El Govern vol que els regants assumeixin un 20% del cost per instal·lar l’energia fotovoltaica i així poder abaratir l’aigua

Penúltim capítol en la guerra de l’aigua  que lliura el Govern amb els agricultors. L’empresa estatal Acuamed, adscrita al Ministeri per a la Transició Ecològica i executora de la política hídrica, ha traslladat a la comunitat de regants que la instal·lació de l’energia fotovoltaica per abaratir el preu de l’aigua no serà gratis. Els agricultors hauran d’assumir, via tarifa, el 20% del cost de la infraestructura, cosa que suposa atendre el pagament d’uns 140 milions d’euros, d’una inversió total de 690 milions d’euros fins al 2027, quan el Ministeri estima que s’hauran instal·lat els panells solars en dessaladores i canals d’impulsió del transvasament Xúquer-Vinalopó, els usuaris dels quals hauran d’aportar 18 milions addicionals als 200 milions que han de pagar pel sobrecost de les obres després del canvi unilateral de la presa de l’aigua per la llavors empresa Aguas del Júcar, immersa en una investigació judicial per presumptes desviacions de diners en l’adjudicació dels trams posteriors.

Un tema que continua cuejant i que ha retardat la firma del conveni: aquest gener haurien d’arribar ja els 13 hm³ emparaulats l’estiu passat, però continua sense tancar-se negre sobre blanc. La Junta Central d’Usuaris ha inclòs, precisament, en la negociació per fixar el preu de l’aigua dessalada per als pròxims deu no haver de pagar aquest 20% de les obres per a l’energia fotovoltaica però Acuamed, de moment, no cedeix.

El Ministeri de Transició Ecològica té previst invertir 690 milions d’euros en els pròxims quatre anys per millorar la gestió de l’aigua a Alacant i Múrcia i una part capital d’aquesta pluja de milions és que la instal·lació de l’energia fotovoltaica per produir electricitat, més barata i sostenible, que la producció de la condicional.

El 20% dels costos s’hauran de sufragar, via tarifa, de la butxaca dels agricultors. Baixant al detall, referent a les 170.000 hectàrees regades amb aigua del Tajo (25.000 agricultors a la província mes d’altres a Múrcia) i que hauran de suplir aquests cabals per la dessalada el cost addicional seria d’uns 857 euros per hectàrea. Quant als 52.000 hectàrees (14.000 agricultors) que aspiren a rebre aigua del Xúquer per un transvasament impulsat per energia fotovoltaica, el cost arribaria als 384 euros/hectàrea.

Mentrestant, els pantans d’Entrepeñas i Buendía, a la capçalera del Tajo, han guanyat en l’última setmana 9,62 hectòmetres cúbics i acumulen 638 hm₃, cosa que suposa el 25% de la seva capacitat total d’embassament. Segons les dades de la Confederació Hidrogràfica del Tajo (CHT), l’embassament de Buendía acumula 365,69 hectòmetres cúbics d’aigua, 5,82 més que la setmana passada, fet que suposa el 20,27% de la seva capacitat total, que és de 1.705 hectòmetres cúbics.

Així mateix, la reserva d’aigua al pantà d’Entrepeñas ha sumat 3,80 hectòmetres cúbics en els últims set dies, de manera que n’emmagatzema 274, el 32,04% de la seva capacitat total, que se situa a 813 hectòmetres cúbics. Fa un any per aquestes dates els pantans de la capçalera del Tajo emmagatzemaven 652,56 hectòmetres cúbics, el 25,91% de la seva capacitat d’embassament.

En la seva totalitat, els pantans de la conca hidrogràfica del Tajo emmagatzemen aquesta setmana 7.039,38 hectòmetres cúbics d’aigua, 140,75 més que la setmana passada, que suposen el 63,69% de la capacitat total d’embassament, que és d’11.051 hectòmetres cúbics.

Per terra mar i aire

 D’altra banda, el Consell va insistir aquest divendres que el Govern batalla «per terra, mar i aire» perquè el pla del Tajo torni al text que es va acordar i va votar en el Consell Nacional de l’Aigua sobre el transvasament Tajo-Segura i que els cabals ecològics es determinin en funció de l’estat del riu cada any, i ha assegurat que farà tot el necessari per defensar els interessos de l’agricultura valenciana.

Així ho ha manifestat la consellera d’Agricultura i Transició Ecològica, Isaura Navarro, que no ha descartat acudir als tribunals perquè la disposició addicional novena es reculli tal com es va remetre al principi a l’afirmar: «Valorarem les accions oportunes quan tinguem la resposta del Consell d’Estat i en funció del que aprovi el Consell de Ministres».

En la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Govern valencià, Navarro ha contestat a les preguntes dels periodistes sobre el conflicte relatiu al transvasament Tajo-Segura i ha afirmat que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, «no acaba d’aterrar en els fets» quan parla d’aquesta qüestió, però els fets «són clars i estan documentats».

La vicepresidenta tercera i ministra afirma que el document remès al Consell d’Estat que afecta el transvasament Tajo-Segura és aquell al qual va ser recolzat majoritàriament en el Consell Nacional de l’Aigua, en contra del que va dir el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, qui va reivindicar aquest dimarts que l’acord del Consell Nacional de l’Aigua sobre el transvasament Tajo-Segura s’ha de respectar i si no és així, tornar convocar a aquest òrgan i prendre «una altra decisió».

En la mateixa línia que Puig (PSPV-PSOE), Navarro (Compromís) insisteix que el text remès pel Govern al Consell d’Estat és «diferent» del que es va aprovar en el Consell de l’Aigua i conté «modificacions substancials» que canvien la disposició addicional novena que es va votar i que deia que es determini cada any, després de l’anàlisi científica de les masses d’aigua, «la pujada o no» del cabal ecològic. «Si no és necessari augmentar-lo, que no s’augmenti, és molt senzill» ja que el contrari podria ser arbitrari, ha defensat Navarro.

Des del País Valencià s’han presentat al·legacions i la consellera, que ha presentat un vot particular, va ser present en nom del Govern valencià en la concentració d’aquesta setmana a Madrid davant el Ministeri de Transició Ecològica i es va reunir amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, després d’aquest acte. «Estem en la batalla per totes les vies possibles per recuperar el text de la disposició novena», ha manifestat.

Preguntada per qui menteix en aquest conflicte, la consellera ha relatat que el text que es va remetre per a la votació en el Consell de l’Aigua i que va rebre el vot a favor de la Generalitat Valenciana va ser «l’únic que es va votar», però si després d’escoltar les comunitats autònomes s’ha decidit la seva modificació, ha sigut posterior a la votació i allà el vot valencià canvia a desfavorable, ha dit.

Segons Navarro, en el Consell de l’Aigua, Castella-la Manxa va ser la que va intervenir en contra del text, per la qual cosa, tot i que no s’ha dit explícitament, «qualsevol pot entendre el que ha succeït».

Així mateix, ha assenyalat que el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va ser present durant tota la reunió del Consell de l’Aigua, mentre que la ministra hi va acudir al final, quan tot estava «tancat i debatut».

Notícies relacionades

El Govern garanteix la gratuïtat de Rodalies almenys fins dilluns vinent

Josep Pujol Ferrusola corrobora la versió del seu germà sobre l’herència de l’avi: «Em van tocar 125 milions de pessetes»

Dimecres, després de la concentració celebrada a Madrid contra la retallada del transvasament, la consellera es va reunir amb Morán i li va demanar tornar al camí del diàleg i arribar a acords per a un text «on tots ens sentim reflectits». Segons ha dit, Morán «sap, i així m’ho va reconèixer, que l’únic text que es va sotmetre a votació va ser el que ens havien remès» i que després, per vots particulars i intervencions, es va canviar.

«Ells van considerar que calia modificar, el per què no me l’ha explicat», ha insistit sobre un document que havia superat tots els informes preceptius i les sentències del Tribunal Suprem sobre cabal ecològic, ha afegit.