Un ‘discurs d’Estat’, un enuig i acusacions de fer servir el rodet estrenen el mandat de Conde-Pumpido

Malgrat que les apostes mediàtiques semblaven optar durant els últims dies pel triomf de la catedràtica malaguenya de Dret Constitucional María Luisa Balaguer, finalment ha sigut l’exfiscal general de l’Estat Cándido Conde-Pumpido qui ha obtingut el suport majoritari dels seus companys del sector progressista i s’ha convertit en el nou president del Tribunal Constitucional fins almenys principis del 2026, quan culmina el seu mandat en espera d’una nova renovació de l’òrgan.

El nou president no ha perdut el temps i, davant els que l’assenyalen com el candidat preferit del Govern de Pedro Sánchez de cara a futures concessions a l’independentisme, ha aprofitat el moment per fer un petit discurs davant els seus companys que es podria interpretar com un missatge clar als seus detractors. «La Constitució no permet ni la secessió, ni la independència ni l’autodeterminació», ha manifestat el nou president, per afegir que les resolucions de l’òrgan, que ha de vetllar abans que res pel compliment de la Constitució, han de protegir també la pluralitat dins d’Espanya, però sense oblidar el principi d’indissoluble unitat de la nació espanyola que estableix l’article 2 de la Carta Magna.

Es tractava, segons les fonts consultades, de respondre als recels de cert sector de la dreta sobre una presidència del TC que, segons el seu argumentari, vindrà a servir de suport a un ‘Govern il·legítim’ i venut a l’independentisme català.

Aquest ‘discurs d’Estat’ de Conde-Pumpido no hauria de sorprendre si es té en compte que el magistrat –amb àmplia experiència en el Tribunal Suprem i com a fiscal general de l’Estat– ja va exercir cert tipus de lideratge al dirigir dins el Tribunal Constitucional la comissió que va preparar tots els esborranys de les sentències que van tombar els recursos dels condemnats del procés independentista a Catalunya. Fins i tot va arribar a ser recusat pels líders independentistes Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.

Salutació afectuosa i sortida ràpida

La intervenció de Conde-Pumpido no ha pogut ser escoltada, tanmateix, per la magistrada Balaguer, que segons fonts consultades per EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, va abandonar amb gest de contrarietat la sala després de conèixer el resultat de les votacions, malgrat que la reunió es va allargar durant gairebé una hora més entre benvingudes als nous magistrats i les paraules del nou president. La catedràtica, per la seva banda, treu ferro a l’assumpte, i assegura a aquest diari que desconeixia que hi hauria discurs al final del ple i que va felicitar el nou president «amb afecte» després de conèixer la decisió de la majoria, ja que mai es pren malament aquest tipus de coses. 

La realitat és que la seva candidatura ha permès evidenciar la fractura amb què comença a caminar l’òrgan de garanties després de la seva difícil renovació, que s’arrossegava des dels últims sis mesos i va produir una erosió sense precedents en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a qui li corresponien dos dels nomenaments. 

En tot cas, les votacions per a president i vicepresidenta –que contra tot pronòstic serà finalment la també progressista Inmaculada Montalbán–, han permès aclarir la incògnita del vot d’una de les magistrades acabades de renovar, María Luisa Segoviano, designada per sorpresa a compte del Consell en una votació unànime per l’òrgan de govern dels jutges després que els vocals progressistes renunciessin a José Manuel Bandrés, sobre el qual no semblava haver-hi dubtes que hagués recolzat sense reserves Conde-Pumpido.

En el cas de Segoviano, s’especulava que podria optar per donar el seu suport a Balaguer, ja que és una ferma defensora de l’arribada de les dones a la cúpula judicial i havia mantingut certa prudència sobre la seva posició en totes les seves intervencions públiques.

També es va mantenir en silenci sobre la reunió ‘in extremis’ d’aquest dimarts dels set progressistes en què es va evidenciar, segons les fonts d’aquest sector consultades per aquest diari, que Balaguer no acceptaria fer un pas enrere i acceptar el càrrec de vicepresidenta (cosa que se li va oferir) al tenir assegurats els quatre vots dels conservadors i veure possible el suport d’algun dels seus companys.

Finalment, Segoviano ha votat amb la majoria dels magistrats progressistes, igual com ha fet Laura Díez, que per ser també una dona i procedir com Balaguer del món universitari podria haver fet pensar la malaguenya amb un suport extra a la seva candidatura, que finalment no ha tingut lloc. 

Les regles de distribució del poder

Aquesta situació ha tingut com a conseqüència, de retruc, la designació de la jutge Inmaculada Montalbán com a vicepresidenta de l’òrgan, una opció que els progressistes ja estudiaven des d’ahir després de no haver-se arribat a un acord amb Balaguer i havien mantingut en reserva. La decisió ha despertat crítiques del sector conservador, que acusa el majoritari de passar el rodet i carregar-se una tradició d’equilibri per la qual els dos llocs es reparteixen per donar representació a totes les sensibilitats dins l’òrgan.

Notícies relacionades

Els pagadors de la trama Kitchen assenyalen Eugenio Pino com a "caixer"

Azcón defensa la "prioritat nacional" basada en l’arrelament

Des de la banda progressista s’assegura que en principi assumien les esmentades regles de distribució del poder, però que al veure que l’altra part no les acceptava –al no donar suport a la candidatura de Conde-Pumpido a canvi d’assumir la vicepresidència de Ricardo Enríquez– han considerat que aquestes regles s’havien trencat i han optat per donar visibilitat a l’ampli sector femení de l’òrgan –per primera vegada en la història del tribunal hi ha cinc magistrades dones– concedint la vicepresidència a Montalbán.

Segons el parer d’aquest sector, la imatge pública del tribunal ha de respondre a la paritat existent dins l’òrgan. A partir d’ara, el nou Tribunal Constitucional començarà a treballar i afrontarà «una agenda d’activitats ambiciosa», reconeixen fonts de l’òrgan.