La justícia investiga el patrimoni de dos alts oficials de la Guàrdia Civil i un empresari vinculat al cas Mediador

La justícia, basant-se en el treball previ d’Afers Interns de la Guàrdia Civil, investiga el patrimoni de dos alts oficials de l’Institut Armat i d’un empresari vinculat al cas Mediador. Ho fa en el marc del cas Casernes, un procediment obert actualment als tribunals de Madrid, València i les Canàries per intentar aclarir si hi va haver adjudicacions irregulars de pressupost per a les reformes en 13 comandàncies espanyoles entre 2008 i 2019.

Segons ha pogut saber aquest diari, el tinent general Pedro Vázquez Jarava, un dels quatre homes amb més poder de la Guàrdia Civil en aquell moment; Carlos Alonso, tinent coronel i excap de la Comandància a Àvila i Ángel Ramón Tejera de León, empresari canari que va rebre 3,3 milions d’euros en adjudicacions per a aquest propòsit, han tingut els seus comptes sota la lupa de la justícia.

En el cas del tinent coronel Carlos Alonso, segons la documentació judicial a la qual ha tingut accés aquest mitjà, la investigació realitzada tant a ell com a la seva dona va concloure que «no es desprèn l’existència d’enriquiment o cap benefici il·lícit en aquests anys».

Alonso va estar al capdavant de la Comandància de la Guàrdia Civil a Àvila entre maig del 2015 i novembre del 2017. Durant aquell temps, el constructor investigat al cas Casernes, que també apareix citat als sumaris dels casos Mediador i Unió, va aconseguir allà 27 contractes per valor de 170.000 euros per obres que, en alguns casos, o bé no es van realitzar o estaven inacabades en el moment en què es van pagar. Actualment, el càrrec fonamental en el qual es recolza la instrucció contra ell per al cas Casernes és el de falsedat documental, és a dir, en si es van validar factures falses per justificar pagaments per treballs no realitzats.

Per aquest motiu Alonso està imputat ara mateix en la causa, igual que ho està el tinent general Pedro Vázquez Jarava, que actualment està en la reserva però que durant aquells anys era un dels quatre comandaments més importants de la Benemèrita. De fet, la investigació d’Afers Interns, que més tard es va estendre a 13 comandàncies més per diverses províncies d’Espanya, va començar precisament a Àvila gràcies a una xivatada anònima i al fet que el tinent coronel Alonso va apuntar directament Jarava com a responsable de suggerir-li que contractés les empreses de Tejera.

Segons ha pogut saber aquest diari, la unitat d’Afers Interns de la Guàrdia Civil i la justícia també investiguen el patrimoni i els moviments bancaris de Jarava a la recerca d’indicis de les seves suposades irregularitats. A diferència d’Alonso, en el seu cas sí que van trobar indicis de diversos delictes de suborn.

Demanen tres anys de presó per a Mon

El beneficiari d’aquestes factures, Ángel Ramón Tejera de León, àlies Mon al sumari del cas Mediador, en el qual també apareix citat, va arribar a facturar 3,3 milions d’euros per reparacions en casernes de la Guàrdia Civil entre 2008 i 2019.

Presumptament ho va fer, a més, a través de contractes inferiors a 50.000 euros que «trossegessin» l’import final en quantitats més petites. En alguns casos, reconeix l’informe d’Afers Interns al qual ha tingut accés aquest diari, les adjudicacions tenien una «proximitat temporal» que podria ser sospitosa.

Notícies relacionades

Missa i xocolata per a tothom: així ha sigut el Sant Jordi d’Illa al Palau de la Generalitat

Rajoy declara en el judici de Kitchen que és «absolutament fals» que Bárcenas li entregués la comptabilitat b del PP

En el seu cas, i com a citat, tot i que no imputat, del cas Mediador, que també està obert en aquests moments als tribunals, és la Fiscalia qui va darrere dels seus passos. El 12 d’abril, Mon compareixerà davant el Jutjat Penal 3 d’Arrecife acusat d’un delicte contra la Hisenda Pública pel qual la Fiscalia demana per a ell tres anys de presó i una multa que ronda el mig milió d’euros. Considera que el 2016, precisament l’any en què es va produir un augment exponencial dels seus ingressos per les obres en casernes, va defraudar al voltant de 162.000 euros de l’impost de societats.

La d’Arrecife no és, per tant, una investigació del cas Casernes –tot i que les factures, totes girades a la Comandància de Santa Cruz de Tenerife, sí que en formin part–, sinó per dirimir si va ocultar ingressos i si va incloure despeses no deduïbles en la seva declaració. En contraposició als 68.000 euros que va pagar una de les seves empreses per impost de societats, Hisenda considera que hauria d’haver pagat més del doble, al voltant de 162.000 euros.