Els Mossos acullen amb fredor els canvis en l’estructura del cos

El decret de reestructuració és un document que deixa per escrit com s’ha de reorganitzar la policia catalana en els pròxims anys. És un full de ruta que hauria d’haver sigut acollit amb optimisme per part dels comandaments dels Mossos que l’hauran de desenvolupar. Però els policies que aquest dilluns a la tarda van acudir al Complex Egara per ser informats del seu contingut la van rebre amb fredor, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO.

La majoria de sindicats dels Mossos, a més, van decidir plantar la Conselleria d’Interior en el Consell de la Policia en una reunió de caràcter extraordinari que havia de celebrar-se en el departament i a continuació de la presentació interna d’Egara. Els representants dels policies de les formacions d’USPAC, CAT, SME, SPC, SEGCAT i SEI van emetre un comunicat assegurant que Interior els ha menystingut en l’elaboració d’un decret que serà decisiu per a la seva tasca.

Silenci

Aquest dilluns a la tarda estaven convocats al Complex Egara, seu de la policia catalana, tots els comandaments del cos. El director general Pere Ferrer, el comissari en cap Eduard Sallent, i els comissaris Emili Quevedo i Rosa Bosch, van desgranar per torns i durant dues hores com serà el nou organigrama. A l’acabar, Ferrer va exclamar un efusiu «¡visca els Mossos!», que va ser acollit amb un «incòmode» silenci «sepulcral» per part dels assistents, segons van remarcar alguns dels presents.

«El problema és que la gent ja no es creu res», resumia un dels comandaments al sortir de l’acte. «Han fet un elefant amb peus de fang», va il·lustrar un altre per mirar d’explicar que la nova estructura se sosté sobre el paper però no sobre la realitat. «Em sembla bé, però dubto que es pugui fer», va concloure un tercer. La memòria que acompanya aquest decret, a la qual també ha tingut accés aquest diari, detalla que per poder desplegar-lo es requereixen crear 109 noves places de comissari, intendent, inspector i subinspector. És a dir, actualment el cos disposa només de dues terceres parts dels comandaments necessaris per poder implantar el nou organigrama.

Un decret històric

El decret que el Govern preveu aprovar aquest dimarts al Palau de la Generalitat va començar a gestar-se per part de la Conselleria d’Interior de Joan Ignasi Elena després de la destitució del major Trapero. L’elegit per reemplaçar-lo, el comissari Estela, es va reunir amb els comandaments del territori per atendre les seves propostes. La part de l’extens document –consta de més de 130 pàgines– que pretén tornar poder a la regions policials procedeix d’aquells primers contactes. 

Estela, no obstant, també va ser destituït nou mesos més tard, l’octubre del 2022, al sol·licitar al conseller Elena que apartés de la prefectura el seu número dos, el comissari Sallent, en qui no confiava al constatar que despatxava assumptes amb el director Ferrer que entenia que haurien de concernir al número u del cos. 

Després de la polèmica sortida d’Estela, la crisi oberta per la destitució d’una figura tan simbòlica com Trapero per al cos es va aguditzar, i mig any més tard ha aflorat de nou la distància existent entre la cúpula i la resta de responsables policials –caps de regions, divisions i àrees–. Sallent i Ferrer són els que van recollir el treball d’Estela, els que l’han modificat i acabat i també els que el van defensar ahir davant els comandaments a Egara.

La nova prefectura

La nova prefectura del cos estarà formada per un número 1, un número 2 i dos coordinadors adjunts. Tots quatre seran comissaris i, tret de Sallent, que serà el número u, encara no han sigut designats els noms dels altres tres que la integraran. Els coordinadors adjunts no estan per sobre jeràrquicament de la resta de comissaris. És a dir, en realitat, només obeeixen Sallent i el seu número 2, que hauria de ser Bosch. La direcció general, amb el nou decret, augmentarà considerablement la seva envergadura sumant àrees que ara ostentaran rang de comissaries directament sota la seva tutela, entre les quals la d’afers interns i la d’avaluació. 

El decret preveu que les àrees regionals tinguin més potestat sobre les investigacions criminals, una manera d’operar que per a alguns és positiva perquè els comissaris de territori han de conèixer quines investigacions es porten a terme sobre la seva jurisdicció, però que per a altres implica debilitar la comissaria més potent del cos català, la Comissaria General de Investigació Criminal, que també cedirà la persecució de ciberdelictes als investigadors assignats a la regió virtual, que rebrà en el futur la mateixa consideració que les regions territorials.

Notícies relacionades

Polítics contra bones polítiques

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Aquesta última comissaria, la d’Investigació Criminal, entrega, així mateix, a una altra comissaria de nova creació, la Comissaria General de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, el Siltec, el sistema d’escoltes –les punxades telefòniques–. La decisió preocupa alguns investigadors que consideren que lluny de la comissaria d’investigació les dades confidencials d’indagacions judicials estaran més exposades.

Els detractors del nou decret, a més de mantenir que no és realista amb els recursos disponibles actualment, temen que hagi sigut elaborat per proporcionar més control polític del cos policial.