Judici al TSJC
¿Què és la dispensa del secret professional sol·licitada per l’advocat de Laura Borràs?
El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona rep al voltant d’unes 200 peticions a l’any i són procediments confidencials
L’advocat Gonzalo Boye, que defensa la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha presentat al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona una petició perquè se li permeti revelar les converses i els correus electrònics que es va creuar durant els tres anys d’instrucció del cas amb els lletrats dels altres dos acusats, l’informàtic Isaías Herrero i l’empresari Andreu Pujol. Aquests dos últims imputats han arribat a un acord amb la fiscalia per incriminar l’expresidenta del Parlament al fraccionament de contractes quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, cosa que ha provocat que es trenqués l’estratègia unitària que havien mantingut durant els tres anys d’instrucció.
¿En què consisteix aquesta dispensa del secret professional? El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona rep al voltant de 200 peticions a l’any d’aixecament del secret professional. Van dirigides a la comissió de deontologia de l’entitat professional i són procediments confidencials. Això sí, s’han de justificar molt bé els motius que justifiquen la mesura perquè aquesta pugui tirar endavant. No és el tràmit que més rep la comissió de deontologia, però tampoc és infreqüent.
La naturalesa contradictòria del procediment comporta que, una vegada registrada la sol·licitud, la comissió deontològica dona trasllat a les altres parts involucrades. En el cas de Borràs, l’entitat col·legial ho haurà de comunicar als lletrats d’Herrero (Marina Roig) i Pujol (Àlex Solà) perquè puguin fer al·legacions. Aquest aspecte és el que determina el temps de resolució de la petició, ja que es poden necessitar documents o nous escrits de fonamentació abans de prendre una decisió. L’acord es notifica confidencialment a totes les parts, que podran actuar en conseqüència i com millor considerin per defensar els seus representats davant els tribunals de justícia.
El dret de defensa
Notícies relacionadesRespecte a Borràs, la defensa de la dirigent de Junts pretén, si al final rep l’aval del Col·legi de l’Advocacia, entregar els correus electrònics i les comunicacions que hagi mantingut amb els advocats dels altres acusats. Segons l’opinió de Boye, l’acord amb la fiscalia d’Herrero i Pujol, encara no formalitzat, vulnera «el dret de defensa» de la dirigent independentista, ja que aquests dos imputats i els seus representants legals coneixen la seva tàctica.
La dispensa del secret professional és un tràmit que pot demanar un advocat per evitar una «lesió injusta» al seu client o a si mateix. La tramitació està regulada als estatuts del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i a la normativa de l’advocacia catalana. Quan s’adopta una resolució, es fa en nom de la corporació. Les fonts consultades asseguren que, en molts casos, és el mateix advocat que demana aquesta dispensa per poder defensar-se.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- PRIMER ANIVERSARI Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Tributs Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes
- Política i moda ¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?
- La recepta d’Erra "S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"
- Recomanacions ¿Com adormir-se ràpid en un avió?
- Tradicions ¿Utilitzes corbata diàriament? Compte, pot ser perillós
- INVESTIGACIÓ SANITÀRIA ¿Què és la febre hemorràgica?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Tema del diumenge Regeneració democràtica: què com i amb qui