Entrevista al líder del PSC
Salvador Illa (PSC): «Aragonès està bloquejant un acord per als Pressupostos»
El dirigent socialista avisa el president que no se sent «pressionat» ni pel pacte amb patronals i sindicats ni per les «amenaces» d’ERC a Madrid
La negociació dels Pressupostos s’enterboleix. El Govern monocolor d’ERC i el PSC continuen encallats. Cap dels dos actors polítics abandona la taula, però no hi ha cessions que difuminin les línies vermelles. Regna la desconfiança. Malgrat haver-se posat d’acord en la majoria de partides, els grans projectes, especialment la B-40, frenen un pacte global que és clau perquè l’Executiu allargui la legislatura. Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) manté ferma la seva proposta, per la qual cosa espera un gest del president Pere Aragonès que compleixi les seves exigències.
El PSC ha plantejat un tot o res per als comptes. Després d’una vintena de reunions i de tres trobades amb el president, la negociació continua sense arribar a un acord. ¿Com ho explica?
ERC està bloquejant l’acord pressupostari. Vam fer una proposta el 28 de desembre que és de mínims, no de màxims. No és gaire habitual que el líder de l’oposició i el primer partit al Parlament, al Govern més dèbil de l’autogovern, li allargui la mà perquè hi hagi Pressupostos després que s’hagi trencat el Govern. Ho fem sense ingenuïtat i amb generositat, pensant en el país i no en els nostres interessos. No entenc per què el senyor Aragonès, ERC i el Govern bloquegen aquesta proposta. Els demano que no ho facin i, si s’avenen a tancar un acord, hi haurà Pressupostos al cap d’unes hores. Si no volen acceptar [la proposta], han de buscar altres suports.
Aragonès va arribar a un pacte amb els comuns per als comptes i a un altre acord amb sindicats i patronals que es va presentar el 5 de desembre. ¿Se sent pressionat?
No, en absolut. Estem molt convençuts del que hem fet. La proposta que fem passa per protegir els ciutadans, amb més de 5.000 milions, i per la generació de prosperitat. Són dos motors que necessita la societat catalana. I els projectes que hem assenyalat tenen suport territorial i parlamentari, no són invencions ni capricis. De vegades em fa l’efecte que potser alguns dels que diuen que no coneixen bé aquests projectes. No em sento pressionat ni crec que l’actitud dels agents socials sigui aquesta. Entenc que és una pressió cap a qui té la responsabilitat que hi hagi Pressupostos: el president.
La setmana vinent hi ha convocades vagues de metges, docents i taxistes i Catalunya segueix amb els comptes prorrogats.
Tot el meu respecte per als ciutadans que decideixin manifestar-se. Amb això vull tenir molta prudència. Cal prendre decisions i governar. És responsabilitat del Govern donar resposta a la inquietud de determinats sectors.
El Govern assegura que ja té un acord amb el PSC sobre les partides pressupostàries i que l’únic escull és la B-40. ¿On és el conflicte?
L’acord no està fet. Hi ha molta gent que parla per parlar. Vaig acordar amb Aragonès plena discreció, fer un esforç per desencallar això. El que demanem és que es faci un tram del Quart Cinturó que està pactat amb el territori, de Terrassa a Sabadell, que dona continuïtat al que s’està executant d’Abrera a Terrassa i que, a més, el finança el Govern i tenen suport territorial i parlamentari. El Govern més dèbil hauria d’escoltar el que diu el Parlament. És el nostre oferiment. Si no li agrada, li demano que el respecti i que busqui altres suports; és la seva responsabilitat que hi hagi Pressupostos.
¿Tampoc hi ha pacte sobre el Hard Rock, l’aeroport ni Rodalies?
No, no l’hem tancat.
¿El votant socialista entendria que no hi hagués Pressupostos perquè no hi ha hagut acord en aquests grans projectes?
Entenen que Catalunya ha de posar-se en marxa, que cal prendre decisions, que no podem estar 30 anys per decidir sobre una infraestructura o renunciar a inversions que generen prosperitat al Camp de Tarragona i en la nostra economia, així com als nostres aeroports. Catalunya ha de passar de la inèrcia a l’acció.
«No em sento pressionat [pel pacte d’Aragonès amb sindicats i patronals], és una pressió cap a qui té la responsabilitat: el president»
Des de la reunió de fa una setmana, ¿ha continuat parlant amb Aragonès?
Vull ser molt discret amb això. Tinc en molta consideració la presidència de la Generalitat i el senyor Aragonès, però efectivament ens hem intercanviat missatges. Hi ha un diàleg fluid i crec que és raonable davant la situació actual. Vam acordar al seu moment que intentaríem en una setmana desencallar aquest acord i al PSC no tanquem mai cap porta.
¿Es reuniran presencialment en els pròxims dies?
No es pot descartar res però, per ara, no està previst. Qui té la responsabilitat és el senyor Aragonès; jo he honrat la meva fent la meva proposta i explicant-la amb tota claredat.
¿Quin incentiu té el PSC per aprovar aquests Pressupostos tenint en compte que, si ho fa, el Govern té més marge per poder continuar la legislatura quan vostès volen ser alternativa?
No tenim pressa, construïm alternativa i pensem en l’interès general. Ens ha de permetre fer la nostra aportació perquè Catalunya es mogui, avanci.
Ens hem intercanviat missatges amb el president i tenim un contacte fluid
¿Què opina sobre la possibilitat que ERC pugui bloquejar l’acció del Govern de Pedro Sánchez si el PSC no pacta els comptes a Catalunya?
ERC està demostrant una actitud intransigent en la negociació. Quan un escolta alguns comentaris arriba a la conclusió que l’amenaça és el símptoma més evident de la impotència.
¿Sánchez va aconseguir demostrar dijous que el procés s’ha acabat i que és història?
El que és constatable per a qualsevol observador objectiu de la realitat és que estem en una etapa molt diferent. El que es deia procés tenia tres fonaments –unitat, unilateralitat i confrontació– i en aquest moment ja no hi ha unitat, la unilateralitat s’ha substituït per una acceptació, per part d’ERC, del marc de convivència; i la dinàmica de confrontació s’ha substituït per una de diàleg. Va ser una molt bona notícia que Barcelona hagi acollit aquesta cimera al màxim nivell i que doni nom a un tractat molt important de relació bilateral entre Espanya i França, que es torni a posar en valor la importància estratègica de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya en matèria d’energia en un moment molt delicat, i això suma i és positiu. Jo em sento orgullós que això passi de la mà d’un govern socialista.
Sobre el procés: ja no hi ha unitat, la unilateralitat s’ha substituït per una acceptació del marc de convivència i la dinàmica de confrontació és ara de diàleg
El president no es va quedar a escoltar els himnes i Oriol Junqueras va marxar de la manifestació després de ser esbroncat. ¿Com ho valora?
No m’agraden els esbroncs i Aragonès va fer el que havia de fer i va ocupar a la cimera el lloc que li correspon. Jo m’hauria quedat als himnes, però no vull treure més punta al llapis.
Diu que Sánchez «se l’està jugant per Catalunya». ¿Creu que la reforma del Codi Penal servirà perquè Europa resolgui a favor d’Espanya els recursos presentats pels líders independentistes?
Hi ha l’àmbit de la política i el del poder judicial, i s’han de respectar. El president Sánchez està portant a terme una política encertada, valenta i decidida per resoldre els temes amb Catalunya. Efectivament, se l’està jugant i això dona molta altura de mires al seu lideratge. A més, en veiem les conseqüències directes. El clima polític i institucional i social és, afortunadament, absolutament diferent.
Notícies relacionadesLa interpretació que ha fet el jutge del Suprem, Pablo Llarena, ¿és la que buscaven els legisladors?
Respecto totes les decisions que prenguin els òrgans judicials, tant si les comparteixo com si no. Hi ha un nou Codi Penal i, a partir d’aquí, han de fer les seves resolucions els diferents operadors jurídics. N’hem conegut una i també hi ha les peticions de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat. Haurem de veure què diuen les defenses dels interessats i el tribunal finalment. Respecto aquestes decisions i crec que l’actualització penal que s’ha fet és encertada perquè va en la línia europea. La reforma, així com altres decisions que va prendre el Govern com els indults parcials, tenen el propòsit de millorar les coses a Catalunya, de mirar endavant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- UN PILAR PER A FLICK La mutació de Raphinha
- Daniel Limones El cap policial d’Esplugues, nou director general de Policies Locals
- La ‘BCN dels 5 milions’ hauria d’anar més enllà del que necessita Barcelona"
- "L’aigua és vida, i si no hi ha vida, la gent se n’anirà"
- La comarca tindrà un "minitransvasament" de l’Ebre l’any que ve
- Fran Garagarza: "L’Espanyol no ha de tenir complexos, podem ser més feliços que el Barça"
- Ciclisme Pogacar vol ser el Coppi del segle XXI
- L’ECONOMIA BARCELONISTA El Barça espera altres socis per a la filial digital que llasta els comptes
- LA LLIGA DE LES NACIONS Espanya busca el lideratge del grup i evitar més lesions
- CRÍTICA Ravel i els clàssics en l’OBC