El Govern està revolt, guanya Feijóo

La tardança de Sánchez a ordenar que s’assumeixi l’error legislatiu passarà factura aquest any electoral al PSOE, en el qual hi ha eleccions municipals i autonòmiques (maig) i generals (a finals d’any). Si la data de les urnes ha marcat tantes vegades les decisions dels polítics espanyols, ¿per què el cap de l’Executiu no va admetre públicament l’error al novembre, quan els tribunals van començar a rebaixar les condemnes? Sánchez no volia desautoritzar la seva ministra d’Igualtat, Irene Montero, però qui ha perdut autoritat ha sigut ell. I això no s’ha acabat. L’exhibició del xoc entre PSOE i Unides Podem continuarà en els pròxims dies al Congrés, fins que aclareixin si emprenen junts els canvis en la llei o si la reforma acaba sortint amb els vots del PP.

El PSOE dona per fet que necessitarà Podem i/o Sumar (la Plataforma Promesa de la vicepresidenta Yolanda Díaz) per seguir a la Moncloa la pròxima legislatura, però el Govern de coalició arribarà a la primavera amb la pitjor campanya de publicitat possible.

Això sí, per als pessimistes que (de nou) veuen a prop la ruptura de la coalició, cal dir que no arribarà ara, perquè Sánchez està decidit a mimar Díaz i no pot treure-li el púlpit del Govern abans que ella llanci la Plataforma Promesa.

En l’acord de coalició amb Pablo Iglesias, el gener del 2020, Sánchez va concedir a Unides Podem el Ministeri d’Igualtat, una àrea icònica per al PSOE. És possible que el cap de l’Executiu mai pensés que el sacrifici per aquesta cessió comportaria tant risc per al seu propi partit. «No ens en penedim perquè hem vist que ells, per diferenciar-se de nosaltres, fan guerra amb tot. ¡Si ho han fet fins i tot amb Consum! El repartiment que es va fer és raonable si no volia donar-li cap Ministeri d’Estat», justifica un ministre socialista.

Montero està mantenint el pols al PSOE sense aclarir quina proposta de reforma legal vol. En un país exigent amb els seus polítics, al veure els efectes indesitjables de la seva llei estrella, la ministra ja hauria dimitit al novembre. Deu ser trist estar al capdavant del Ministeri d’Igualtat i que vagin passant els anys i les lleis (també la ‘trans’) i veure el feminisme més desunit que mai en les últimes dècades. El 8-M, el Dia de la Dona, és a prop i tot apunta que tornarem a caminar separades, amb pancartes diferents. Imperdonable.

A Génova no s’acaben de creure l’espectacle servit amb safata per l’Executiu de coalició. Entre les decisions de Sánchez (la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació, principalment) i l’error legislatiu i polític amb la llei del ‘sí és sí’, Alberto Núñez Feijóo té «mitja campanya feta». Així ho pensen al seu equip, que va amb molta cura perquè «ningú cometi cap error» i per «no desviar l’atenció».

Això és el que creuen que passarà si Vox presenta finalment la moció de censura al Congrés. «[Santiago] Abascal sempre al rescat de Sánchez», es queixen aquests dies els dirigents del PP.

Feijóo considera que la seva posició col·laboradora per recolzar el PSOE en la reforma legal de la llei del ‘sí és sí’ pot suplir d’alguna manera la seva negativa a renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Un veterà assessor del PP que a Génova escolten amb atenció diu que aquestes setmanes, per fer oposició, no s’ha de fer «disquisicions sobre el deute públic o la malversació». «Tothom es regira davant la disminució de condemnes a violadors», afirma. 

No hi ha argumentari més letal contra la coalició.