El Suprem rebutja la querella contra Sánchez-Camacho per negar l’«operació Catalunya»

El Tribunal Suprem ha rebutjat la querella interposada per 31 diputats del Parlament contra la senadora del PP Alicia Sánchez-Camacho per un suposat delicte de fals testimoni continuat davant comissió parlamentària, a l’haver negat l’existència de l’«operació Catalunya». La Sala Penal considera que els fets que se li atribueixen són irrellevants penalment.

La querella es fundava en el fet que en vista de les converses mantingudes entre ella i l’excomissari José Manuel Villarejo, que aquest va gravar i el contingut del qual va ser divulgat, la senadora hauria faltat a la veritat el 10 d’abril del 2015 davant la Comissió d’Investigació sobre el frau i les pràctiques de corrupció i el 24 de juliol del 2017 en la relativa a l’«operació Catalunya», totes dues al Parlament.

Segons els querellants, en la primera de les seves compareixences, va negar haver tingut trobades amb Victoria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l’expresident català del mateix nom, i haver utilitzat políticament les informacions que li va poder facilitar aquesta. En la segona de les compareixences, va negar l’existència de l’anomenada «operació Catalunya», episodi atribuït a certes pràctiques de les clavegueres policials contra líders independentistes catalans, però que a diferència d’altres no ha donat peu a cap investigació judicial.

Per a la Sala, els fets continguts en la querella «no identifiquen aparença de tipicitat en els fets que es relaten, fet que priva de tota justificació a la pretesa obertura d’un procés d’investigació dirigit contra la persona querellada». 

En la seva interlocutòria, ponència del magistrat Javier Hernández, la Sala explica que el fet que un compareixent afirmi que no coneixia l’existència de l’«operació Catalunya» manca de tota rellevància penal, ja que és la resposta a una pregunta que no pretén obtenir informació sobre un fet, sinó «sobre, el que és molt diferent, una construcció valorativa dels fets presumptes que són objecte d’investigació».

En aquest cas –assenyala la Sala– la senadora va negar que existís l’«operació Catalunya», però això en si mateix no és faltar a la veritat, tot i que qui formula la pregunta estigui convençut que l’esmentada operació va existir».

Compatibilitzar amb dades

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Aclareix que el decisiu per mesurar la veracitat o falsedat d’una resposta no és la categoria nominal utilitzada per formular la pregunta, sinó que ha d’estar-se a la compatibilitat de la resposta amb les dades de què disposa el compareixent en relació amb els concrets fets que es consideren que van passar i que són, a més, objecte de la investigació parlamentària. 

El tribunal tampoc considera que la compareixent mentís en la seva compareixença del 10 d’abril del 2015 sobre el nombre d’ocasions en què va mantenir contactes amb Álvarez i les gravacions realitzades per Villarejo, perquè veu «discutible» aquesta informació que s’utilitza com a contrast. «Que anys després manifestés en una conversa amb un tercer que va poder tenir dos contactes més sense cap transcendència relacional manca de tot significat típic», explica el tribunal.