De la suspensió de Laura Borràs a l’escó de Pau Juvillà: balanç de l’impacte judicial al Parlament

El Parlament està sota una insòlita situació d’interinitat des que el 28 de juliol Borràs va ser suspesa com a presidenta de la Cambra catalana per la causa del presumpte fraccionament de contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, judici que se celebrarà al febrer i en què està acusada de prevaricació i falsedat documental, i podria afrontar fins a sis anys de presó, 21 anys d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros. La líder de Junts continua ostentant el càrrec de presidenta, però no el pot exercir ni tampoc forma part dels seus plans dimitir, cosa que impedeix l’elecció d’un relleu. Davant el bloqueig al qual s’han acabat resignant tots els grups, és Vergés que, com a vicepresidenta primera de la Mesa, assumeix les funcions de presidenta a l’espera que hi hagi sentència de Borràs i, o recuperi el càrrec en cas d’absolució o marxi del tot si hi ha condemna.

Abans de la seva suspensió, Borràs va haver de fer front a la situació judicial del ja exdiputat de la CUP i exsecretari tercer de la Mesa Pau Juvillà, condemnat per desobediència a sis mesos d’inhabilitació i una multa de 1.080 euros després de negar-se a retirar uns llaços grocs del seu despatx a la Paeria de Lleida el 2019, en període electoral. Tot i que com a presidenta es va comprometre a protegir la seva acta, almenys fins que el Tribunal Suprem confirmés la sentència, finalment tant ella com els funcionaris de la Cambra, que es jugaven conseqüències penals, van acatar l’ordre de la Junta Electoral i Juvillà va acabar perdent l’escó des del 28 de gener després d’un serial de contradiccions entre el que Borràs defensava públicament i el que realment passava, perquè va acabar acatant les ordres de la Junta Electoral. Carles Riera va entrar a la Mesa per substituir-lo i, després de la marxa de Juvillà, es va incorporar com a diputada Basha Changue.

El Tribunal Constitucional, després d’un recurs presentat pel PSC, va anul·lar a finals de juny el vot delegat de l’exconseller i diputat de Junts Lluís Puig, que viu a Brussel·les des del 2017. Tot i així, Borràs va acordar amb els membres de la Mesa d’ERC i de la CUP una fórmula per comptabilitzar-lo que eximeix els funcionaris i que competeix únicament a la presidència de l’òrgan. Ara Vergés continua comptant el vot de Puig, que queda també recollit pel butlletí oficial, malgrat que hi ha més recursos de l’oposició presentats.

El president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i l’exdiputat i president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, afrontaran aquest 2023 el judici pels preparatius de l’1-O. Estan acusats de malversació, prevaricació i desobediència greu, un delicte aquest últim pel qual també està imputada la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. La Mesa del Parlament, a diferència del cas de Borràs, va considerar, amb els vots d’ERC, Junts i la CUP, que no afronten una causa per corrupció i que, per tant, no havien de ser suspesos. La reforma del delicte de malversació pactada entre el Govern i ERC pot tenir repercussió en la seva sentència. Després de la renúncia de Salvadó a l’escó es va incorporar al grup republicà el seu alcaldable a Montblanc (Tarragona), Oriol Pallissó.

El 23 de novembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anunciar que l’exconseller d’Empresa Roger Torrent quedava absolt del delicte de desobediència de què se l’acusava per la tramitació de resolucions sobre l’autodeterminació i la reprovació del Rei quan era president del Parlament. Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, de Junts, i Adriana Delgado, d’ERC, que van secundar la decisió com a membres de la Mesa, quedaven també absolts. Tot i així, la Fiscalia ha recorregut la decisió, cosa que no permet donar encara el cas per tancat.

La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, que va tornar a Catalunya el març de 2021 després de més de tres anys a Brussel·les, espera judici per un delicte de desobediència greu per la causa de l’1-O. El Suprem va enviar la causa al TSJC a finals de març i, després de prendre possessió l’octubre del càrrec al Govern, va deixar l’escó. La va rellevar com a diputada l’alcaldessa de Vilanova de l’Aguda (Lleida), Montse Fornells, que ja havia sigut parlamentària en altres legislatures.

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant va ser condemnada a una multa de 13.500 euros el 7 d’octubre per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox durant el judici de l’1-O. Es va deslliurar de la inhabilitació. Tot i així, la dirigent ha recorregut la sentència davant el Tribunal Constitucional, perquè considera que la seva actitud no ha de ser punible.