El Constitucional avalarà la idoneïtat dels nous magistrats i garantirà una majoria progressista per als pròxims 10 anys

Un últim tràmit abans de la renovació. El ple del Tribunal Constitucional es reunirà aquest dijous per última vegada amb l’actual composició i presidit per Pedro González-Trevijano, després que s’hagi arribat al sorprenent acord en el Consell General del Poder Judicial que en permet renovar quatre dels membres, un el president mateix. 

Es tracta d’una reunió de caràcter governatiu, que normalment es despatxa en 10 minuts perquè té un únic punt en l’ordre del dia, l’examen de la verificació del compliment dels requisits exigits per als nomenaments dels nous membres, que són l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo i l’exassessora Laura Díez per part del Govern i els que van ser presidents de sala del Tribunal Suprem César Tolosa i María Luisa Segoviano a compte de l’òrgan de govern dels jutges.

Fonts de l’òrgan pertanyents als dos sectors assenyalen a El Periódico de España que no s’espera que cap dels magistrats proposats tingui cap problema per obtenir el plàcet, ja que la llei únicament exigeix que aquells que accedeixin a aquest òrgan siguin juristes de reconegut prestigi amb més de 15 anys d’exercici professional. A aquest tràmit seguirà la presa de possessió, previsiblement la setmana vinent, i després arribarà l’hora de designar un nou president, que es dona gairebé per assegurat que sigui el magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido. A partir d’aquest moment, l’òrgan tindrà una majoria progressista de set membres enfront de quatre magistrats conservadors, i aquesta sensibilitat serà la majoritària durant la dècada vinent.

El plàcet que s’atorga aquest dijous és un tràmit que precisament mirava de suprimir una de les esmenes introduïdes pel PSOE i Unides Podem en la recent reforma penal que va ser paralitzada pel mateix Tribunal Constitucional dilluns passat, en una decisió sense precedents que molts van interpretar com una qüestionable ingerència en el poder legislatiu. El govern buscava amb la supressió d’aquesta formalitat accelerar la renovació del Tribunal amb els seus dos candidats, en vista d’un bloqueig en els nomenaments corresponents al Consell del Poder Judicial, que va ser superat de manera sobtada pels vocals d’aquest òrgan. 

La plaça de Montoya

En aquesta situació, els tràmits institucionals continuen endavant i tan sols quedaria pendent substituir un altre dels magistrats, Alfredo Montoya, designat al seu dia a proposta del PP pel Senat i que al juliol va deixar el tribunal per qüestions de salut. En tot cas, la falta d’acord entre el PSOE i el PP per renovar aquesta plaça és la mateixa que s’arrossega per a la designació dels nous vocals del Consell del Poder Judicial, caducats des de fa més de quatre anys, i no sembla que hi hagi aparences de resolució d’aquest assumpte. Si es substitueix Montoya, la relació de forces sumaria un vot del costat conservador, i arribaria a cinc enfront dels set progressistes.

El novembre del 2021, quan es va produir l’última renovació, el ple celebrat per donar el vistiplau als nous magistrats que va tocar designar llavors al Congrés va donar un vot en contra dels quatre noms proposats –Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Ramón Sáez i Inmaculada Montalbán– si bé l’autor del veto mai va sortir a la llum perquè es tractava d’una votació secreta. 

El 2013 es va registrar un altre precedent de falta d’unanimitat, però només respecte a un candidat, Enrique López, que va salvar el vot de qualitat de qui llavors era president, Pascual Sala. Aquest vot en contra és una cosa poc habitual, ja que el ple d’idoneïtat és normalment un simple tràmit de comprovació de requisits formals i aquest dijous no s’esperen sorpreses.

Tomb en la sensibilitat

La renovació del Tribunal Constitucional es regula a la Constitució, a l’article 159.3, i estableix que els membres de l’òrgan seran designats per un període de nou anys i es renovaran per terceres parts cada tres anys, de la següent manera: quatre magistrats designats pel Senat, quatre pel Congrés i els quatre restants a repartir entre el Govern CGPJ, que és la que s’acaba de produir.

La lògica bipartidista que hi ha hagut fins ara al nostre país ha permès que, durant els 42 anys d’història del TC, les designacions que marquen la diferència sobre la ‘sensibilitat’ del tribunal –si hi ha majoria de magistrats conservadors o progressistes en un moment donat– fossin les que correspon efectuar al Govern de torn. És així per l’equilibri que es pressuposa en els nomenaments dels 10 magistrats restants, que són nomenats gràcies a l’acord polític al Parlament –dos a proposta del PSOE i dos més a proposta del PP, tant en el torn del Congrés com el del Senat–, i al consens entre sensibilitats similars en el si del CGPJ.

Per aquesta raó, al produir-se la renovació en aquest moment, sota el Govern del PSOE com correspon, s’assegurarà una majoria progressista fins com a mínim el juny del 2030. I sempre que en l’esmentat moment estigui governant la dreta, ja que si aleshores hi continua havent un Govern d’esquerres, el període ‘progressista’ de l’òrgan serà renovat per nou exercicis més.

¿Serà Conde-Pumpido el president?

Notícies relacionades

El Parlament envia al Congrés la proposta de reforma de la llei d’eutanàsia per escurçar els recursos

Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, denunciarà l’agitador Vito Quiles per assetjament en una cafeteria

Respecte a Conde-Pumpido, que és el més seriós aspirant a la presidència de l’òrgan fins a finals del 2025 –malgrat l’oposició que la seva candidatura desperta entre els sectors més ultres del PP i la dreta judicial– la realitat és que al seu dia va ser nomenat per al TC per consens. Tant ell com Montoya van ser proposats per l’Assemblea de Madrid, també per consens, a causa que els magistrats nomenats pel Senat es consideren representants de les comunitats autònomes, i venen proposats prèviament pels parlaments autonòmics.

Segons s’assenyala des del seu entorn a aquest diari, sorprèn que últimament li atribueixin vel·leïtats de suport als independentistes catalans, quan va ser el magistrat que va dirigir la comissió que va preparar tots els esborranys de les sentències que van rebutjar els recursos dels condemnats del procés, i fins i tot va acabar recusat per Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Li disputa el càrrec la també progressista María Luisa Balaguer, que no s’ha postulat directament, però que ha manifestat en diverses entrevistes que no rebutjarà la presidència si la recolza la majoria dels seus companys.