L’exhumació de Primo de Rivera se salda amb tres detinguts i sense la presència del Govern

Les restes de José Antonio Primo de Rivera ja descansen al Cementiri Sagramental de San Isidro. Sota una estricta discreció i a petició de la família, aquest dilluns van començar a primera hora del matí les obres per exhumar el fundador de la Falange i traslladar el seu taüt al cementiri madrileny. La tranquil·litat que ha marcat la seva sortida del Valle de los Caídos, reanomenat com a vall de Cuelgamuros per la llei de memòria democràtica, ha contrastat amb la seva arribada a la capital, on prop de 200 falangistes, molts d’ells vestits amb camisa blava i insígnies del jou i les fletxes, s’han saltat el cordó policial per intentar accedir al cementiri.

El dia en què es compleixen 120 anys del naixement de Primo de Rivera, la seva tomba ha canviat de localització per cinquena vegada des que va ser afusellat fa 86 anys i ha sigut enterrat al cementiri de San Isidro. Al crit de «José Antonio Primo de Rivera» i amb la mà alçada fent la salutació feixista, els concentrats s’han saltat el primer cordó policial a l’arribada de la comitiva que traslladava les restes i han avançat, cosa que ha provocat aldarulls amb les forces de seguretat. S’han produït diversos minuts de tensió i enfrontaments fins que la Policia Nacional els ha frenat. Finalment, tres homes han sigut detinguts i traslladats a dependències policials.

Els aldarulls contrasten amb la discreció amb què les restes mortals de Primo de Rivera han abandonat la vall de Cuelgamuros, on amb prou feines s’han reunit una quinzena de falangistes. Tampoc hi ha hagut helicòpter, ni un gran desplegament per transmetre’l en directe, com va passar amb l’exhumació de Franco. La raó principal és que el trasllat de les restes ha sigut a petició de la família, cosa que s’avança a la llei de memòria democràtica, que estableix que a Cuelgamuros no hi podrà haver «resta mortal que ocupi un lloc preeminent al recinte». L’únic cas que quedava era el de Primo de Ribera, que ocupava una tomba a la basílica adjacent a la del dictador.

Les raons del canvi

Les restes de Primo de Rivera, afusellat després de ser jutjat per les autoritats republicanes el 1936 a la presó d’Alacant, sí que es podrien haver mantingut a Cuelgamuros, ja que se’l considera una víctima de la Guerra Civil, i haver sigut traslladades a les criptes adjacents a la basílica. No obstant, des de l’entrada en vigor de la norma, aquest lloc té un caràcter de cementiri civil. En aquest sentit, la família Primo de Rivera va decidir complir el desig que va expressar el polític al seu testament d’estar enterrat en un cementiri catòlic i fa cinc mesos en van sol·licitar el trasllat a San Isidro. 

Al llarg del matí han acudit a Cuelgamuros els familiars de Primo de Rivera per assistir a una cerimònia íntima. El prior de la vall, Santiago Cantera, ha fet un breu respons pel fundador de la Falange durant l’exhumació i després les restes han sigut traslladades per una comitiva a Madrid, on el cementiri s’ha mantingut tancat perquè es portés a terme l’enterrament amb la més gran discreció i intimitat possible. No obstant, la concentració de falangistes ha tirat per terra part d’aquests plans.

Aldarulls futurs

A l’exhumació de les restes de Primo de Rivera no hi ha acudit cap representant del Govern de coalició. Fonts del Ministeri de la Presidència, dirigit per Félix Bolaños, que ha organitzat l’exhumació, reivindiquen que «es tracta d’un pas més en el procés de resignificació de la vall» i asseguren que «ja que no s’homenatja en un lloc públic ni el dictador ni el líder de la Falange».

No obstant, el líder de la Falange, Manuel Andrino, situat a les portes del cementiri en el qual s’han inhumat les restes, ha avisat que van convocar mobilitzacions en aquest cementiri per recordar Primo de Rivera: «Ara l’homenatjarem aquí, a San Isidro, totes les vegades que ens vingui de gust, no haurem de passar la humiliació de passar d’amagat a la vall». Tot seguit, ha incitat els seus seguidors a cantar el ‘De cara al sol’ mentre realitzaven la salutació feixista.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

 La ministra portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez, ha assegurat que les obres d’exhumació s’han fet amb «tot el rigor científic i tècnic i amb tot respecte i acompanyament a la seva família». A més, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, ha recalcat que aquesta acció s’ha portat a terme sota el compliment de la llei i que es continuarà avançant en aquest sentit. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha aplaudit que es tanqui així «una anomalia històrica». Per la seva banda, la secretària general de Podem, Ione Belarra, ho ha considerat una «bona notícia», tot i que ha dit que la llei s’ha d’aplicar de manera més eficaç «perquè els familiars de les víctimes del feixisme tinguin reparació».

Les crítiques han arribat des del PP. El portaveu del comitè de campanya de la formació, Borja Sémper, ha criticat que l’exhumació «fa tuf» d’un «joc» part del Govern central per intentar «distreure» i «desviar l’atenció», com va fer en el passat amb Franco, buscant «tapar els problemes que té Espanya». «Van moure Franco, avui mouen Primo de Rivera, però el que es mouen són les hipoteques, el cistell de consum, el que es mou és el preu de la vida i els embolics del Govern», ha denunciat.