Villarejo va gravar la seva visita a Garzón en què li va parlar d’enviar un dossier a Guatemala sobre el navilier Pérez Maura

Aquell 6 de febrer de 2017, un dia abans de viatjar a Nova York amb el seu amic De la Joya –que havia concertat una cita amb el lobista Paul Manafort, que va presidir el comitè de la campanya electoral del president Donald Trump, entre juny i agost del 2016– l’excomissari es va dirigir al seu Land Rover color negre al bufet de Garzón. 

A la seva minuciosa agenda, Villarejo posa aquell dia la següent entrada: «Balta. Avd. Menéndez Pelayo 87, 1r A – Veure’ns 18.30-va trucar ell». A sota hi ha altres cites, entre les quals amb Adrián de la Joya (Joy) i José Luis Olivera (Oli) el comissari principal que dirigia el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO) i excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF). 

Garzón, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, gestionava un encàrrec de Villarejo per prestar declaració davant la justícia del principat d’Andorra, com a testimoni en la querella d’Higini Cierco i la seva família, accionistes de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per un presumpte delicte de coaccions contra l’arxienemic de Villarejo: el comissari Marcelino Martín-Blas, excap d’Assumptes Interns de la Policia espanyola.  

Abans de començar la conversa, Villarejo va deixar en mans d’un empleat del bufet el seu telèfon mòbil, que se’l va endur al seu despatx. La transcripció referida a aquest tema és la següent: 

Baltasar Garzón: T’ocupo poc temps Pepe, després parlem d’altres coses. Les dades aquelles que em vas donar la fotocòpia això es pot fer arribar a un destí, ¿algú ho pot fer arribar? El problema que tenen és que no poden, és que no són formals.  

Villarejo: ¿En quin sentit? ¿què necessites? ¿una associació, o que algú? 

BG: Que algú ho faci arribar allà perquè ells puguin agilitzar això, que no sé ni com ho utilitzaran. El problema és que els van arribar unes fotocòpies. Clar, em diuen o la persona o les persones o algú que pugui fer arribar això, que no sé com ho utilitzaran o deixaran d’utilitzar, però el problema és que com que els van arribar unes fotocòpies, quina fórmula. 

V: La mateixa associació que ha intentat querellar-me.. L’associació aquesta la va enviar al fiscal de l’Audiència Nacional, al fiscal general.. A tothom. L’última còpia és aquesta, ja no en quedaven, caldria buscar la manera de recuperar-la. Complicat ¿no? 

BG: No, és enviar amb la mateixa data un despatx dient-li li adjunto això... 

V: I això t’ho faig arribar a tu 

BG: De la mateixa manera. 

V: Es firma l’original i es porta i ja està. 

BG: Això podria ser. 

V: Compte amb això  

BG: L’únic és que et diré la data  

En una altra part de l’àudio, després de parlar de la Banca Privada d’Andorra i la captura de pantalla que Martín Blas va aconseguir d’un empleat de l’esmentat banc sobre el compte de Jordi Pujol i Soley («Li van oferir al ‘pavo’ 500.000 euros i li’n van pagar 50.000», apunta Villarejo). Villarejo, en efecte, va declarar en qualitat de testimoni davant una comissió rogatòria d’Andorra mentre era ja a la presó, el 19 de març de 2019, des d’un jutjat d’Arganda del Rey.

Després de conversar sobre filtracions periodístiques, en particular del comissari Enrique García Castaño, àlies ‘el Gordo’, a qui Garzón representaria en ocasió del seu arrest a la peça Kitchen (cas Tàndem), l’11 de juliol de 2018, l’advocat i exjutge pregunta: 

BG: ¿I l’Adrián? ¿Com està? [es refereix a l’amic de Villarejo i intermediari Adrián de la Joya]. 

V: De puta mare, de puta mare. A veure si ens veiem un dia. La setmana que ve estaré per aquí [de tornada del viatge dels Estats Units]. Busca’t un dia i papegem [mengem]. Has vist que és un personatge molt divertit. Coneix tothom. 

BG: Et dic també la data. 

V: Envia’m un whatsap. Preparo una carta i te la faig arribar i tu els hi fas arribar, li dius que hi estem disposats 

BG: L’associació. 

 V: A viatjar, a ratificar en seu judicial. 

BG: Perfecte. 

V: I si pot servir perquè pressionis una mica. A més jo sé que Adrián, tornant a tal [a Adrián] jo sé que havia viatjat per a allò del seu cosí, te’n recordes, aquella història, recordes, a Guatemala, no sé què. [És una referència a l’extradició de l’empresari navilier espanyol que havia pagat a Villarejo 7,5 milions d’euros d’una factura total de 10 milions per impedir-la]. 

BG: No em va tornar a parlar del tema. Va dir que em trucaria, però mai més. 

V: Doncs no ho sé. Però, ja saps, aquest té aquí els seus advocats, que no volen. Més que res, el que m’imagino era que la idea d’Adrián era donada la proximitat que tu tenies amb aquesta gent, amb el colombià aquest... 

BG: Sí, sí. 

V: Amb el colombià [es refereix al fiscal Iván Velásquez, president de la CIGIP de Guatemala que pel que sembla havia intervingut en l’acusació de corrupció contra l’empresari Pérez Maura] i tal [dir-li] que aquest tio [Pérez Maura] no té res a veure, en fi no sé, que en fessis alguna.  

BG: Això s’arma bé, es fa un dossier, es fa arribar. És com s’han de fer aquestes coses. 

V: Totalment. Com s’han de fer. Jo l’hi dic. 

BG: Hi ha vegades que és xerrar i una altra posar punt per punt i demostrar que no té cap rellevància. 

V: ¿Tu necessites alguna cosa? 

BG: Era comunicar-te el que m’havien demanat, que a veure com podia arribar el tema. 

V: El que tu vulguis. Ja et dic, ara mateix. 

BG: Bé, tenim una història de... cony. 

V: En el tema de Rússia, Adrián té els millors contactes del món. I ara als Estats Units amb la nova Administració els millors contactes del món. Quan jo, escolta, vinga, quedem per menjar i paper i llapis i a veure què podem fer. 

BG: ¡Mentre no em porti el cap d’Estat de Bielorússia! [Aleksandr Lukaixenko, president]. 

V: Ha ha ha. És cert, és molt amigot [de De la Joya].  

BG: I un dictador. 

V: No fotis, que tampoc, avui dia, aquesta gent. 

BG: Deixa’t de conyes. 

V: Tronqui. Gràcies, quedem en això. 

Li tornen a Villarejo el telèfon mòbil 

 V: Moltes Gràcies. A veure, pam pam. No ha sonat, ¿no? 

 «No –diu un empleat». 

  V: No m’estima ningú –se’n va l’excomissari. 

Villarejo li va vendre a Pérez Maura (per la seva condició d’espanyol, no va ser extradit) que la intervenció de Garzón en gestions a l’Audiència Nacional, entre d’altres, amb la llavors fiscal Dolores Delgado –actual parella de l’advocat i exjutge–, que per evitar l’extradició el 2016 i el 2017 exigia un avanç d’un milió d’euros. Pérez Maura, arrestat i imputat en la causa –l’anomenada peça 4 o PIT– va declarar estar convençut que Villarejo el va enganyar i que Garzón no va tenir cap intervenció en el seu cas. De la Joya, al seu torn, va declarar al jutge que Villarejo va enganyar Pérez Maura amb el nom de Garzón, al qual es referia amb el sobrenom d’El Mago, per inflar la factura en un milió d’euros. El comissionat de Guatemala, Velásquez, va declarar que no havia tingut mai cap contacte amb Garzón, De la Joya o amb Delgado. La Fiscalia Anticorrupció, així mateix, va desmentir certes informacions relacionades amb Delgado i Garzón. 

Notícies relacionades

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

ERC busca en la indústria un motor per atraure nous votants

Garzón ja va negar taxativament el 2019 la seva participació en el tema de Pérez Maura. «El senyor Baltasar Garzón coneix el senyor Villarejo i mai ho ha negat. Les propostes que ell hagi fet o afirmat fer, o no van existir o no es van arribar a materialitzar». Va dir també que «cap gravació pot existir en la que la veu de Baltasar Garzón hagi sigut captada i que es refereixi al denominat projecte Pit, al qual és aliè absolutament». 

EL PERIÓDICO es va posar en contacte amb Garzón a propòsit de l’àudio que avui es publica, per oferir-li escoltar la gravació. «No tinc interès a sentir cap gravació. Perquè si ho fes estaria contribuint a donar difusió a allò que crec és delictiu», va puntualitzar l’advocat.