El Suprem i altres tribunals redueixen penes per corrupció i a abusadors sexuals per una reforma del PP

La recent aprovació de la llei del ‘només sí és sí’ per part del Govern de coalició ha provocat, en les últimes setmanes, gran polèmica social i crítiques de l’oposició pels efectes col·laterals que ha tingut i que té, provocant reducció de penes i fins i tot excarceracions d’alguns condemnats per greus delictes sexuals.

Però això no és la primera vegada que passa, ja que, segons sentències del 2022 a les quals ha tingut accés El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, l’aplicació de la reforma del Codi Penal aprovat el 2015 pel Partit Popular ha provocat també la reducció de penes a condemnats per delictes d’abusos sexuals, però també per apropiació indeguda i delictes de corrupció.

Així es desprèn d’almenys quatre sentències que han sigut analitzades per aquest diari i que evidencien que, en virtut de la modificació penal que va impulsar el PP des de l’Executiu, el Tribunal Suprem i altres òrgans judicials s’han vist obligats a reduir els anys de presó de diverses persones que havien sigut objecte d’una condemna ferma.

De 16 a menys de 4 anys per abusos sexuals i corrupció de menors

Una de les sentències, rubricada el 14 de gener de l’any passat pels magistrats del Tribunal Suprem Manuel Marchena (president), Ana María Ferrer García, Vicente Magro Servet, Ángel Luis Hurtado Adrián i Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, aquest últim en qualitat de ponent, va reduir la pena a tres anys i onze mesos de presó d’un home que havia sigut condemnat a 16 anys de presó.

Prèviament, la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Badajoz el va considerar culpable dels delictes d’abusos sexuals, corrupció de menors de 16 anys i contra la salut pública, per això la pena era tan elevada. «L’apreciació d’un concurs medial entre el delicte de prostitució de menors i el delicte contra la salut pública fa necessària una nova individualització penològica, tenint en compte la doctrina d’aquesta sala interpretativa del nou apartat 3 de l’article 77 del Codi Penal», van alertar els magistrats del Suprem en la seva sentència, que també tenia en compte el retard judicial per baixar la pena. El condemnat, de 26 anys, havia obligat una nena de 14 anys a mantenir relacions sexuals a canvi de droga.

Tres anys i 6 mesos per robar 30 milions

En una altra sentència, del 17 de febrer del 2020 –però que va ser confirmada el 19 de gener del 2022 pel Tribunal Suprem–, l’Audiència Provincial de Madrid condemnava a un màxim de tres anys i sis mesos de presó tres empresaris que havien sostret a una empresa gairebé 30 milions d’euros.

Una pena tan baixa per a un import tan elevat s’adoptava pel retard en la instrucció, però també en virtut de la reforma introduïda a l’article 77 del Codi Penal per la llei orgànica 1/2015 quant a la penalitat que s’ha d’imposar per als supòsits de concursos medials: «Pot ser objecte d’aplicació retroactiva, ja que conté un regla penològica més favorable als acusats», reconeixia la sentència, que considerava provat que els condemnats havien comès un delicte continuat d’apropiació indeguda en concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil.

Cinc anys menys per a un cas de violència de gènere

Una tercera sentència, aquesta d’octubre del 2020, mostra una altra reducció de la pena en un cas de violència contra la dona. En concret, un delicte d’assassinat en grau de temptativa en concurs medial amb un altre de violació de domicili de la parella del reu, a qui va assestar dues punyalades. Però no va matar la dona, segons explica la sentència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Aquest condemnat, després de la modificació penal del PP, s’ha vist beneficiat d’una reducció de cinc anys, ja que passa dels 16 a 11 anys de presó, segons consta en la sentència dictada pels magistrats del Tribunal Suprem Manuel Marchena Gómez, (president), Julián Sánchez Melgar, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca, Vicente Magro Servet i Andrés Palomo del Arco, aquest últim com a ponent, que de forma literal indica la seva conclusió: «Concretar la pena de presó imposada en onze anys i un dia en comptes dels setze imposats. Deixar sense efecte la pena de multa».

La Sala Penal del Tribunal Suprem va dictar una quarta sentència el contingut de la qual també evidencia una rebaixa d’una condemna, tot i que només d’un mes, ja que passa de dos anys i set mesos a dos anys i sis mesos de presó per un delicte continuat de falsedat en document mercantil en concurs amb un delicte continuat d’estafa agreujada.

Buscava elevar les penes

Totes aquestes rebaixes es produeixen després que el 31 de març del 2015 el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publiqués la reforma del Codi Penal promoguda pel PP que buscava, segons explicava aquesta formació política, elevar les penes de diferents delictes fins arribar a instaurar la presó permanent revisable.

El preàmbul de la norma especificava, de maneraliteral: «Es reforça la punició dels anomenats delictes de corrupció en l’àmbit de l’Administració pública. Amb caràcter general, s’eleven les penes d’inhabilitació previstes per a aquest tipus de delictes i s’afegeix la imposició de penes d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu. A més, s’introdueixen noves figures delictives relacionades amb el finançament il·legal de partits polítics».

Tanmateix, des de l’entrada en vigor de la nova normativa per als delictes medials, tant el Tribunal Suprem com la resta d’òrgans jurisdiccionals de tot Espanya s’han vist obligats a calcular penes més baixes i també a reduir-ne algunes de les quals s’havien imposat, com el qua ha passat amb l’aprovació de la llei del ‘només sí és sí’ del Ministeri d’Igualtat d’Irene Montero.

Advertència de Madrigal

Poc després que s’aprovés la modificació del Codi Penal en temps de Mariano Rajoy, la  Fiscalia General de l’Estat, llavors encapçalada per Consuelo Madrigal, va advertir en una circular firmada el 15 de juliol del 2015 que, malgrat la voluntat expressada per la majoria del PP a les Corts Generals, amb aquest nou sistema per calcular les penes en els casos en què hi hagués diversos delictes [medials], «en ocasions els fets poden ser sancionats amb una pena inferior a la que correspondria conforme a la regla penològica prevista per al concurs ideal».

A més, la Fiscalia General explicava que el nou sistema atorgaria més marge de discrecionalitat al jutge a l’hora de concretar la pena imposable en supòsits de concurs medial, és a dir, quan es considera que un delicte és conseqüència d’un altre.

L’escrit del Ministeri Públic anava més enllà en les seves crítiques contra la reforma del Codi Penal del PP de Rajoy el 2015 i lamentava que el preàmbul de la llei orgànica 1/2015 no aclarís les regles de determinació de la pena en els supòsits de concurs medial.

Endurir el règim jurídic

Així mateix, la Fiscalia recordava que el PP no havia aclarit la seva suposada intenció d’agreujar les penes, malgrat que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) l’havia advertit de forma literal en el seu informe a l’avantprojecte de llei del 2012: «Si realment es vol endurir el règim jurídic del concurs medial és necessari instituir, per a aquest supòsit, la imposició de la pena superior en grau amb el límit de la suma de les penes corresponent a cada una de les infraccions.»

En el mateix sentit, l’informe del Consell d’Estat a l’avantprojecte del 2012 va considerar que si l’objectiu de en aquest punt era, com es deduïa de l’apartat IV de l’exposició de motius, «evitar les conseqüències arbitràries que es plantegen en l’actualitat», l’apartat 3 de l’article 77 hauria de preveure la imposició de la pena «superior en grau» a la qual hauria correspost, en el cas concret, per la infracció més greu, no simplement una pena superior.

No van seguir les recomanacions

«El fet que, malgrat la doble advertència, no se seguissin aquelles recomanacions reforça la tesi que –més enllà de la inicial voluntat del prelegislador– no s’ha volgut establir la regla penològica. Si el que es pretenia era establir un tractament més sever per als casos de pluralitat delictiva, s’haurien d’haver seguit les recomanacions del Consell General del Poder Judicial i del Consell d’Estat», completava la circular de la Fiscalia General de l’Estat de Consuelo Madrigal. 

Notícies relacionades

El Parlament envia al Congrés la proposta de reforma de la llei d’eutanàsia per escurçar els recursos

Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, denunciarà l’agitador Vito Quiles per assetjament en una cafeteria

Les crítiques contra la modificació de la Fiscalia també es van reflectir en una sentència del Tribunal Suprem firmada pel magistrat Cándido Conde-Pumpido, qui en el recurs de cassació 863/2015 va recordar que el nou règim del concurs medial establia «un marc punitiu complex» que podia «generar dubtes rellevants en la seva aplicació». A més, criticava que en l’exposició de motius no s’expliqués el fonament d’aquesta reforma.

En el cas de la llei del ‘només sí és sí’ del Govern de Pedro Sánchez, l’últim recompte d’Europa Press eleva a més de 130 els condemnats per delictes sexuals que s’haurien beneficiat de l’aplicació de la nova normativa promoguda pel Ministeri d’Igualtat.