La fiscalia s’escuda en set sentències del Suprem per rebutjar les rebaixes del ‘només sí és sí’

Després del seu pas per la Junta de Fiscals de Sala el 16 de març, la circular amb la qual la fiscalia busca oferir una resposta unitària a la revisió a la baixa de condemnes a agressors sexuals per la llei del ‘només sí és sí’ ha inclòs un epígraf que esmenta fins a set sentències molt recents del Tribunal Suprem que, segons el parer d’aquest departament, deixen entreveure que l’alt tribunal podria pronunciar-se amb el mateix criteri interpretatiu que defensa el ministeri públic.

Així ho assenyala el mateix text de la circular, difós aquest dimecres després d’afegir-hi les puntualitzacions de caràcter tècnic que es van fer durant la reunió de la cúpula fiscal, que integren els 38 fiscals amb la categoria més alta de la carrera. 

El Tribunal Suprem encara no s’ha pronunciat de manera directa sobre la revisió de sentències fermes que estan efectuant les audiències provincials i, més recentment, els tribunals superiors de justícia com a conseqüència del ‘només sí és sí’. Fins ara només s’ha pronunciat sobre peticions de rebaixa incloses ‘in extremis’ per les defenses dels condemnats en alguns dels recursos de cassació que estaven pendents de resoldre després de l’entrada en vigor, l’octubre passat, de la llei de garantia integral de la llibertat sexual.

No obstant, la circular sí que esmenta i reprodueix el contingut de fins a set d’aquests pronunciaments que van ser dictats entre el desembre de l’any passat i finals de febrer. En aquests procediments es reconeixen, segons destaca el text de la fiscalia, determinades «peculiaritats» en la verificació de sentències fermes.

Segons la circular firmada per Álvaro García, això «suposa admetre l’existència de diferents criteris de revisió en funció del caràcter ferm o definitiu de la condemna, aspecte que al·ludeix a la possibilitat d’entendre que en aquells casos en els quals la pena imposada també és imposable d’acord amb la regulació resultant de la reforma no procedirà la revisió de la condemna». Aquesta possibilitat és la doctrina que la fiscalia demana que s’apliqui a tots els casos que està recorrent.

Disposicions transitòries

Un altre dels punts valorats en aquestes resolucions és l’aplicació als casos de condemnes per violència sexual del que disposa l’apartat 2 de la disposició transitòria segona del Codi Penal, tant en les redaccions del 2015 com en la del 2022, una possibilitat que per molts juristes no és més que un ‘pedaç’, ja que la norma impulsada pel Ministeri d’Igualtat no va establir cap regla d’aquestes característiques al final del seu articulat.

La possibilitat d’aplicar aquestes normes transitòries i evitar rebaixes en les condemnes imposades a agressors sexuals «sembla que és el criteri seguit», segons la fiscalia, per una sentència del Tribunal Suprem del 27 de febrer en la qual s’indica expressament que, «deixant de banda la polèmica doctrinal sobre la possibilitat d’aplicació directa d’aquestes normes, orientades específicament a l’aplicació de la Llei orgànica 10/1995 (reforma del Codi Penal) a l’aplicació d’altres normes posteriors, és possible atendre el criteri que hi ha contingut, reiterat en modificacions posteriors del mateix Codi Penal.

La resolució de la Sala Penal de l’alt tribunal afegeix que, quan es tracta de la revisió de sentències fermes, «s’ha d’aplicar la disposició més favorable considerada taxativament i no per l’exercici de l’arbitri judicial, i que, en aquests mateixos casos, en les penes privatives de llibertat no s’ha de considerar més favorable la nova llei quan la durada de la pena imposada al fet amb les seves circumstàncies sigui també imposable d’acord amb la nova regulació». Es tracta, paraula per paraula, del que ha disposat la Fiscalia General de l’Estat en la seva circular.

La paradoxa de les revisions

A més a més, en la circular es diu que «ja en el passat», concretament el 2017, el Suprem va admetre aquesta aplicació de disposicions transitòries en una altra resolució vinculada als delictes de terrorisme, i adverteix que davant l’absència d’aquestes en la llei del ‘només sí és sí’ «ens podem trobar davant la paradoxa que els reus condemnats per sentència ferma amb condemnes que hagin de ser revisades per efecte d’aquesta reforma es puguin veure privilegiats davant altres reus amb condemnes que no es van revisar bé perquè les reformes penals sí que van comptar amb una disposició transitòria».

Notícies relacionades

El tribunal cita Jordi Pujol dilluns per examinar-lo i determinar si pot declarar

Illa manté la confiança en el seu cap de gabinet tot i estar investigat

La circular afegeix que, en tot cas, en els casos en els quals calgui rebaixar finalment la pena privativa de llibertat per als agressors sexuals, els fiscals han de valorar la imposició d’altres penes accessòries, com la llibertat vigilada o la privació de la pàtria potestat.

D’altra banda, instrueix els fiscals en el fet que la reforma implica que, a més de les penes que corresponguin pel delicte contra la llibertat sexual, s’han de castigar per separat els concrets actes de violència física o psíquica comesos en la seva execució. Com a conseqüència d’aquest últim punt, la circular insta les i els fiscals a extremar la cautela a l’hora d’investigar-ne l’existència.