Declaració judicial
Ada Colau declara aquest dilluns al jutjat per coaccionar presumptament el fons Vauras
Els regidors Marc Serra i Lucía Martín, també investigats pel mateix cas, en van negar les acusacions divendres
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declararà aquest dilluns com a investigada al jutjat per presumpta prevaricació i coaccions al fons d’inversió Vauras perquè donés pisos de la seva propietat de lloguer social, com el Bloc Llavors, que estaven ocupats per famílies vulnerables. Colau està citada a les 10 hores al Jutjat d’Instrucció 18 després que l’Audiència de Barcelona hagi acceptat la petició de Vauras per reobrir la causa que ja va arxivar la jutge d’instrucció.
Divendres, van declarar els regidors Marc Serra i Lucía Martín i una funcionària municipal, també investigats, que en van negar les acusacions i van explicar a la jutge que representants del fons d’inversió van demanar al consistori que accelerés llicències d’obres per a altres edificis que tenen a la ciutat a canvi de donar pisos del Bloc Llavors per a famílies vulnerables de lloguer social.
El consistori va multar sis vegades Vauras per un total d’uns 400.000 euros per no donar pisos de la seva propietat de lloguer social, malgrat que és un gran tenidor. En una roda de premsa després que s’anunciés la seva citació per declarar, Colau va afirmar: «Estic molt tranquil·la. Evidentment, col·laborarem amb la justícia com hem fet sempre. Això acabarà arxivat», i va defensar que el consistori s’ha limitat a complir la llei catalana de vivenda.
Notícies relacionadesVauras atribueix les presumptes coaccions a dues reunions entre l’empresa i el consistori en què Martín suposadament «hauria reconegut obertament el suport de l’ajuntament al moviment okupa i la realitat d’aquestes pressions i d’aquest presumpte mercadeig de permisos d’obres a canvi de cessió de vivendes per a lloguer social», cosa que l’ajuntament nega.
Per la seva banda, l’ajuntament ha reconegut que va requerir diverses vegades a Vauras que oferís un lloguer social a les persones que ocupaven el seu edifici del carrer Lleida 38, conegut com a Bloc Llavors, però recorda que així ho preveu la llei catalana d’emergència a la vivenda i descarta que el consistori cometés cap delicte en el procediment.
