Els magistrats del TC en minoria adverteixen del risc que un recurs sigui una manera de control parlamentari

El Tribunal Constitucional ha volgut tancar el capítol que tenia obert des del dia 19 passat, quan va suspendre per primera vegada una tramitació parlamentària a les Corts i ha notificat la interlocutòria i dos dels vots particulars dels discrepants. El tercer, el de Juan Antonio Xiol, es comunicarà en els pròxims dies. La magistrada María Luisa Balaguer argumenta en el seu vot que el recurs d’empara parlamentària el PP «pot ser utilitzat com a mecanisme de control del procediment legislatiu abans que aquest acabi, afectant amb això el nucli indisponible de l’autonomia parlamentària, que es proclama com a garantia de la sobirania nacional en exercici del poder legislatiu». 

Segons el seu parer, aquest ús fomenta la «instrumentalització de l’empara parlamentària com a mecanisme de control preventiu de la constitucionalitat del procediment legislatiu». En aquest punt recorda també el caràcter subsidiari que ha de tenir el recurs d’empara mentre estiguin vives actuacions judicials o administratives com passava en aquest cas.

Notícies relacionades

El Parlament envia al Congrés la proposta de reforma de la llei d’eutanàsia per escurçar els recursos

Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, denunciarà l’agitador Vito Quiles per assetjament en una cafeteria

Així, conclou que la decisió del Constitucional del dia 19 passat va suposar, segons el seu parer, recuperar el recurs previ d’inconstitucionalitat sobre el qual hi havia cert consens a no admetre’l, però aquest consens, conclou, «queda trencat» perquè «el recurs d’empara parlamentària no està previst ni per controlar la constitucionalitat de les normes, ni per vigilar la constitucionalitat del procediment legislatiu».

A més, crítica als seus companys de la majoria que tinguessin en compte com a part el president de la Taula de la Comissió de Justícia, Felipe Sicilia, que en el matí de la deliberació va enviar un escrit instant la recusació del president de l’òrgan, Pedro González-Trevijano, i del magistrat Antonio Narváez, per considerar que estaven directament afectats per la decisió. Al rebutjar-se els seus arguments, Balaguer considera que es va vulnerar «la imprescindible aparença d’imparcialitat a l’hora d’abordar una decisió de tanta transcendència».