Missió de l’ONU

Sánchez visita els militars desplegats al Líban: «Cuideu-vos molt»

4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Els militars espanyols desplegats al Líban són «expressió tangible de la contribució d’Espanya a la pau mundial», sobretot en un panorama marcat per la «brutal, il·legal i injustificada guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna», ha dit Pedro Sánchez aquest dimecres a les tropes destinades a la missió UNIFIL de les Nacions Unides.

De tots els punts amb presència militar fora d’Espanya, el president del Govern, acompanyat per la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha volgut visitar en aquest final d’any la principal instal·lació de l’Exèrcit a l’exterior, la base Miguel de Cervantes, als voltants de la ciutat libanesa de Marjayún. Allà operen 646 militars espanyols el setzè any de missió. Es tracta d’una de les operacions estrangeres que més demanda de personal presenten a les Forces Armades.

«Vull agrair la vostra feina en favor de la pau i l’estabilitat internacional –ha dit Sánchez als membres del contingent–. He vingut al Líban a transmetre-us l’orgull de tot Espanya per la professionalitat i la generositat amb què desenvolupeu la vostra tasca, amb la qual us guanyeu l’afecte i el reconeixement del poble libanès».

Sánchez ha aprofitat la seva salutació als militars per reflexionar sobre com amb la guerra a Ucraïna «hem pres consciència de la importància i la fragilitat de la nostra seguretat, i de fins a quin punt les nostres Forces Armades fan possible la pau i prosperitat dels nostres compatriotes».

Missió exigent

La missió UNIFIL de l’ONU va començar el 2006, i des d’aleshores Espanya té assignada la direcció de la vigilància amb cascos blaus del sector Est del país. Al llarg d’aquests anys, com ha citat Sánchez, han mort en aquesta missió 16 militars espanyols. La zona està lluny de ser una àrea totalment pacificada, com ha acreditat tràgicament la mort d’un militar irlandès el dia 14, en un atac contra un comboi que ha recordat el president del Govern.

Els 646 militars desplegats al Líban són el contingent més gran armat espanyol a l’exterior, per a Sánchez un «exemple de professionalitat, operativitat i compromís».

Amb 2.038 efectius de l’Exèrcit desplegats al llarg del 2022 i rotacions d’uns 650 militars, l’operació Libre Hidalgo –integrada al dispositiu UNIFIL de les Nacions Unides– és una de les missions més rellevants de les que Espanya té en actives a l’exterior, no només pel personal que exigeix o perquè les forces espanyoles lideren el sector Est, també perquè el 28 de febrer va agafar el timó de tota la missió el general Aroldo Lázaro, que és un dels experts més grans al Líban amb què compta Defensa i que ha participat abans en l’operació en tres ocasions.

L’objectiu de la missió és verificar i vigilar el cessament d’hostilitats entre forces palestines de Hezbol·là amb bases al Líban i l’exèrcit d’Israel. La vigilància es fa acreditant una constant presència a la frontera amb patrulles a peu o mecanitzades, amb soldats principalment espanyols, però també de vuit països més.

A UNIFIL participen militars de 48 estats, que aporten 10.000 cascos blaus. Espanya ha sigut el 2022 la vuitena contribuent en militars, tercera de la Unió Europea. Hi participen la unitat de Quarter General, un grup tàctic lleuger, forces de Cavalleria, Transmissions, Enginyers, Policia Militar... i un equip especial: el CIMIC, encarregat de les relacions amb els habitants de la regió.

A aquestes relacions s’ha referit en concret Sánchez al recordar en la seva salutació els «projectes d’impacte ràpid» que desenvolupa la missió «amb positives conseqüències en la població». El president ha assegurat a més la continuïtat de l’ajuda civil que deixa Espanya, amb aliments, medicaments i suport econòmic per al govern del Líban després de l’explosió de 2.000 tones de nitrat que va arrasar el port de Beirut i els seus voltants el 4 d’agost del 2020 i va matar 217 persones.

Patrulles

Durant la visita, Pedro Sánchez ha prestat especial atenció a l’hospital de la base i al servei de telemedicina que treballa en connexió amb l’Hospital Central de la Defensa, el Gómez Ulla de Madrid. També s’ha aturat a observar els vehicles i escoltar els seus operaris.

Cada batalló, utilitzant vehicles Lince, fa 10.000 quilòmetres de patrulla a la setmana. Un d’aquests vehicles, amb cinc soldats de dotació i armats amb una metralladora amb abast de 1.800 metres, cobreix una distància setmanal de patrulla de 400 quilòmetres. La resta de patrulles de reconeixement, les més compromeses, les realitza la dotació espanyola amb els VEC, blindats de Cavalleria, amb armament i cobertures superiors.

Notícies relacionades

Al llarg de la missió, els cascos blaus s’han vist bastantes vegades sorpresos per l’intercanvi de coets entre el territori libanès i l’israelià. Un atac israelià a Hezbol·là va provocar la mort del cap espanyol Francisco Javier Soria Toledo l’agost del 2020. El 24 de juny del 2007, sis militars van resultar morts en un atac amb explosius al seu vehicle, a l’altura de la localitat de Sahel al Derdara.

Sánchez ha recordat els 16 morts de la missió: «Sempre els tindrem en la nostra memòria», ha dit abans d’acomiadar-se amb un encàrrec: «He de demanar-vos que us cuideu molt perquè torneu amb la satisfacció del deure complert».