La Fiscalia demana tres anys de presó a ‘Mon’ per les obres per a la Guàrdia Civil

La secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia provincial va formular un escrit d’acusació contra Tejera de León l’11 de gener de l’any passat, després de concloure la seva investigació sobre les múltiples feines que va portar a terme la seva empresa, Angrasurcor SL, en dependències de l’Institut Armat, no només de les Canàries, sinó també d’altres províncies espanyoles. El constructor de Lanzarote és amic íntim del general de divisió Francisco Espinosa Navas, l’únic dels dotze investigats pel denominat cas Mediador que està en presó provisional per delictes de suborn, tràfic d’influències, pertinença a grup organitzat i blanqueig de capitals.

Malgrat que el seu nom apareix al sumari del cas Mediador, el cert és que Tejera de León no és un dels dotze investigats de la trama. Aquesta pretenia que els capitostos –el diputat socialista Juan Bernardo Fuentes, l’exdirector general de Ramaderia del Govern de les Canàries, Taishet Fuentes, i el general Espinosa Navas– obtinguessin beneficis il·lícits a canvi d’utilitzar les seves influències per facilitar els interessos dels inversors implicats. Aquesta activitat la feien en un doble vessant, comptant amb la intermediació de Marco Antonio Navarro Tacoronte, que dona nom al cas. D’una banda, extorsionaven ramaders canaris per treure’ls sancions o facilitar-los subvencions. De l’altra, cobraven comissions per ajudar empresaris peninsulars a instal·lar-se a la Zona Especial Canària (ZEC).

El nom de Tejera de León ja va aparèixer en el seu moment en un jutjat d’Àvila, que va obrir diligències partint d’una denúncia anònima que va arribar a la Direcció General de la Guàrdia Civil en què s’advertia de presumptes irregularitats en la contractació d’obres menors en la comandància de la província castellanolleonesa, que beneficiaven sempre el mateix constructor. Una versió que va ratificar el llavors coronel en cap de la Comandància d’Àvila, Carlos Alonso Rodríguez, que va declarar en la instrucció que Mon havia sigut recomanat directament pel tinent general Pedro Vázquez Jaraba, que actualment està retirat. L’excusa per a aquest suggeriment: la seva empresa utilitzava un producte nou d’impermeabilització, el suro, que tenia un manteniment més econòmic, segons ven el mateix empresari.

Frau de 162.000 euros

Segons el Ministeri Públic, la quantitat que hauria defraudat Mon ascendeix a 162.000 euros. És la quantitat que se li exigeix com a indemnització en concepte de responsabilitat civil en el procés judicial en contra seu. S’encarregarà de dilucidar la possible responsabilitat del constructor el Jutjat Penal número 1 d’Arrecife, presidit per la jutge Margarita Gómez Martín. L’assenyalament està previst, amb la vaga de lletrats pel mig, pel 12 d’abril.

En la investigació de la Fiscalia que va donar peu a la querella per frau a la Hisenda pública, també hi van participar l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau i la Delegació Especial d’Economia i Hisenda de Las Palmas.

Les diverses empreses de Tejera de León –Angrasurcor S.L, Solocorcho SL i Canarycork– van facturar prop de 200 obres menors en dependències de la Guàrdia Civil de tot el país, segons l’informe de la Policia Judicial. Tot i que va ser la Comandància de Santa Cruz de Tenerife la que més quantitat de diners va abonar a l’industrial de Lanzarote entre els anys 2008 i 2019.

Investigació a Madrid

Notícies relacionades

Missa i xocolata per a tothom: així ha sigut el Sant Jordi d’Illa al Palau de la Generalitat

Rajoy declara en el judici de Kitchen que és «absolutament fals» que Bárcenas li entregués la comptabilitat b del PP

La investigació que va començar a Àvila va passar al Jutjat d’Instrucció número 3 de Madrid un cop es va aprofundir en els fets que s’instruïen. Així, es va detectar un presumpte delicte de falsedat documental que s’atribueix a l’empresari i a un altre industrial, però també a alts càrrecs de la Benemèrita. Entre ells, el tinent general Pedro Vázquez Jarava, que va prestar declaració davant el jutge juntament amb un altre comandant en qualitat d’investigats.

Aquestes feines a les casernes de l’Institut Armat van donar peu que la Direcció General de la Guàrdia Civil intervingués la tresoreria de la Comandància de Santa Cruz de Tenerife davant les sospites que s’haurien produït irregularitats en els pagaments d’obres menors i altres serveis, així com en els moviments de caixa. Aquest moviment d’Afers Interns va començar fa almenys un any, però en els últims dies, arran de les informacions publicades pel cas Mediador, ha demanat més documentació dels comptes de les diferents unitats de l’Institut Armat a la província per verificar si totes les reformes a les casernes s’han executat realment i si l’actual coronel en cap, José María Tienda Serrano, va afavorir l’adjudicació de contractes al constructor de Lanzarote.