El Constitucional dona el seu plàcet de forma unànime als nous magistrats i la seva presa de possessió assegurarà una majoria progressista

Com estava previst, el ple del Tribunal Constitucional ha atorgat aquest dijous el seu aval als quatre magistrats elegits pel Govern i pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i la seva presa de possessió en els pròxims dies assegura una majoria de sensibilitat progressista en aquest òrgan fins almenys el juny del 2030. No s’han produït sorpreses i tots han obtingut el vistiplau dels 11 actuals membres de l’òrgan, que s’han limitat a comprovar que els candidats compleixen amb els requisits legals per ser part del tribunal.

Es tractava d’una reunió de caràcter governatiu per verificar que els quatre nous magistrats tenen nacionalitat espanyola i són juristes de reconegut prestigi amb més de 15 anys d’exercici professional. Tant l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo com l’exassessora Laura Díez, per part del Govern, i els presidents de Sala del Tribunal Suprem César Tolosa i María Luisa Segoviano, per part del Consell del Poder Judicial, compleixen amb aquests requisits.

Això feia que la reunió es convertís en un mer tràmit, tot i que en la renovació anterior, al novembre del 2021, un dels magistrats la identitat dels quals no va transcendir, va mostrar la seva oposició als designats llavors (Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez) votant-hi en contra.

A aquest tràmit seguirà la seva presa de possessió, tot i que abans hauran de publicar-se els nomenaments al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i realitzar-se l’acte de jura o promesa davant el Rei. Un cop es resolguin tots aquests passos, el Tribunal Constitucional tindrà set membres en el seu sector progressista davant els quatre de sensibilitat conservadora, un canvi radical respecte a la situació actual.

Ara només quedaria pendent substituir un altre dels magistrats, Alfredo Montoya, designat al seu dia a proposta del PP pel Senat i que al juliol va deixar el tribunal per qüestions de salut. No obstant, la falta d’acord entre el PSOE i el PP per renovar aquesta plaça és el mateix que s’arrossega per a la designació dels nous vocals del Consell del Poder Judicial, caducat fa més de quatre anys i sense aparença de resolució. 

Temes pendents

Aquest Constitucional de majoria progressista estudiarà recursos pendents de resolució, com són les últimes reformes de la llei orgànica del poder judicial –per prohibir els nomenaments a la cúpula judicial de l’òrgan de govern dels jutges que estigui caducat i per posar un termini legal per a les renovacions del propi TC–, la llei catalana que elimina la quota del 25% de castellà a les aules, o contra normes de gran transcendència social, com la llei actualment vigent de l’avortament o la llei d’eutanàsia.

Altres recursos a l’espera de sentència al Constitucional són els presentats per Vox, el PP i Alberto Casero contra determinades decisions de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, adoptades després de la votació del 3 de febrer del 2022 de la reforma laboral, que va tirar endavant per 175 vots a favor davant de 174 en contra, sent clau el vot emès telemàticament pel diputat popular, que es va sumar per error als sís.

Notícies relacionades

Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, denunciarà l’agitador Vito Quiles per assetjament en una cafeteria

Xoc entre el PSOE i Sumar sobre què fer després del fracàs del decret d’habitatge al Congrés

El TC també ha admès, però no resolt, les impugnacions del Govern madrileny d’Isabel Díaz Ayuso i Vox contra el decret d’estalvi energètic aprovat a l’agost, així com les impugnacions contra la nova llei educativa, la LOMLOE, també coneguda com ‘llei Celaá’ –la ministra que la va impulsar–.

Igualment, estan pendents els dos recursos d’empara presentats per la defensa de l’exdiputat de Podem Alberto Rodríguez contra la sentència del Tribunal Suprem (TS) i contra la pèrdua del seu escó.