Jutjats

L’exconseller Giró es querella contra Cospedal i Fernández Díaz per l’operació Catalunya

La demanda apunta que la trama estava orquestrada per la «cúpula del PP» en sintonia amb el Govern del partit, «a qui Villarejo reportava sobre l’avanç o no de les investigacions prospectives que havien iniciat»

L’exconseller Giró es querella contra Cospedal i Fernández Díaz per l’operació Catalunya

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’exconseller d’Economia, Jaume Giró, ha presentat aquest dilluns als jutjats de Madrid una querellacontra l’excomissari José Manuel Villarejo; l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal; l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, i el secretari d’Estat Francisco Martínez Vázquez, per l’operació Catalunya, promoguda per la policia patriòtica contra l’independentisme català. El dirigent de Junts va interposar el juny del 2022 una denúncia davant la Fiscalia de Barcelona (després es va traslladar a la del Tribunal Suprem) per aquests fets, però en aquesta ocasió anava també dirigida contra l’exlíder popular a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho, tot i que per ara se l’ha deixat al marge per ser senadora i, per tant, aforada.

En la querella se’ls atribuïa els delictes de revelació de secret per part de funcionari públic, malversació (presumptament es van fer servir diners i personal públic per investigar Giró) i organització criminal (consideren que hi havia un «concert» de diversos càrrecs polítics i comandaments policials). «Sembla evident que Villarejo no va poder actuar aïlladament i sense el concurs d’altres individus», entre ells la resta de querellats.

El text sosté que a partir del 2012 i en anys posteriors, «coincidint amb l’important auge del moviment independentista català, diversos comandaments del Cos Nacional de Policia, membres del Govern espanyol i dirigents del PP, llavors governant, fins i tot determinats periodistes i mitjans de comunicació, es van concertar per elaborar un pla contra l’esmentat moviment polític, al qual sol fer-se referència amb el nom d’operació Catalunya». Aquesta «estratègia» consistia, fonamentalment, a «obtenir informació i confeccionar proves falses que servissin per intimidar investigar, perjudicar i desprestigiar» persones pròximes al sobiranisme, ja fossin líders polítics i socials o empresaris.

Activitat planificada

En aquest context, incideix la querella, d’«aquesta activitat planificada, coordinada i prolongada en el temps», el 6 de novembre va tenir lloc una reunió entre Villarejo i la llavors presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, al domicili d’aquesta. Va ser abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, que van tenir lloc el 25 de novembre del mateix any.

En la trobada, de la qual hi ha àudios gravats, la dirigent conservadora va facilitar al comissari una autèntica «llista negra» de persones que havien de ser investigades i «perseguides policialment» per la seva relació amb l’independentisme, «sense que tingués coneixement o la mínima sospita que per part seva s’hagués portat a terme cap fet delictiu». Entre aquests figura Jaume Giró, que llavors era director general adjunt de CaixaBank.

En els àudios, publicats pel diari digital ‘El Món’, Sánchez-Camacho insta l’excomissari a investigar Giró «però ja»: «Ara ja s’ha tornat totalment independentista, i a mi m’avisen per dir-me que aquest tio està sent ara mateix el mecanisme, a través de la seva amistat íntima amb Pepe Antich [llavors director de ‘La Vanguardia’], que els està fent les enquestes que donen als convergents 70 i 72 diputats, no els tenen».

La querella implica en aquesta «trama» Fernández-Díaz, Cospedal i Martínez Vázquez. L’exconseller també apareix a les agendes de Villarejo com «Jiró». «L’operació Catalunya estava orquestrada des de la cúpula del PP» i el Govern d’aquest partit, «a qui Villarejo reportava sobre l’avanç o no de les investigacions prospectives que havien iniciat», recalca l’escrit. Així es desprèn, afegeix, de les converses de l’excap policial amb alts càrrecs d’Interior, la Policia Nacional i el mateix PP, com Cospedal. La demanda recull un article d’EL PERIÓDICO sobre l’exdirigent popular sobre l’operació Catalunya.

Cascada de denúncies

L’acceptació per part d’un jutjat d’instrucció de Madrid de la querella presentada per l’expresident del Barça Sandro Rosell per l’operació Catalunya encapçalada per l’excomissari ha desencadenat que dirigents polítics i empresaris moguin fitxa i estudiïn la possibilitat d’emprendre accions legals similars.

Notícies relacionades

Aquesta cascada no s’acabarà aquí. L’expresident Artur Mas ja ha encarregat la presentació d’una querella, que possiblement estarà finalitzada la setmana vinent, segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO. Altres persones que apareixen a les llibretes de Villarejo estan estudiant fer el mateix. Entre aquestes, hi ha l’exdiputat Oriol Pujol Ferrusola i l’empresari Carles Vilarrubí, exvicepresident del FC Barcelona i íntimament vinculat a la família Pujol. No es descarta que aquesta llista s’ampliï en el futur.

La querella de Rosell ha anat a parar al Jutjat d’Instrucció número 13 de Madrid i ha sigut admesa; la del banc BPA, en instrucció 9, i la de l’excap del Cos Nacional de Policia (CNP) a Catalunya, Narciso Ortega Oliva, en instrucció 37. A aquesta llista s’afegeix aquesta setmana la querella de la família Sumarroca, tot i que encara no ha sigut repartida a cap jutjat. Tots aquests casos han passat per diferents instàncies judicials, de la fiscalia a l’Audiència Nacional, fins a recalar als jutjats ordinaris de Madrid.