto amb l’argument que era la seva revàlida, una espècie de plebiscit per poder continuar.

Llavors no li va servir per ser la més votada –va ser el republicà Ernest Maragall–, però va obtenir prou suport per moure’s àgilment i pactar amb el PSC per continuar portant la batuta a la ciutat gràcies al beneplàcit de Manuel Valls, que li va deixar tres vots decisius en la investidura. En aquesta tercera ocasió, per a Colau és un tot o res i la seva aposta ha sigut no tocar cap detall que pugui contribuir a la seva victòria. La contrapartida de posar totes les fitxes en la projecció del cap de llista acaba sent la dependència que després té l’espai de la seva victòria i la dificultat de relleu.

Contra la fragmentació

Notícies relacionades

Conscients d’això i del dur cop que suposaria perdre Barcelona, els Comuns s’han centrat l’últim any a consolidar-se més enllà de la capital catalana i venen com una fita haver aconseguit acabar amb la fragmentació i la dispersió de sigles en aquests comicis. Aquesta vegada, a diferència de fa quatre anys, Catalunya en Comú i Podem han segellat una entesa per no competir en candidatures separades en cap municipi.

Colau no serà l’única dins de l’espai dels Comuns que posarà la cara a la papereta. També ho faran les alcaldesses de Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda, Laura Campos i Isabel Garcia (totes dues procedents de l’extinta ICV); l’alcaldable a Sant Feliu de Llobregat, Lidia Muñoz; el de Viladecavalls, Carles Rodríguez; i la d’Altafulla, Montse Castellarnau.