Identificades les restes de l’antifranquista Cipriano Martos en una fossa de Reus

Mig segle després d’haver mort en dependències de la Guàrdia Civil, queda confirmat que les restes exhumades de la fossa del cementiri de Reus corresponen al militant antifranquista Cipriano Martos. Les proves de l’ADN han corroborat que allà va ser enterrat aquest obrer militant del PCE nascut a Granada que va emigrar a Catalunya, on va ser detingut el 1973 i va patir un interrogatori amb tortures a la caserna fins que una ingesta d’àcid sulfúric li va provocar la mort.

Tot i que el relat oficial de llavors va ser que ell mateix va prendre el corrosiu –l’anomenaven «còctel de la veritat»– per no respondre a les preguntes sobre la seva militància ni delatar altres companys, el llibre ‘Caso Cipriano Martos: vida y muerte de un militante antifranquista’ (Anagrama) del periodista Roger Mateos posa en perill la versió del suïcidi que va fer circular el règim, que s’hi va mirar per silenciar el que passava a les casernes de la Guàrdia Civil per impedir protestes al carrer. La seva investigació ha sigut clau perquè, juntament amb el pla de fosses i el programa d’identificació genètica de la Generalitat, Martos hagi pogut, per fi, ser localitzat.

Dos mesos i mig han passat des que va començar l’exhumació de la fossa comuna del cementiri general de Reus fins que s’han tingut els resultats d’identificació definitius. La conselleria de Justícia explica que no ha sigut una tasca fàcil per l’«alta densitat de cossos» que hi ha allà enterrats i perquè s’ha hagut de delimitar i condicionar l’espai per a l’excavació. El 10 de gener, l’equip arqueològic que portava a terme aquest treball va anunciar que, dels 41 individus enterrats allà n’hi havia un de compatible amb les característiques físiques de Martos.

20 identificats en fosses des del 2016

Les seves restes es van traslladar a un laboratori per, mitjançant estudis antropològics i genètics que han sigut creuats amb els dels seus familiars, confirmar que, efectivament, les restes són del militant antifranquista. Són 20 les persones que han pogut ser identificades des de la creació d’aquest programa que va posar en marxa el Govern l’any 2016.

Cipriano Martos Jiménez va néixer el 1942 en un nucli de cases dins del terme municipal de Loja, a la província de Granada, en el si d’una família de camperols pobres. Va emigrar buscant feina i va arribar a Sabadell el 1969, on es va polititzar i es va enrolar en el PCE i el FRAP. Es va guanyar la vida exercint diferents oficis, des de jornaler a miner, treballador del tèxtil i, finalment, paleta.

Ja en la clandestinitat, el partit el va destinar a una cèl·lula a Reus, on l’agost del 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil després d’una acció a les portes d’una fàbrica d’Igualada. Va ser interrogat durant més de dos dies, fins que la ingesta d’àcid sulfúric va obligar a ingressar-lo a l’Hospital de Sant Joan del municipi, on va agonitzar durant 21 dies. La Benemèrita va impedir que la seva família el pogués visitar. Va morir el 17 de setembre i va ser llançat a la fossa comuna sense que cap pròxim pogués assistir a l’enterrament.

L’esperança argentina

Notícies relacionades

Buscant el cos de Cipriano Martos, l’antifranquista que va morir per beure àcid sulfúric

Els Comuns treballen per "implicar" immigrants en la seva campanya

El cas, arxivat a Espanya, va ser inclòs el 2014 en la macroquerella davant la justícia argentina per crims del franquisme i el germà de Cipriano, Antonio, va declarar l’agost del 2016 davant la jutge argentina María Servini, que investiga els crims de genocidi i lesa humanitat del franquisme. 

A Catalunya hi ha documentades 887 fosses en les quals s’estima que hi ha unes 14.000 persones enterrades. Per ara, l’acció de la Generalitat ha permès recuperar les restes de 846 a 77 fosses diferents, 25 de les quals es van obrir durant l’any passat. El cens de persones desaparegudes (hi ha més de 6.500 inscrits) i les mostres de l’ADN que faciliten els familiars són clau per poder arribar a la identificació. El Govern ha decidit doblar el pressupost, fins als gairebé 4,5 milions d’euros, per accelerar la intervenció de fosses.