Moció de censura
Els tres assumptes amb què Tamames justifica la seva aliança amb Vox
L’exdirigent del PCE resta importància a les diferències que el separen del partit d’extrema dreta
Que entre Santiago Abascal i Ramón Tamames hi ha un món és difícil de negar. Principalment, perquè un és el líder de Vox i l’altre va ser dirigent del PCE durant la transició espanyola. No obstant, tots dos s’han assegut aquest dijous a la mateixa taula per respondre a les preguntes dels mitjans de comunicació sobre la moció de censura a Pedro Sánchez que se celebrarà la setmana vinent. Un com a promotor i l’altre com a candidat. «Hi pot haver discrepàncies. Hi són en qualsevol tipus de relació, però hi ha coincidències molt importants i jo em sento a gust perquè coincidim en els punts essencials», ha dit Tamames. I ha enumerat aquestes coincidències:
La unitat d’Espanya
El primer dels assumptes que ha mencionat l’exdirigent del PCE ha sigut la «defensa de la unitat d’Espanya». En concret, l’article 2 de la Constitució espanyola en què es recull que la Carta Magna es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes».
Minuts abans, Tamames ha assegurat sentir-se molt identificat no només amb la Constitució del 1978, sinó amb l’aprovada a Cadis el 1812 que en el seu article 1 establia que la «nació espanyola és la reunió de tots els espanyols dels dos hemisferis», en relació amb Llatinoamèrica.
La monarquia
La segona de les qüestions en què coincideixen Vox i Tamames és en la figura de la monarquia. L’exdirigent del PCE, que va viure la restauració de la monarquia per part del dictador Francisco Franco, ha reivindicat la importància d’aquesta institució: «Sense un rei, segurament, Espanya seria molt més difícil». A més, ha apuntant que la Casa Reial serveix per unir «pobles molt diversos, amb aspiracions molt diferents, i aquesta cola de la Zarzuela és important».
En una de les píndoles culturals amb què sol assortir els seus discursos, Tamames ha defensat la importància de la unitat que aporta la monarquia fent referència a les «esglésies juramentals» que hi ha a la ria del Nerbion al seu pas pel País Basc i on els reis de Castella acostumaven a jurar els furs, les lleis, els bons usos i els costums.
La bandera
«La bandera –ha afirmat sobre el tercer element d’unió– que vaig començar apreciant fa molt temps, quan estava al PCE perquè se’ns ha proposat una legalització dins d’una possibilitat de monarquia parlamentària i bandera. Jo continuo respectant allò i renovat perquè crec que no és la bandera de Franco, és la bandera de Carles III, la més antiga d’Europa, més antiga fins i tot que la de França».
En aquest cas també ha aprofitat per fer un petit repàs a la història espanyola recordant que va ser durant el regnat de Carles III quan es va adoptar la bandera com a pavelló de la Marina i com successivament es va anar expandint a la resta d’emplaçaments militars fins que en la guerra d’Independència, el 1808, el poble va començar a utilitzar també aquests colors i les Corts de Cadis els van acabar fent oficials.
¿I els altres?
«Són tres coses importants que ens uneixen i que no es comparteixen pels 350 diputats del Congrés. N’hi ha alguns que volen trencar Espanya o que en volen marxar. Nosaltres coincidim en això, perquè estem molt encantats de ser a Espanya i que funcioni molt millor», ha conclòs.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- El Girona es derrota a si mateix
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- El Girona es derrota a si mateix
- L’Ineos Britannia, a un triomf de lluitar per la Copa Amèrica
- El desencant dels menjadors de pipes