Els tres assumptes amb què Tamames justifica la seva aliança amb Vox

El primer dels assumptes que ha mencionat l’exdirigent del PCE ha sigut la «defensa de la unitat d’Espanya». En concret, l’article 2 de la Constitució espanyola en què es recull que la Carta Magna es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes».

Minuts abans, Tamames ha assegurat sentir-se molt identificat no només amb la Constitució del 1978, sinó amb l’aprovada a Cadis el 1812 que en el seu article 1 establia que la «nació espanyola és la reunió de tots els espanyols dels dos hemisferis», en relació amb Llatinoamèrica.

La segona de les qüestions en què coincideixen Vox i Tamames és en la figura de la monarquia. L’exdirigent del PCE, que va viure la restauració de la monarquia per part del dictador Francisco Franco, ha reivindicat la importància d’aquesta institució: «Sense un rei, segurament, Espanya seria molt més difícil». A més, ha apuntant que la Casa Reial serveix per unir «pobles molt diversos, amb aspiracions molt diferents, i aquesta cola de la Zarzuela és important».

En una de les píndoles culturals amb què sol assortir els seus discursos, Tamames ha defensat la importància de la unitat que aporta la monarquia fent referència a les «esglésies juramentals» que hi ha a la ria del Nerbion al seu pas pel País Basc i on els reis de Castella acostumaven a jurar els furs, les lleis, els bons usos i els costums.

«La bandera –ha afirmat sobre el tercer element d’unió– que vaig començar apreciant fa molt temps, quan estava al PCE perquè se’ns ha proposat una legalització dins d’una possibilitat de monarquia parlamentària i bandera. Jo continuo respectant allò i renovat perquè crec que no és la bandera de Franco, és la bandera de Carles III, la més antiga d’Europa, més antiga fins i tot que la de França».

En aquest cas també ha aprofitat per fer un petit repàs a la història espanyola recordant que va ser durant el regnat de Carles III quan es va adoptar la bandera com a pavelló de la Marina i com successivament es va anar expandint a la resta d’emplaçaments militars fins que en la guerra d’Independència, el 1808, el poble va començar a utilitzar també aquests colors i les Corts de Cadis els van acabar fent oficials.